Resultats de la cerca

De família pagesa, es formà entorn del grup de J Puig i Ferrater i P Vidal i Rosich Cercant l’èxit literari, emigrà a Barcelona, però, frustrat, se n'anà a França Tornà a Catalunya, i se suïcidà al castell de Burriac Poeta ingenu i elemental, publicà Sentiments 1899, amb pròleg d’Hortensi Güell, i Esplets d’ànima jove 1903

Adquirí una farmàcia de Tarragona amb una collecció de minerals i un herbari, que amplià amb els elements que recollí en les seves visites per l’occident del Principat com a visitador de farmàcies a partir del 1802 Fou diputat del comú de l’ajuntament 1808

Vida i obra Feu els estudis de grau mitjà i de dret a Barcelona, on es llicencià el 1860 i on residí gairebé continuadament fins al 1910 A Arenys s’havia donat a conèixer, entre el 1853 i el 1855, com a autor teatral amb l’estrena de les seves primeres comèdies cosmopolites en llengua castellana De jove fundà al teatre Odeon, de Barcelona, la societat dramàtica El Pireo, després anomenada Melpòmene, i dirigí la revista  Las Candilejas  1856-57, publicada pel teatre Escriví les primeres obres en castellà Fruta del siglo 1855 i la comèdia de màgia  Estrella o El castillo de los encantados 1863…

Estudià a l’Escola de Llotja sota el mestratge d’Agapit Vallmitjana, i treballà a l’estudi de Pere Carbonell i Huguet És autor del monument al cardenal Vives i Tutó Sant Andreu de Llavaneres, 1950, projectat per JMPericàs, i de Ruth , a la font de la plaça de la Virreina Barcelona, 1949

Hagué de defensar el comtat contra les pretensions dels Comenges i dels Foix, ajudat pel rei Alfons III, cunyat seu les mullers, Teresa i Urraca d’Entença, eren germanes Mort sense fills, heretà el comtat el seu germà Ramon Bernat, baró de Mataplana

Arnau Bassa fa aparició com una personalitat definida a mitjan dècada del 1340 Fill de Ferrer Bassa, nascut probablement entre el 1315 i el 1325, la seva aportació fou fonamental dins l’escola barcelonina Amb la seva pintura va saber revisar el discurs figuratiu del seu pare sense desaprofitar-ne alguns aspectes essencials La fidelitat d’Arnau als esquemes italians del taller familiar trobà un complement necessari en la nova escena internacional que, ja des del 1336, havia acollit el taller i les troballes de Simone Martini a Avinyó A partir d’aleshores el mestre de Siena i el seu equip…

Fou virrei de Sicília 1424 i es casà amb Joana de Cardona Pròdig i impulsiu, entrà en conflicte amb la reina Maria i amb la ciutat de Barcelona per raó dels seus deutes i les extorsions de què feia víctima la seva àvia Blanca També s’enemistà amb el seu parent i veí Joan de Foix, que envaí el Pallars 1435 en ajuda dels Bellera atacats per Arnau Roger El 1438, com a conestable de la corona, defensà la Vall d’Aran contra una forta escomesa francesa i després intervingué activament a les corts de Lleida 1440 El succeí el seu fill Hug Roger III

Creat per la Seguretat Social s’inaugurà amb el nom de Residència Sanitària General Moscardo Després dels traspassos sanitaris a la Generalitat, entrà a formar part de l’Institut Català de la Salut i està previst que al final del 2012 es transformi en empresa pública vinculada a la mateixa institució És hospital universtari des del 1995 El 2002 s’hi inaugurà l’Hospital de Dia Oncohematològic, unitat gestionada per la Direcció Clínica d’Hematologia - Oncologia - Radioteràpia - Palliatius, que portava un any en funcionament i que fou la primera a constituir-se en l’àmbit de l’Institut Català de…

Fill d’Hug Roger I i de Guerana de Cruïlles

Tutor d’Ermengol i Àlvar d’Urgell, fou una gran figura de les revoltes nobiliàries de 1275 i 1280, però després collaborà activament amb Pere el Gran a Tunis, Sicília i el Principat, on lluità contra la invasió francesa 1285 Fou un dels quaranta prohoms que feren fiança pel rei amb motiu del desafiament de Bordeus i, més tard, a Peralada salvà l’infant Alfons, que serví també fidelment arribat a rei Alfons II i li féu d’intermediari amb els nobles aragonesos de la Unió Fou un dels tres ostatges oferts per l’alliberament del príncep de Salern De la seva muller Làscara, princesa grega, tingué…