Resultats de la cerca
Es mostren 6636 resultats
cala Portals Vells
Cala
Cala de la costa meridional de Mallorca, dins el municipi de Calvià (Mallorca), al N de cala Figuera.
Hi fou venerada fins a mitjan s XIX la Mare de Déu de Portals , que, segons una tradició, fou deixada per la tripulació d’una nau genovesa com a compliment d’una promesa feta en haver evitat un naufragi El propietari de la cova i de gran part de la zona marítima de la parròquia de Calvià, el marquès de Bellpuig, no autoritzà la construcció d’un accés ni d’un altre oratori en les seves propietats i un nou santuari, dit de Portals Nous, hagué d’ésser bastit vers Palma, dins la possessió de Bendinat, del marquès de la Romana, on fou traslladada la imatge el 1866 L’antiga cova i la…
castell de Castellcir
Restes del castell de Castellcir
© CIC-Moià
Castell
Antic castell del municipi de Castellcir (Moianès), situat sobre un esperó rocós d'una petita serra en forma de vaixell anomenat la Popa, sobre la confluència de la riera de Castellcir i el torrent de Centelles.
Les seves edificacions, sense teulades ni sostres són encara imponents i ocupen una àrea d’uns 570 m 2 El conjunt inclou el cos central del castell, al qual s’accedeix per una escala solemne situada a la part N i que dóna a un portal i a l'entrada, amb volta de tipus romànic A prop hi ha l’antiga església de Sant Martí de la Roca Les primeres notícies de Castellcir són de l’any 923 i fan esment del terme que s’anomenava del castell de Tenes Aquest castell de Tenes, recordat per altres documents dels anys 1008 al 1019, degué canviar el nom al principi del segle XI pel de castell Cir o…
art oceànic
Art
Art desenvolupat a Oceania.
De fet, hom no pot parlar d’art oceànic pròpiament dit, perquè cada grup racial o ètnic és una cultura, i cada cultura genera un art papú, Austràlia, illa de Pasqua, etc Hi ha, però, uns trets comuns és un art marcadament antinaturalista hi predomina la tendència a modificar, a causa d’una simplificació o una fantasia, la textura de tots els temes figuratius, que adquireixen d’aquesta manera valors més emotius i més intensos Els artistes no pretenen de copiar la figura humana ni la dels animals, sinó de representar només forces sobrenaturals, realitzar encarnacions palpables de…
literatura baixkira
Literatura
Literatura conreada en llengua baixkira.
Fins a l’època socialista no existí una escriptura ni una llengua literària baixkira Així, alguns autors dels s XVIII i XIX escriviren en t'urki i, al s XX, en tàtar Existí, però, una poesia èpica oral kubairy , entorn de temes patriòtics, d’herois populars, de costums, etc, que influí sovint en la poesia escrita, com és ara el cas del poeta-cantant Salavat Julajev 1572- El progrés econòmic del s XIX possibilità l’aparició del moviment culte burgès, en el qual destacaren Kajun Nasyri i Gabdulla Takaj Però fins a l’aparició de la literatura soviètica hom no pot parlar d’un…
morter
Militar
Boca de foc que llança projectils amb grans angles d’elevació.
Les primeres peces s XV, de bronze, amb ànima llisa, proliferaren en nombrosos tipus, que al s XVII foren reduïts a quatre, de 8, 10, 12 i 14 polzades Fins el 1918 eren considerades morters les peces amb llargada de canó inferior a 10 calibres, però després hom reservà aquest nom per a les armes d’infanteria de tir corb, d’ànima llisa i sense fre ni recuperador La trajectòria parabòlica que el morter imprimeix al projectil permet d’assolir objectius inabastables per a una arma de tir recte Des dels anys vint es generalitzaren tres tipus de morters lleuger 50 a 60 mm i 2 000 m d’…
mona

Mona de Pasqua
© Sugar Rain
Etnologia
Coca o pastís de diferents formes, generalment guarnit d’un o més ous durs, amb closca sovint pintada, o bé d’ous de xocolata encallats dins la pasta de farina i adornat a vegades amb algunes galindaines populars, que hom menja per la festa de Pasqua Florida; també és anomenada mona de Pasqua.
