Situació
Escassos vestigis d’aquesta església situada en un pendent de carena, amb restes d’una necròpoli i habitatges antics.
ECSA - A. Roig
La localització de les restes de la capella de Sant Lleïr es fa difícil per la manca de referències al voltant de l’assentament. Probablement, però, és situada al capdamunt del barranc del Bosc, a 1 500 m d’altitud, al peu del turó de Sant Quiri, en una suau carena orientada a migdia.
Mapa: 33-10(214). Situació: 31TCG350948.
Per a accedir fins al seu emplaçament s’ha de seguir sempre l’antic camí que portava a Serra Espina, fins a la capçalera del barranc del Bosc, a sota del turó de Sant Quiri; des de Pobellà el camí fa una forta pujada i s’hi pot arribar en una hora de camí. (ARD)
Història
Com en altres capelles i ermites de la Vall Fosca, manquen referències documentals per saber quina fou la història d’aquesta església. (MLIC)
Església
Aquesta petita construcció s’identifica només pel traçat dels seus murs, que en alguns punts és d’una sola filada, mentre que altres paraments (mur de tramuntana) es conserven fins a 2 m d’alçada.
Encara avui, doncs, es pot observar tota la seva planta, que és la d’una petita nau rectangular amb un absis semicircular obert a llevant; en aquesta capçalera es pot veure un mur de tancament a l’alçada de l’arc presbiteral que deixa una petita obertura, emmarcada amb un aflorament natural de roca que s’aprofita per a carregar-hi l’absis i el mur de tramuntana de la nau.
La solució de la capçalera s’allunya de les formes arquitectòniques conegudes d’aquesta regió. En principi, aquest seria el model d’una capçalera preromànica, en la qual l’accés al santuari es fa a través d’un pas reduït d’un arc triomfal o per una estreta obertura. Però aquestes solucions no són gens conegudes a la comarca.
Aquestes consideracions van fer que analitzéssim amb més detall l’arrencada d’aquest mur transversal per veure si era un afegit posterior, però no és així perquè l’obra és ben unida al mur de migdia i al carregament de l’absis.
La porta d’accés a la nau s’obria al mur de ponent. La coberta devia ser de biga de fusta i teulat de fang i brancatge.
Als paraments visibles, que utilitzen en alguns indrets els afloraments de roca natural, l’aparell és poc treballat i, tot i que es tendeix a una disposició horitzontal, en general l’obra és molt irregular, amb un morter de terra i pedra petita.
Als plans dels voltants de l’església s’han pogut identificar unes grans lloses rectangulars que devien fer la funció d’esteles de senyalització d’una necròpoli propera.
Seguint el mateix pendent de la carena on s’alça l’església de Sant Lleïr, i a molt poca distància, es veuen traces de murs alineats que podrien ser les restes d’hàbitats possiblement relacionats amb l’església i la necròpoli.
Si hom valora tot el conjunt, es podria datar com un assentament d’un hàbitat agrupat dels segles IX i X. (ARD)
Bibliografia
- Gavín, 1981a, vol. 8, pàg. 88.