Resultats de la cerca

És famós per la seva activa participació 1029-81 al scriptorium de la catedral de Vic Tenia el càrrec de formar els clergues joves i era notari de la catedral Es conserven molts documents redactats per ell, entre els quals la famosa acta de consagració de la catedral de Vic 1038, així com molts manuscrits escrits de la seva mà i sota de la seva ordenació, com el sacramentari del bisbe Oliba, un tractat De poenitentia , atribuït a Isidor de Sevilla 1056, un còdex amb fragments patrístics 1061, un exemplar de la Vita canonica 1064, el Liber Paralipomenon Llegà diversos manuscrits al seu nebot…

El castell primitiu es bastí a l’extrem est, acabat en un agut esperó i envoltat de muralles amb torres semicirculars a la banda nord, on hi ha la torre, l’església i altres construccions segles XI-XIII segueix un segon cos murat molt ampli, amb esplanada, i un tercer recinte, al punt més alt, dit castell de Sant Jordi , amb església i residència, obra del segle XIII El lloc fou conquerit per Oliba Cabreta de Besalú, que hi edificà un primer castell vers el 980 al principi del segle XII passà als comtes de Barcelona, que el reedificaren i feren consagrar l’església el 1115 El 1258 el castell…

Professor al seminari de Prada i després rector a Estagell 1860, Sant Esteve 1863 i Banyuls 1871, on feu construir una església nova per a la qual demanà a l’escultor Oliba de fer la Mare de Déu que adorna l’altar major Per inaugurar aquesta obra organitzà un concurs literari 1888 que tingué una gran repercussió en les lletres catalanes del Rosselló Anteriorment ja havia tingut un paper principal, amb Justí Peprax, en la preparació de la primera trobada literària de Banyuls el 1883 Publicà dos reculls de poemes popularitzants de tema moral, religiós i polític, algun en forma dramàtica el…

Dels seus pares heretà Carcassona i part del Rasès i de Comenge, mentre els seus germans, Odó i Ramon, rebien respectivament la resta del Rasès i del comtat de Comenge Fou víctima de l’ambició del comte Oliba I Cabreta de Cerdanya, que vers el 981 li disputà la part que posseïa del Rasès i potser el mateix comtat de Carcassona, i que acabà prenent-li, segons uns historiadors, el Perapertusès meridional i, segons altres, el Capcir El 979 féu un pelegrinatge a Roma juntament amb els abats de Sant Pere de Rodes, de Sant Hilari de Carcassona i de Sant Pere de Besalú, el bisbe d’Elna i el comte de…

S’inicià a la secció excursionista de l’Escola Industrial de Terrassa i, posteriorment, formà part de l’Agrupació Excursionista Abat Oliba i del Centre Excursionista Rafael Casanova Després de la Guerra Civil Espanyola, es vinculà al Centre Excursionista de Catalunya i al Club Muntanyenc Barcelonès, del qual presidí el Grup d’Alta Muntanya 1945-48 Escalà la Cadireta 1945, juntament amb Barberà i Farrés Inventà les pitonisses de fissura i fabricà material d’escalada Fou instructor i director de cursos d’escalada de la Federació Espanyola de Muntanyisme durant els anys quaranta, i fou el…

Introducció En la consolidació del nou comtat d’Osona tingué molta importància la restauració de l’antiga seu episcopal, obra del comte Guifré, el qual des d’un principi es decantà per la restauració de l’antic bisbat, al marge dels d’Urgell, Girona o Barcelona Des de l’entrada dels carolingis a terres catalanes les seus episcopals antigues s’incorporaren a l’arxidiòcesi de Narbona, ja que l’antiga metròpoli de Tarragona estava en mans dels musulmans, per això el comte Guifré sollicità del metropolità narbonès, l’arquebisbe Segebod, la creació de la nova diòcesi o restauració de la d’Osona en…

Es caracteritza per un tipus d’edificació funcional i simple creada entre els segles IX i X pels Comacini, que l’estengueren arreu d’Europa Les seves característiques principals són la cripta amb presbiteri realçat i els murs exteriors decorats amb bandes bandes llombardes i arcs cecs de pedra, oberts sovint a manera de petits nínxols o galeries En són exemples notables San Vicenzo in Prato segle IX i Sant'Ambrogio segles X-XII, ambdós a Milà, San Pietro, a Agliate 875, prop de Monza, Sant'Abondio, a Como 1095, i San Michele, a Pavia segle XII L'estil romànic llombard influí de manera…

L’església parroquial de Sant Laurènç és una mica apartada, vers el S, del nucli principal del poble de Puèg-laurènç, al SE del turó del castell Aquesta església fou una possessió del monestir de Sant Miquel de Cuixà, per donació del comte Sunifred II de Cerdanya-Besalú Ja era de Cuixà l’any 958, en què en un precepte el rei Lotari confirmà les possessions de l’abadia La subjecció a aquest monestir del Conflent es referma en la butlla que el papa Sergi IV atorgà a Cuixà l’any 1011 a precs de l’abat Oliba La parròquia de Puèg-laurènç depengué de Cuixà fins a la fi de l’antic règim, malgrat la…

Ingressà a la carrera judicial el 1985 amb plaça als jutjats de districte d’Astorga Lleó, el jutjat número 26 de Barcelona i el jutjat de primera instància de San Vicente de la Barquera Cantàbria Magistrat des del 1988 i destinat a l’Audiència Provincial de Barcelona, s’incorporà en comissió de serveis a la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya  TSJC, la Sala Civil i Penal del qual reforçà des del 2014 Ha estat consultor de la Unió Europea i de l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament, vocal del consell rector de l’Escola…

Situació Façana meridional de l’església, decorada en part amb motius llombards, amb el campanar arrebossat en la seva part superior ECSA - A Roura Pi és situat al capdamunt de la vall del riu Rojà, afluent de la Tet per la riba dreta a 1 023 m d’altitud L’església parroquial de Sant Pau és situada a la part més alta del poble Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 29’ 52” N - Long 2° 21’ 8” E Hom hi arriba, a partir de Vilafranca de Conflent, per la carretera D-6, que condueix de Vilafranca a Mentet, per Fullà, Saorra i Pi PP Història La parròquia de Sant Pau de Pi fou una església subjecta al…