En determinades regions el pastís té forma d’algun objecte o animal, i hom ha utilitzat modernament la xocolata i el crocant com a guarniment Les figures de xocolata, de temàtica molt diversa, han substituït en molts casos la tradicional coca d’ous Mona de Pasqua © CIC - Moià És un obsequi que els padrins i en algunes comarques els avis o els pares fan a llurs fillols o bé nets o fills, en tot el Principat de Catalunya i el País Valencià Les famílies o colles de fadrins i fadrines anaven a menjar-se la mona al camp o a la platja a la ciutat de València, el lloc clàssic d’aquestes menjades era…
Moctezuma II
Història
Novè emperador asteca (1502-20).
Fill d’ Axaiacatl , fou elegit gran sacerdot i el 1502 succeí el seu oncle Ahuitzotl Com que la seva missió havia d’ésser de consolidar el regne, organitzà l’imperi en províncies, regulà el pagament dels tributs i creà una administració central A més, continuà l’expansió militar, però no pogué dominar Tlaxcala ni Texcoco, i les seves expedicions a Guatemala i a Nicaragua, on arribaven els mercaders asteques, obtingueren pocs resultats positius S’hagué d’enfrontar a la invasió castellana quan encara no havia acabat la consolidació del regne i mirà de pactar amb Hernán Cortés ,…
Junta Auxiliar Consultiva de Barcelona
Organisme creat el 10 d’agost de 1835, després de la Crema de Convents- i de la fàbrica Bonaplata.
Fou elegida entre els gremis, els fabricants, els comerciants, els hisendats i els milicians, i era dominada per membres del liberalisme exaltat, com Antoni de Gironella, Marià Borrell i Francesc Soler La Junta demanà a la reina regent la convocatòria de corts extraordinàries i, contrària a la divisió provincial, volgué la restauració de l’antiga corona d’Aragó no aconseguí, tanmateix, el suport de les juntes existents a València i a Saragossa, ni tampoc de les de Girona, Lleida i Tarragona Malgrat la dissolució dictada pel govern 2 de setembre, es transformà en Junta Provisional…
ausetà | ausetana
Història
Individu d’un poble indígena preromà de Catalunya que tenia com a centre la comarca d’Osona i com a ciutat principal Ausa, que correspon a Vic.
Els ausetans són sovint citats pel autors clàssics Polibi, Livi al primer moment de la conquesta romana 218-217 aC, els quals descriuen la resistència oposada als romans i la política d’oscillació entre l’aliança dels romans i dels cartaginesos Es conegut el nom d’un dels capitosts ausentans, Amusic, partidari dels cartaginesos, el qual hagué de fugir davant el triomf romà Aquestes fonts escrites, però, no permeten de siutar-ne els límits exactes ni gaire aproximats El nom es troba a l’epígraf de les monedes ibèriques de la seca d' Auscescen o Ausesken que cal interpretar com a…
quetògnats
Zoologia
Grup de metazous triploblàstics de l’embrancament dels lofoforats, que comprèn espècies de cos allargat, transparent, fusiforme i dividit en tres regions: cap, tronc i cua.
En el cap, esfèric, hi ha la boca, amb quetes quitinoses, prènsils i mòbils el tronc és allargat i envoltat per dues aletes laterals, i la cua és apuntada i acabada en una aleta horitzontal Sota la pell hi ha fibres musculars estriades, reunides en quatre feixos longitudinals, dos de dorsals i dos de ventrals No hi ha aparell circulatori ni excretor El tub digestiu és rectilini i acaba a l’anus Les cavitats celòmiques de les tres regions són separades per envans transversals i, a més, la del tronc és dividida longitudinalment per un mesenteri, en una part dorsal i una de ventral…