Resultats de la cerca
Es mostren 176 resultats
càlcul lògic
Lògica
Sistema de signes no interpretats, en el qual els enunciats són tractats algorísmicament ( algorisme
) i les formacions i les operacions s’efectuen d’acord amb unes regles explícites.
El càlcul és objecte de la sintaxi lògica , i opera amb esquemes formals, independentment de tota significació o contingut, per tal d’evitar les ambigüitats i les impropietats del llenguatge ordinari Consta d’un conjunt de símbols elementals, d’unes regles de formació i combinació de símbols i d’unes regles de transformació Per a ésser vàlid, el càlcul ha d’ésser consistent, complet i decidible Esbossat ja en Ramon Llull i més tard en Leibniz, aconseguí el primer desenvolupament important amb l’àlgebra de la lògica del s XIX George Boole, Ernst Schröder, i ha estat perfeccionat…
Henri Cartan
Matemàtiques
Matemàtic francès, fill d’Élie Cartan
.
Graduat i doctorat 1928 a l’École Normale Superieure, des del 1939 fou successivament professor, entre d’altres, a les universitats d’Estrasburg, de la Sorbona 1940-65, i Paris Sud 1969-75 Tingué com a deixebles Jean-Pierre Serre i René Thom Membre fundador del grup Nicolas Bourbaki 1935, treballà en els camps de la geometria diferencial, de la teoria de formes analítiques i de la topologia algèbrica Publicà nombrosos treballs, entre els quals Homological Algebra 1956, amb S Eilenberg Fou membre de l’Acadèmia de Ciències 1974 i president de la Unió Matemàtica Internacional 1967-70 El 1980…
Pablo Miquel Merino
Matemàtiques
Matemàtic.
Fill del català Pau Miquel i Costas, comerciant resident a l’Havana en el segle XIX A Cuba, estudià els primers estudis i el batxillerat, al Colegio de Belén Després d’aquesta etapa, passà tot seguit al País Basc, on estudià matemàtiques a la Universitat de Deusto Retornà a Cuba, on, el 1908, guanyà per oposició el càrrec d’ajudant facultatiu del gabinet d’astronomia Doctor en ciències fisicomatemàtiques, obtingué, el 1913, a la Universitat de l’Havana, la càtedra d’anàlisi matemàtica, on treballà durant més de 30 anys Entre la seva prolífica obra científica, cal destacar obres com Curso de…
Josep de Barcelona
Música
Compositor i teòric català.
El Diccionario biográfico-bibliográfico de efemérides de músicos españoles 1868-81 de Baltasar Saldoni el situava al segle XII, però Felip Pedrell, en el seu Diccionario biográfico y bibliográfico de músicos españoles 1894-97, rectificà aquesta dada en determinar-ne el lloc i la data de mort També li atribuí una obra teòrica De Arithmetica et Algebra et Musica speculativa Pedrell afegí la rectificació d’A Pougin al suplement de la Biographie universelle des musiciens 1878-80 de JF Fétis, segons la qual Josep de Barcelona havia estat un monjo de Guadalupe, format musicalment a Montserrat i…
Abraham Bar Ḥiyya
Astronomia
Filosofia
Matemàtiques
Matemàtic, astrònom i filòsof hebreu, conegut també per Abraham Iudaeus Savasorda.
Nasqué al començament del segle XII Ocupà alts càrrecs administratius i obtingué el títol de nasī ‘príncep’ L’any 1116 escriví en hebreu una Geometria pràctica , traduïda al llatí per Plató de Tívoli 1145 versió catalana de Millàs i Vallicrosa, 1931 És autor també d’un tractat d’agrimensura i d’àlgebra, d’un Càlcul dels astres , d’ El llibre de la intercalació, on compara el calendari hebreu amb l’àrab i el cristià, i de nombroses obres matemàtiques i astronòmiques que contribuïren a la difusió de la ciència aràbiga en el món occidental Com a filòsof, marcadament neoplatònic,…
Karl Menger
Matemàtiques
Matemàtic nord-americà d’origen austríac.
Doctorat 1924 a la Universitat de Viena, el 1927 en guanyà la càtedra de geometria que, després d’una estada a la Universitat d’Amsterdam 1925-27, ocupà fins el 1938 Aquest mateix any s’exilià als EUA, on fou professor a la Universitat de Notre Dame fins el 1948, que passà a l’Illinois Institute of Technology Formà part activa del “cercle de Viena” i aportà avenços fonamentals a la matemàtica del s XX Cal destacar la seva creació de la teoria de la dimensió, així com les seves contribucions a la teoria d’espais mètrics reals i probabilístics, geometria, àlgebra de funcions, fonaments i lògica…
Claude Elwood Shannon
Matemàtiques
Matemàtic nord-americà.
Es graduà en matemàtiques i enginyeria elèctrica a la Universitat de Michigan 1936, i posteriorment amplià estudis al MIT, on es doctorà en matemàtiques 1940 i collaborà amb Vannevar Bush en l’estudi de l’aplicació de l’àlgebra de Boole a la commutació de circuits elèctrics Compaginà la recercà als Bell Laboratories 1941-72, on durant la Segona Guerra Mundial treballà en criptografia i el desenvolupament de sistemes antimíssils, i la docència al MIT 1958-78 És el creador de la moderna teoria de la informació , basada en el dígit binari bit com a unitat elemental d’informació En…
Jacint Feliu i Utzet

Jacint Feliu i Utzet
© Escola Pia
Matemàtiques
Cristianisme
Religiós escolapi, matemàtic i restaurador de l’orde a l’Estat espanyol.
Biografia Alumne avantatjat de la classe d’aritmètica del pare Francesc Ferrer a l’Escola Pia de Santa Anna El 2 d’agost de 1802 ingressà al noviciat a Moià i hi professà el 26 de desembre de 1804 El 1810, per evitar la guerra del Francès, es refugià a Mallorca, on collaborà amb dos escolapis més en la fundació d’un collegi a Palma Entrà en contacte amb l’Acadèmia Militar de Palma, on començà a impartir algunes assignatures Quan l’Acadèmia es traslladà a Gandia i després a València, hi continuà com a professor de matemàtiques El 1823 el Govern monàrquic restablert clausurà les acadèmies i el…
Ars magna
Matemàtiques
Tractat d’àlgebra de Gerolamo Cardano editat a Nuremberg el 1545.
Representa el primer intent de teoria sistemàtica d’equacions, i inclou alguns càlculs amb nombres negatius, bé que ell mateix no els admetia També conté els treballs posteriors del seu deixeble Ludovico Ferrari, amb l’estudi de les equacions de quart grau i llurs solucions L’aparició d’aquesta obra inicià la controvèrsia entre Tartaglia i Cardano
Tomàs Cerdà
Filosofia
Matemàtiques
Matemàtic i filòsof.
Entrà a la Companyia de Jesús el 1732 Ensenyà filosofia al collegi de Saragossa i a la Universitat de Cervera, i teologia a Girona El seu pensament entra de ple en l’escola eclesiàstica europea del seu temps tan característica de la illustració cristiana, tendent a renovellar l’antiga filosofia amb la ciència moderna Ensenyà matemàtiques al Collegi de Cordelles de Barcelona i al Colegio Imperial de Madrid, on fou també cosmògraf del Consejo de las Indias Amb l’expulsió dels jesuïtes 1767 passà a Itàlia Com a filòsof, en resten les Iesuiticae philosophiae theses Cervera 1753 com a matemàtic,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina