Resultats de la cerca

Organitzat pel Centre Atlètic Laietània, posà durant anys el punt final a la temporada d’atletisme en pista, ja que es disputava l’últim diumenge d’octubre o el primer de novembre La primera edició tingué lloc l’1 de novembre en unes pistes improvisades al parc municipal de Mataró L’any 1947 es disputaren proves femenines per primer cop El mal estat de les installacions provocà la suspensió del trofeu durant unes quantes temporades, fins que s’adequaren les pistes conegudes com de Mossèn Plandolit, que foren la seu del trofeu durant dues dècades La inauguració de l’estadi municipal, el 1975,…

L’economia és basada en l’agricultura hom conrea el 75% de la superfície total amb predomini del secà 756 ha sobre el regadiu 164 ha, que aprofita aigua derivada del canal d’Albatera Els conreus més estesos són els de cereals, d’oliveres i d’horta, seguits del d’ametllers i la vinya, destinada a la producció de raïm de taula La propietat de la terra és bastant repartida, i predomina el règim d’explotació directa La població, que experimentà un creixement entre el 1930 i el 1950 1 041 h, ha minvat en un 16% fins el 1965 El poble 1 152 h 2006 52 m alt, entre la rambla de Favanella…

Filipista, intervingué en la guerra de Successió, al Principat i al País Valencià, i fou també coronel de regiment de Tarragona Era fill del capità Carles Caro-Maça de Liçana i Roís, natural d’Elx mort el 1722, comissari general del terç d’infanteria d’Oriola d’on eren originaris els Caro, que foren ennoblits el 1604, el qual féu un préstec de 40 000 pesos a Felip V i guanyà en plet les baronies de Novelda i Moixent, per la qual cosa uní al seu cognom el de Maça de Liçana El segon marquès fou el fill del primer, Pere Caro-Maça de Liçana i Fontes Fou succeït pel seu fill, el capità general…

El seu origen està en les juntes de corregiment organitzades davant la invasió francesa la primera que es formà, la de Lleida, convocà representants de les altres per constituir la Junta Superior Lleida, 18 de juny de 1808 Aquesta es declarà investida de les facultats de l’audiència de Barcelona i de poder legislatiu es posà en contacte amb la Junta de València i posteriorment envià representants a la Junta Central de Sevilla Nomenà un nou capità general en substitució d’Ezpeleta Domingo Traggia, marquès d’El Palacio i li confià la direcció de la guerra imposà tributs i aixecà exèrcits per…

Ocupa els espais cedits a la Societat Auxiliar de Construcció per la seva contribució al finançament del teatre Creat a partir dels patrons elitistes i exclusius dels clubs anglesos de l’època, reuneix l’alta societat barcelonina, i els seus socis constitueixen històricament una part destacada de la burgesia catalana, amb estrets vincles amb les elits espanyoles En fou el primer president Ramon de Sentmenat i Despujol, marquès de Ciutadilla Fins el 2004 no admeté dones com a sòcies A part les activitats pròpies d’una entitat del seu tipus, ha organitzat balls, recepcions i alguns concerts Té…

Novè marquès de Castellbell, gran d’Espanya Adversari del franquisme —que ell havia defensat en la Guerra Civil—, s’installà a França el 1950 Amb la novella Les Ramblas finissent à la mer 1953, de tema barceloní, inicià una sèrie d’obres de problemàtica social espanyola i continuà amb un tipus de cròniques crítiques del gran món Les gens de bien , 1955 L’heure dangereuse du petit matin , 1957 L’homme de sang , 1959 Allegro barbaro , 1967 Fiesta , 1971 A pleines dents , 1973 etc Publicà articles a la premsa i nombrosos llibres de memòries, entre els quals La nostalgia es un error…

Guardià de les marques de Galles 1201 i dels Cinc Ports, fou conestable de Chinon 1203, on caigué presoner dels francesos 1205 Alliberat, fou sheriff de Lincolnshire 1208, secescal de Poitou 1213 i justicier 1215, vitalici des del 1228 Durant la revolta dels barons, restà fidel a Joan Sense Terra mort el 1216 i a Enric III defensà el castell de Dover contra el príncep Lluís de França i fou un dels fautors de la decisiva victòria naval de Sandwich contra els francesos 1217 Durant la minoritat d’Enric III es convertí en un dels personatges més influents del regne Era també un dels grans…

Fill gran de Joan de Llupià i de Saragossa Fou alcaid del Castellet de Perpinyà, i després portantveus del seu pare com a procurador reial de Rosselló i Cerdanya 1636 Lluità contra els francesos al Rosselló comandant un terç, i es destacà en el setge de Salses 1639 El 1640, en esclatar la guerra dels Segadors, fou detingut per sospites d’avinença amb els francesos, però lluità al costat de les tropes de Felip IV de Castella i ocupà Agramunt 1644 Acabada la guerra, fou governador de Catalunya El 1653 li foren confiscats els béns del Rosselló, i foren lliurats a Josep de Margarit, marquès d’…

Fill gran i hereu de Joan de Llobera, fou un dels mercaders més importants a la Barcelona del seu temps El 1442 comprà un dret de marques de duana entre França i la corona catalanoaragonesa, formà companyia amb el banquer Jaume de Casa-saja i fou administrador de la taula de canvi de Barcelona 1433 Membre de la Biga, figurà al Consell de Cent 1434, 1436-38 i 1452 intervingué en el municipi com a expert i banquer En morir deixà la companyia de draps iniciada pel seu pare al seu gendre Felip de Ferrera i Sacosta, marit de la seva filla Elionor de Llobera i Roig, que la continuà amb aquest…

Fill de Pau Soler i Ballester, emigrà a Cuba, on fou hisendat i propietari de l' ingenio sucrer La Diana Entre altres càrrecs, fou coronel de milícies de I'Havana i tinent coronel cap de les milícies de Matanzas Més tard, fou nomenat conseller i alcalde d’aquesta ciutat i també senador del regne En mèrit al seu treball, obtingué diverses condecoracions com la de comanador de l’orde americà d’Isabel la Católica, la gran creu de l’orde del Mérito Militar i la de comanador de l’orde de Carles III Es casà amb Cristina Baró i Ximénez, filla del primer marquès de Santa Rita, indià com ell, i…