Resultats de la cerca
Es mostren 3109 resultats
Borja de Riquer i Permanyer

Borja de Riquer i Permanyer
Historiografia
Historiador.
Fill de Martí de Riquer i Morera , es llicencià a la Universitat de Barcelona el 1968, i del 1969 a 2015 fou professor a la Universitat Autònoma de Barcelona, on el 1988 guanyà la càtedra d’història contemporània Durant el darrer franquisme i la transició estigué vinculat al Partit Socialista Unificat de Catalunya , i el 1975 fou un dels signants del Manifest de Bellaterra, primer document públic des de la fi de la Guerra Civil en reivindicar una universitat autònoma, democràtica i socialment responsable Especialista en catalanisme i en la Restauració, ha publicat entre d’altres la seva tesi…
Torre del Mas Petit d’En Caixa (Palafrugell)
Art romànic
Situació Vista de la torre amb la façana de migjorn, en la qual hi ha obertes dues portes, situades a nivells diferents J Bolòs Torre situada a uns centenars de metres al nord-est de l’església de Sant Ramon d’Ermedàs, entremig de camps És part de l’anomenat Mas Petit d’En Caixa, construït a l’època moderna Actualment, en aquest mas abandonat s’estan fent obres de consolidació i restauració Mapa 335M781 Situació 31TEG139385 Per a anar-hi cal agafar, des de Palafrugell, l’autovia que porta a Calella Pocs centenars de metres després de sortir de Palafrugell, havent deixat a mà…
Sala de Vilalleons (Sant Julià de Vilatorta)
Situació La Sala de Vilalleons és una domus que fou antiga casa senyorial del terme, convertit després en masia Figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 332-M781 x 44,0 —y 38,0 31 tdg 440380 Per arribar-hi cal anar a Vilalleons i prendre el camí que travessa el poble, passant per darrere l’absis de l’església En comptes d’agafar la direcció que mena a Puig-l’Agulla, cal seguir un camí en molt bon estat que surt a mà esquerra i que mena a la casa, visible des del poble estant GOP Història Aquesta domus o casa forta es trobava…
Castell de Porqueres
Art romànic
Situació El mas Castell, successor de l’antic castell de Porqueres, es troba enfront i a la part NW de l’església de Santa Maria de Porqueres, just a l’altra banda de la carretera Mapa L38-12295 Situació 31TDG794636 APF Història El castell de Porqueres és citat en la documentació des de l’any 957 i els historiadors comarcals creuen que devia existir des del segle anterior, en què el lloc era ja repoblat i amb una església dedicada a Santa Maria La família senyora del castell consta des de l’any 957 amb Ademar I, castlà del castell de Finestres i senyor de Porqueres Aquesta família, que és el…
Sant Gervàs del Castelló Sobirà (Gavet de la Conca)
Art romànic
Situació Vista interior d’aquest temple després de les obres recents de consolidació o restauració ECSA - JA Adell La capella de Sant Gervàs és situada a uns 200 m a llevant del castell, i de l’important jaciment arqueològic del Castelló Sobirà de Sant Miquel de la Vall Mapa 33-12290 Situació 31TCG323599 Per a anar-hi cal anar fins al poble de Sant Miquel de la Vall, a la vall de la Barcedana, des d’on surt una pista que en uns 2 km arriba a la capella i al conjunt arqueològic i monumental JAA Història Les primeres notícies que coneixem de l’església de Sant Gervàs daten del…
Sant Julià de Sentís (Sarroca de Bellera)
Art romànic
L’església parroquial de Sentís encara avui conserva l’advocació pròpia de l’antic monestir de Sant Julià Segons el Dr M Riu, els seus orígens és remunten a l’època visigòtica, i devia estar dedicada a sant Tirs, d’on provindria l’actual topònim de Sentís J Coromines comenta que la terminació en -is és freqüent dels noms preromans i seria, doncs, una pervivència del basc En tot cas, disposem d’una notícia sobre el tema ben reculada és tracta d’un instrument segons el qual l’any 848 l’abat Trassari del monestir Vilanova-Lavaix restaurà la disciplina monàstica “ in vaselica Sancti Juliani qui…
Sant Andreu de Samalús (Cànoves i Samalús)
Art romànic
Situació Vista de l’absis ornat amb decoració llombarda, apujat i fortificat M Anglada El temple parroquial de Sant Andreu queda al peu de la carretera de la Garriga a Llinars del Vallès, passat el quilòmetre 36 a la dreta, vers migjorn, dins d’un petit nucli de població Mapa L37-14364 Situació 31TDG429157 A poc més de 3 km de la Garriga ja es veu el poble i el campanar del temple MAB Història El lloc o terme de Samalús consta des del 1002 en la butlla de confirmació de béns a Sant Cugat del Vallès, monestir que tenia béns territorials “in Samaluz” Més endavant consta com una de les…
Castell de Sant Sadurní (Gallifa)
Art romànic
Situació Les restes d’aquest castell, integrades per una muralla, són situades en un pla molt inclinat al vessant sud-oest del puig de Sant Sadurní de Gallifa, el mateix on es dreça l’ermita que li dona el nom És entre els 880 i 900 m d’altitud aproximada Mapa L36-14363 Situació 31TDG268172 Per tal d’arribar a l’indret on hi ha les muralles cal situar-se al coll de Sant Sadurní vegeu l’itinerari de Sant Sadurní A uns 30 m abans d’arribar al coll, pel camí carreter de Sobregrau, neix un camí a la dreta, que després d’iniciar-se agafa la direcció de migdia i va planejant Unes 300 passes separen…
Sant Joan de la Maçana (Font-rubí)
Art romànic
Situació Vista de llevant, amb l’absis d’aquesta capella alterada per reformes tardanes ECSA - J Cruanyes i LI Claver L’església, abandonada, de Sant Joan de la Maçana és situada dalt d’un petit turó, tota voltada de pins, a un quilòmetre i mig de Guardiola, pel camí de la Maçana, des d’on cal anar a peu uns 5 minuts Guardiola és a 9 km de Vilafranca del Penedès JCR-LICS-JAA Mapa 35-16419 Situació 31TCF863857 Història El lloc de la Maçana s’esmenta com a alou l’any 1120 La capella és documentada per primera vegada l’any 1315 en un llegat de sis diners fet per Arnaua, vídua de Ferrer Oller de…
Castell de Sant Martí Sarroca
Art romànic
El terme de Sant Martí apareix esmentat per primera vegada l’any 984 Possiblement Galí, l’iniciador del llinatge de la poderosa família que es cognomenà Santmartí, fou qui construí una torre dalt del turó, lloc enlairat i d’indiscutibles defenses naturals per dos dels seus quatre punts cardinals El seu fill Guillem, veguer de Santmartí, fou l’iniciador del castell al final del segle X i al principi de l’XI, probablement després de la falconada d’Almansor del 985 Al segle XI la vídua de Guillem, Adelaida, i el seu gendre, Mir Geribert continuaren les obres del castell edificant noves estances…