Resultats de la cerca

Origen del barri del Castell, les restes indiquen que era una edificació de planta rectangular, molt allargada, seguint la forma del planell superior del turó on és emplaçada Els murs de llevant i de ponent, que es conserven en un bon tros, són atalussats i tenen sageteres a la part superior S’hi diferencien paraments de dues etapes constructives, una que podria ésser dels segles XII-XIII i una altra de més tardana No queden vestigis d’on s’aixecava la seva capella de Santa Maria Fou un castell termenat, documentat el 1087

Oasi i antic centre caravaner en la ruta de la seda, al peu del Tian Shan, fou lloc de pas del budisme cap a l’Orient i fou capital dels uigurs s VIII-IX Hi ha restes de nombrosos monestirs, en els quals hom ha trobat frescs importants, on les influències xineses es van sobreposant a poc a poc als primers motius hellenisticoiranians i hindús s VII-X També hi apareixen motius maniqueus Al llarg de quatre expedicions 1902-14, AGrünwedel i AAvon Le Coq descobriren nombrosos manuscrits i miniatures maniqueus

Fou el primer monestir de l’orde en terres hispàniques, fundat el 1201 per Joan de Mata El bisbe de Lleida consagrà l’església el 1202, i des del 1236 esdevingué monestir trinitari femení hi ingressaren Constança i Sança d’Aragó, filles de Jaume I Les monges hi residiren fins el 1529 després hi retornaren els religiosos, que s’hi mantingueren fins a l’exclaustració del 1835 Són importants les restes de l’església gòtica, ampliada en època renaixentista, i del claustre renaixentista El Sant Crist de Vinganya és venerat a la parròquia de Seròs

És esmentat ja el 1041, i es conserven restes de l’església romànica de Sant Pere s XI Pertangué a la baronia de Castellvell el 1514 era dels Llobets, i per successió passà als Despalau i als Amat, que esdevingueren marquesos de Castellbell De Lima estant, Manuel Amat i de Junyent, virrei del Perú, féu construir al peu del castell la casa de Vilalba, al camí de Montserrat, que fou decorada amb pintures falsament atribuïdes a Flaugier, avui perdudes, descrites pel baró de Maldà al Calaix de sastre

Fou creat arran de la troballa a l’indret anomenat Cova de l’Aragó, l’any 1971, del crani d’un homínid d’uns 450000 anys d’antiguitat, l’anomenat home de Talteüll, i d’altres restes arqueològiques Obert al públic l’any 1977, el juliol del 1992 hom inaugurà una remodelació total del museu Conté diorames, pantalles interactives, audiovisuals, diferents suports expositius i una reconstrucció a mida natural de la cova, orientat tot plegat a recrear la vida i l’entorn d’un dels testimonis més antics d' Homo erectus trobats a Europa

És un centre agrícola cereals, vi, oli, industrial alimentació, sabons, trulls, ceràmica, destilleries de licors i ramader cavalls Conserva importants testimonis de l’arquitectura renaixentista andalusa en molts dels seus monuments intervingué el gran arquitecte Andrés de Vandelvira 1509-75 Sobresurten la catedral, amb restes mudèjars i gòtiques, l’església de San Andrés, la del convent de San Francisco obra mestra del renaixement andalús, acabada el 1566, avui molt deteriorada, i la casa de la vila 1559, que té dues interessants portades italianitzants Fou seu d’una universitat…

Aquesta capella, avui desapareguda, era situada dins el castell de Pena-roja, el qual era emplaçat al tossal de la Mola, als vessants ponentins del qual s’esgraona la població de Pena-roja És ja documentada el 1185, i figura també en les relacions d’esglésies que contribuïren a la dècima papal els anys 1279 i 1280 Fa ja alguns anys, en fer el dipòsit d’aigua de la població a l’indret on hi hagué el castell, aparegueren restes de murs i antics enterraments, probablement del cementiri de l’església de Santa Maria

El 5 de desembre de 1003, un tal Ermengild vengué a l’abat Ot de Sant Cugat del Vallès diverses terres, vinyes, cases i corrals, horts i recs amb la seva resclosa, una torre i l’església de Santa Margarida del terme de Palau En un altre document del 1071 es diu que l’església és situada “ad ipsa Buada” , nom encara conservat per la masia de can Boada vell, veïna de les poques restes que actualment en queden L’església fou reedificada l’any 1681 Tanmateix en l’actualitat roman totalment enrunada

No han pervingut restes vistents d’aquesta petita fortalesa Solament la persistència del topònim en un turó proper a la masia de Mossenye ens en recorda l’existència S’accedeix a aquest lloc pel camí de Colobor i prenent després un trencall que hi passa ben a prop Nosaltres identifiquem aquest topònim actual amb el castell de Monçoust , que es documenta el 1169 en el testament d’Exabel, senyor de Pedra, el qual llegà a l’abadia d’Àger el delme i les primícies d’aquest lloc, que era en poder del sagristà del monestir

Situada dins el terme del castell de Rocafort, junt al castell Sempre degué ser una capella al servei del castell, el senyor del qual n’era el propietari L’església apareix citada el 1066, i segueixen les deixes dels senyors de Rocafort a l’església de Sant Vicenç Vers la meitat del segle XIV l’església sofrí una restauració, si bé actualment hom no pot descobrir les restes de l’edifici entre les runes del castell, encara que sembla que es trobava als peus de la roca on s’aixecava la fortalesa