Resultats de la cerca
Es mostren 7494 resultats
Mali 2009
Estat
Alguns centenars de guerrillers tuaregs de l'Aliança Democràtica pel Canvi ADC van deixar les armes en una cerimònia celebrada a Kidal, al febrer Afeblida per una ofensiva militar, que la va fer recular, l'organització tuareg es va desmobilitzar i va acceptar l'acord de pau, signat a Alger el 2006 Un dissident de l'ACD, Ibrahim Ag Bahanga, va continuar els combats uns quants mesos fins que, assetjat per l'exèrcit, va haver d'acceptar la seva rendició, a Líbia La resolució de la qüestió tuareg va ser un èxit del president Amadou Toumani Touré, reelegit el 2007 En l'aplicació del nou codi de…
Palatinat
Història
Nom de les regions històriques d’Alemanya antigament dividides en Palatinat Renà o Baix Palatinat (al N d’Alsàcia, a la riba esquerra del Rin) i Alt Palatinat (al NE de Baviera); prové del títol de comte palatí donat per Frederic I al seu germà Conrad (1155).
Lluís I de Baviera adquirí el Palatinat Renà 1214, i el seu net Lluís II les terres dels Staufen, que esdevingueren l’Alt Palatinat El pacte de Pavia 1329 cedí a Rodolf dues parts dels Palatinat Carles IV incorporà una part de l’Alt Palatinat a Bohèmia 1355 i atribuí al comte palatí la dignitat d’elector 1356 Durant la Reforma, Frederic III del Palatinat feu del Palatinat el centre del calvinisme alemany 1546 Frederic IV hi uní els prínceps alemanys —que signaren la Unió Evangèlica 1608— contra el partit catòlic Tanmateix, Maximilià I de Baviera derrotà Frederic V del Palatinat…
Orfeó Mallorquí
Música
Entitat coral fundada el 1899 a Palma per Andreu Gelabert i Cano dins el marc del centre cultural Assistència Palmesana.
Influït per l’Orfeó Català i la Capella de Manacor, no limità el seu camp a la música popular, sinó que estrenà també a Mallorca obres corals de Schumann, Wagner i altres autors alemanys Collaborà sovint en els actes culturals organitzats per Nostra Parla i altres entitats regionalistes El seu repertori estigué format per polifonia sacra i, especialment, cançó popular, i era pensat d’acord amb el credo ideològic de l’orfeó "mallorquinitat, renaixença i puixança nacional" El 1924 pogué celebrar les seves noces d’argent amb un concert al Teatre Principal, sota la direcció de Sebastià Ramis…
,
Johann Gottfried von Schadow
Escultura
Escultor i aiguafortista alemany.
Es formà a Berlín amb el belga JPTassaert i a l’Acadèmia Residí a Itàlia 1785-87 i fou amic de Canova a Roma Succeí el seu mestre com a escultor de la cort i membre de l’Acadèmia de Berlín, de la qual esdevingué director el 1815 Màxim exponent de l’escultura neoclàssica alemanya, sempre tenyí tanmateix l’idealisme de realisme, motiu pel qual Goethe i Schlegel no s’entusiasmaren amb la seva obra, de la qual destaquen la Quadriga de la Porta de Brandenburg de Berlín 1784, el sepulcre del comte de la Marca 1790-91, a Santa Dorotea, Berlín i el grup Les princeses Lluïsa i Frederica…
Sanç I de Pamplona
Història
Rei de Pamplona (905-925), el primer de la dinastia Ximena.
Fill del magnat vascó García Ximénez i de Dadilda, germana del comte Ramon II de Pallars Convertit en capitost de tots els vascons orientals, aconseguí d’eliminar la dinastia Ènnega i els seus darrers representants, Fortuny I i Garcia II, i eixamplà les fronteres del seu regne des d’Aragó fins a Deyo Monjardín 905 amb l’ajut d’Alfons III d’Astúries Lluità contra el Banū Qasī Llop ibn Muḥammad, senyor de Lleida, que atacà Pamplona 905, i el qual matà en una emboscada, i contra Muḥammad al-Ṭawīl, senyor d’Osca, el qual vencé en el castell de Cer terme de Sos el 911 Aliat amb el rei Ordoni II de…
Josep Rovira i Canals
Història
Polític.
Paleta d’ofici, milità de jove en el moviment calalanista i s’afilià a Estat Català Exiliat el 1922 a França, en una incursió assaltà la caserna de la guàrdia civil de Sant Pau d’Ordal i restà implicat en els fets de Prats de Molló Se n'anà a Bèlgica i a Mèxic i participà en les guerrilles de Guatemala Tornà a Catalunya 1932 i fou fundador del Partit Català Proletari i després ingressà al Bloc Obrer i Camperol Fou elegit membre del comitè executiu —càrrec que conservà posteriorment dins el POUM— i destacà com a principal animador del setmanari L’Hora Pel juliol del 1936 representà el POUM…
Vicenç Maria Rosselló i Verger
Geografia
Geògraf.
Cursà la carrera de filosofia i lletres a València 1954-59 i aviat s’especialitzà en geografia sota el mestratge del catedràtic Antonio López Gómez Restà a la Universitat de València com a professor adjunt de geografia i el 1967 esdevingué catedràtic de la Universitat de Múrcia Des del 1969 ho és de la de València Especialista en geografia física, la seva obra abasta tanmateix tots els altres camps i s’ha centrat especialment en temes mallorquins i valencians i també sobre Múrcia, com a fruit del temps que hi residí Es destaquen Mallorca, el sur y el sureste 1964, la seva tesi…
Jaume Rosquillas i Magrinyà
Història
Anarcosindicalista, conegut com a Jaume R. Magrinyà.
Obrer de la construcció, fugí a França el 1920 per no fer el servei militar Tornà el 1924 i anà a Tarragona, on es relacionà amb Hermós Plaja El 1925 formà part del grup d' El Productor , que Buenacasa féu aparèixer a Blanes Obligat a exiliar-se a França, el 1926 assistí com a delegat de la Federació Nacional de Grups Anarquistes al congrés de la CGT portuguesa i després hagué d’anar a Brusselles, on amb Wolney Solterra edità El Rebelde 1927 Tornà a Catalunya el 1929 i fixà inicialment la seva residència a Mataró Fou el 1930 vicesecretari del comitè regional de la CNT catalana El 1932 passà…
Eugène Emmanuel Viollet-le-Duc

Eugène Emmanuel Viollet-le-Duc
Ministère de la culture et de la communication, Médiathèque de l’architecture et du patrimoine
Arquitectura
Arquitecte i teòric francès.
Fou una figura polèmica, per raó de les seves reconstruccions d’edificis medievals a partir del 1840 la Madeleine de Vézelay ~1841, les catedrals d’Amiens i de París ambdues del 1849, la ciutadella de Carcassona 1853, el castell de Pierrefonds 1858, l’abadia de Saint-Denis i la Sainte Chapelle de París, així com la catedral de Lausana 1873 En totes es deixà portar per l’esperit de l’època de construcció com a primera norma de treball Tanmateix, propugnà la utilització del ferro en la construcció, encara que no sigui en substitució dels materials tradicionals Professor de l’École…
Castell de Tapioles (Guissona)
Art romànic
Fou un dels nombrosos castells que es bastiren dins l’antic terme de la ciutat de Guissona al segle XI Formà també, com molts d’altres, una quadra o partida autònoma, a ponent de la vila i que donà lloc a un petit llogaret, avui desaparegut La primera menció d’aquest castell es troba en la segona consagració de la catedral de Santa Maria de la Seu de l’any 1040, on consta que l’església i la canònica d’Urgell posseïen dins el terme del castell de Guissona el castrum Tapeolis El bisbe d’Urgell fou, doncs, el senyor eminent del lloc De l’any 1057 és una convinença entre el bisbe Guillem d’…