Resultats de la cerca

La capital és Vitória S'estén a l’oest pels contraforts de la Serra dos Aimorés pic Bandeira 2 884 m el sector oriental és una plana sedimentària drenada per nombrosos rius, entre els quals es destaquen el São Mateus i el Doce, parcialment sorrenca i inundable El clima, càlid i humit 23°C de temperatura mitjana anual i uns 1 200 mm de pluja, afavoreix un dens bosc tropical amb fustes precioses, com la del Cordia gerascanthus , del qual és primer exportador nacional La població 49,1 h/km 2 est 1984 és més densa al sud, on les terres són més fèrtils S'hi destaca l’agricultura,…

Hi ha 1 800 ha sense conrear amb claps d’alzines, roures, matolls i pasturatges permanents Unes 24 ha són de regadiu eventual farratge i patates Al secà hom conrea, un any per l’altre, blat, ordi, oliveres i ametllers aquests dos darrers conreus associats amb 90 ha de vinya Les terres de conreu, relativament ben repartides, són explotades en un 66% pels mateixos propietaris La ramaderia és constituïda per bestiar oví, cabrú i porcí hom cria animals de granja aviram i conills i abelles La població es mantingué relativament estable fins el 1920 747 h, que començà a minvar El poble…

El 1966 li fou agregat el municipi de Calbera i hom li donà oficialment el nom de Veracruz , nom que l’any 2011 hom canvià pel de  Beranuy El terme és accidentat pels vessants de la serra de Vallabriga al nord i del Cis al sud-est, i és ocupat en gran part per boscs de roures, pinedes i pasturatges permanents El regadiu, a les vores de l’Isàvena, produeix hortalisses, llegums i patates El secà té cereals i vinya Les terres de conreu, força repartides, són explotades pels propietaris i per arrendataris La ramaderia havia estat la riquesa econòmica principal bestiar boví, porcí —cria de…

La part improductiva del terme ocupa 98 ha, amb pinedes, garrigues i brolles i pasturatges L’augment del cabal de la font de Quart ha permès un augment del regadiu, que produeix sobretot taronges i productes d’horta Però l’agricultura predominant és la de secà, principalment amb garrofers i vinya raïm moscatell Les terres de conreu, molt repartides, són explotades pels propietaris La ramaderia és poc important El poble 1 977 h agl 2006, benifairencs 43 m alt és a tocar de la vila de Faura El 1394 fou adquirit per Bernat Vives de Canyamars, els descendents del qual reberen el…

El terreny, muntanyós, és accidentat pels contraforts orientals de la Serrella 1 184 m al pic del Carrascar i els occidentals de la serra de la Xortà 1 079 m L’agricultura, base econòmica del municipi, ocupa una tercera part del terme, amb predomini del secà 452 ha sobre el regadiu 72 ha Els conreus més estesos són l’ametller d’expansió recent, l’olivera, els garrofers i els conreus d’horta Les terres de conreu, força repartides, són explotades pels propietaris 68% i per arrendataris La població ha minvat un 48% entre el 1900 i el 1965 El poble 180 h agl 2006 464 m alt, a l’…

El terme és en una gran part sobre un territori de conreu difícil per la manca d’aigua i l’excés de pedra a la superfície Al secà hi ha 2900 ha de vinya, oliveres, cereals i ametllers en expansió constant Les terres de conreu, bastant repartides, són explotades en un 94% pels propietaris La ramaderia s’ha expandit amb noves granges 1100 caps de bestiar oví La població, que el 1900 era de 1811 h, ha anat minvant, fins a restar reduïda a 1150 el 1965 La vila 1057 h agl 2006, benlloquins 325 m alt, situada sobre un pujolet, s’originà després de la conquesta cristiana per l’agrupació dels…

Formà part de les terres dominades pels mastiens, les quals pertangueren, en la primera meitat del darrer millenni aC, a l' imperi de Tartessos Desfet aquest i perduda l’hegemonia mastiena en destruir els cartaginesos Màstia i bastir damunt les seves ruïnes Cartago Nova 228 aC, els bastetans restaren subjectes als púnics Després, però, Publi Corneli Escipió conquerí Cartago Nova i envià el seu germà Luci perquè ocupés la Bastetània, expedició que representà el començament de la dominació romana d’Andalusia L’any 197 aC els bastetans i els altres pobles dominats pels romans es revoltaren, però…

Les ruïnes d’aquesta capella, dedicada a sant Joan Baptista, són al nord-oest de Mont de Roda, al costat del mas de la Lecina Aquesta església estigué vinculada als senyors de Mont, ja que l’any 1116 Campi de Mont amb la seva família lliurà a Sant Vicenç de Roda la meitat que tenia en heretat a l’església de Sant Joan de Lecina i també lliurà un home amb la seva família i la casa que tenia al vilar de Lecina JBP De l’església de Sant Joan només han restat escassos vestigis, molt amagats per la vegetació i per les terres, que permeten veure que es tractava d’una església d’una…

Els que habitaven a Barcelona estaven units en gremis o confraries semblants a les de menestrals El 1459 reberen ordinacions els hortolans, els llauradors i els traginers, posats sota l’advocació dels tradicionals sant Nin i sant Non Abdó i Senén, que al s XVII foren desplaçats, en general, pel culte a sant Isidre El gremi, que tenia per centre l’església de Sant Pere de les Puelles, conreava els horts de vora el rec Comtal, i els seus membres foren coneguts posteriorment com a hortolans del Portal Nou Llurs ordinacions foren renovades en 1622-28 i el 1662 Un altre grup treballava les …

En un establiment de terres de la sagristia de la catedral de Barcelona fet el 1155 a Moragues i a la seva muller Guisla s’esmenta una propietat al costat de l’església de Santa Cecilia, de la parròquia de Parets Segles més tard, el 1424, les visites pastorals fan esment d’una capella eremitana de Santa Cecília a Parets, situada prop de la casa Massot N’hi ha notícies fins el 1610, que es diu que es trobava a cura de Sebastià Massot A Gallardo apunta la possibilitat que es tractés de la capella de Sant Cosme i Sant Damià, propera al mas Moragues, documentada des del 1571 i que…