Resultats de la cerca

Dedicaren llur activitat fins l’any 1899 a evocar els costums i les llegendes d’Alsàcia Entre el 1859 i el 1860 publicaren L’illustre Docteur Mathéus, Le Bourgmaistre en bouteille, Les contes fantastiques, Les contes de la montagne , amb influències de Hoffmann, i altres En els Contes des bords du Rhin 1862 i els drames Le juif polonais 1869 i L’ami Fritz 1876 abandonen el to llegendari per una aproximació a la realitat La publicació de novelles històriques, com Madame Thérèse 1863, els donà una gran popularitat

Estudià empresarials i el 1965 marxà a l’Aràbia Saudita, on adquirí experiència en el món dels negocis i de les finances La dècada de 1970 creà una empresa de la construcció que li proporcionà una gran fortuna i, posteriorment, es dedicà a la banca Primer ministre del 1992 al 1998, accedí a un segon mandat l’any 2000 La seva acció de govern se centrà en la reconstrucció del Líban i especialment de Beirut després dels anys de guerra civil 1975-90 i en el rellançament del país com a centre comercial i financer de l’Orient Mitjà Acceptà inicialment la tutela siriana, però en el segon mandat…

Deixeble de V Asencio, compaginà els primers anys de la seva formació musical amb els estudis de física El 1970 es traslladà al Canadà i fixà la seva residència a Montreal Fou allí on decidí dedicar-se exclusivament a la música i estudià amb A Prévost i B Mather El seu interès es decantà progressivament cap a la música del sud-est asiàtic i estudià especialment el gamelan, conjunt orquestral característic de Java Indonèsia A partir del 1972 començà a impartir classes d’anàlisi de músiques d’arreu del món en diferents universitats canadenques Aquest coneixement de la música no occidental acabà…

Entre el 1909 i el 1911 cursà les assignatures científiques d’accés a la carrera d’arquitectura i el 1915 collaborà amb Torres-García en un article en la revista Arte y Decoración Juntament amb Josep de Togores i Manuel Fontanals, formà un grup artístic al qual s’afegia, puntualment, Esteve Monegal Provinents de l’Acadèmia Galí, compartien estudi Tots eren, en aquells anys, uns apassionats de l’art d’avantguarda Cano també fou amic d’Ismael Smith i de Josep Mompou L’any 1918 exposà a les Galeries Laietanes i el 1920, a les Galeries Dalmau Els anys vint i trenta s’integrà en la…

Estigué vinculat a diversos grups modernistes de tendència regeneracionista entre els quals, el de L’Avenç Collaborà a L’Atlàntida , La Renaixença i en diverses publicacions vinculades al modernisme reusenc La Nova Catalunya , Lo Somatent i El Francolí El 1898 fou un dels principals impulsors de la revista Catalònia , des d’on defensà el vitalisme, criticà el decadentisme i difongué l’obra de D’Annunzio i d’Émile Verhaeren El 1900 o el 1901 marxà a París, probablement a causa dels seus lligams amb l’anarquisme, i estigué vinculat a la Banque de Catalogne des del 1924 Des d’…

Graduat en filosofia a l’ École Normale Supérieure 1879, es doctorà a la Universitat de París 1884, i el 1896 fou nomenat professor titular d’història de la filosofia moderna a la Sorbona, de la qual obtingué la càtedra el 1904 Sobre aquesta matèria publicà diversos llibres, entre els quals la monografia La Philosophie d’Auguste Comte 1900 La seva aportació principal, però, arrenca de La Morale et la Science des Mœurs 1903, en la qual, a partir del que considerà diferències irreductibles en sistemes morals diversos, inicià un estudi aprofundit de les categories de pensament en societats…

Es formà a l’École Normale Supérieure de París, a la Universitat de Columbia Nova York i a la Sorbona de París, on es doctorà l’any 1967, any que hi inicià també la carrera acadèmica i docent fins el 2002, que n’esdevingué professor emèrit Fou director de la revista L’Année Sociologique i del Centre d’Estudis Sociològics del CNRS de París Fou membre de l’Institut de France 1990 i de l’Acadèmia Internacional de la Filosofia de la Ciència de Brusselles 1995 Influït per Raymond Aron, els mètodes quantitatius de la sociologia nord-americana que introduí al seu país, Émile Durkheim i…

Fou impulsada pel senador belga Emile Vinck, que organitzà a la ciutat de Gant, Bèlgica, un congrés internacional de més de 400 municipis de vint països diferents que donà lloc a la Unió Internacional d’Autoritats Locals Durant el procés de descolonització de la postguerra, primer al sud-est d’Àsia i després a l’Àfrica, s’hi adheriren ciutats i pobles que havien assolit la seva independència El procés més important d’expansió tingué lloc entre el 1964 i el 1987, període en què el secretari general, Han van Putten encapçalà a la Haia, encara seu central d’IULA, el secretariat mundial Durant…

Com a autor d’aquesta carta fou acusat i condemnat el capità d’ascendència jueva Alfred Dreyfus  desembre del 1894 Les dretes nacionalistes de l’estat llançaren una gran campanya antisemita però, gràcies als esforços del germà de Dreyfus, hom pogué saber que el tinent coronel Picquart havia descobert posteriorment una nova carta, amb la mateixa calligrafia que la primera, escrita per Esterházy, un oficial d’origen hongarès maig del 1896, el qual fou jutjat i absolt gener del 1898, malgrat tot L'escriptor  Émile Zola  publicà a L’Aurore una carta oberta al president de la…

Criat a la muntanya isoladament amb prou feines si havia vist “quatre persones”, ha esdevingut ferest i primari “com les bèsties salvatgines”, i impregnat d’una puresa incorruptible “fins los cossos en la neu se conserven ves què faran les ànimes” és ingenu Quan és traslladat a la “terra baixa”, a poc a poc va descobrint-ne el “toll de misèries” i tornant-se més perspicaç Finalment, es rebella contra aquesta mena de societat caciquista i hipòcrita “I mira, per mi no hi ha lleis d‘ací baix ni res que m’aturi, que els llamps i les mestralades m’han fet lliure” L’hereu Sebastià, quan requereix…