Resultats de la cerca

Establert a la Residència Blume de Barcelona l’any 1972, competí a les files del Futbol Club Barcelona i el Castalia OJE Fou campió d’Espanya dels 200 m llisos a l’aire lliure 1975 i dels 400 m lliure en pista coberta 1978 Fou també campió de Catalunya en la prova dels 200 m llisos 1980 i en relleus 4 × 100 m 1979, 1982 Baté el rècord català dels 100 m llisos a l’aire lliure 1978 i de relleus 4 × 100 m 1982

Vida i obra Feu els estudis de grau mitjà i de dret a Barcelona, on es llicencià el 1860 i on residí gairebé continuadament fins al 1910 A Arenys s’havia donat a conèixer, entre el 1853 i el 1855, com a autor teatral amb l’estrena de les seves primeres comèdies cosmopolites en llengua castellana De jove fundà al teatre Odeon, de Barcelona, la societat dramàtica El Pireo, després anomenada Melpòmene, i dirigí la revista  Las Candilejas  1856-57, publicada pel teatre Escriví les primeres obres en castellà Fruta del siglo 1855 i la comèdia de màgia  Estrella o El castillo de los encantados 1863…

Estudià a l’Escola de Llotja sota el mestratge d’Agapit Vallmitjana, i treballà a l’estudi de Pere Carbonell i Huguet És autor del monument al cardenal Vives i Tutó Sant Andreu de Llavaneres, 1950, projectat per JMPericàs, i de Ruth , a la font de la plaça de la Virreina Barcelona, 1949

Hagué de defensar el comtat contra les pretensions dels Comenges i dels Foix, ajudat pel rei Alfons III, cunyat seu les mullers, Teresa i Urraca d’Entença, eren germanes Mort sense fills, heretà el comtat el seu germà Ramon Bernat, baró de Mataplana

Arnau Bassa fa aparició com una personalitat definida a mitjan dècada del 1340 Fill de Ferrer Bassa, nascut probablement entre el 1315 i el 1325, la seva aportació fou fonamental dins l’escola barcelonina Amb la seva pintura va saber revisar el discurs figuratiu del seu pare sense desaprofitar-ne alguns aspectes essencials La fidelitat d’Arnau als esquemes italians del taller familiar trobà un complement necessari en la nova escena internacional que, ja des del 1336, havia acollit el taller i les troballes de Simone Martini a Avinyó A partir d’aleshores el mestre de…

Fou virrei de Sicília 1424 i es casà amb Joana de Cardona Pròdig i impulsiu, entrà en conflicte amb la reina Maria i amb la ciutat de Barcelona per raó dels seus deutes i les extorsions de què feia víctima la seva àvia Blanca També s’enemistà amb el seu parent i veí Joan de Foix, que envaí el Pallars 1435 en ajuda dels Bellera atacats per Arnau Roger El 1438, com a conestable de la corona, defensà la Vall d’Aran contra una forta escomesa francesa i després intervingué activament a les corts de Lleida 1440 El succeí el seu fill Hug Roger III

Creat per la Seguretat Social s’inaugurà amb el nom de Residència Sanitària General Moscardo Després dels traspassos sanitaris a la Generalitat, entrà a formar part de l’Institut Català de la Salut i està previst que al final del 2012 es transformi en empresa pública vinculada a la mateixa institució És hospital universtari des del 1995 El 2002 s’hi inaugurà l’Hospital de Dia Oncohematològic, unitat gestionada per la Direcció Clínica d’Hematologia - Oncologia - Radioteràpia - Palliatius, que portava un any en funcionament i que fou la primera a constituir-se en l’àmbit de l’Institut Català de…

De professió treballa a l’ensenyament públic com a psicopedagoga Ha publicat els reculls de poemes  Bri de vols 1996, Clissar les hores 1998, Totes les mars són una sola mar 2005, Fragments de cel 2007,  Bastir la mar endins 2008, premi Jordi de Sant Jordi 2009,  En el desert dels meus ulls 2009, premi especial de poesia Goleta i Bergantí del Masnou 2008,  Itinerari de tendresa 2010, premi Ciutat de Xàtiva-Ibn Hazm de poesia 2009,  Paraules sota la pell de l’univers 2012,  Aquest so entre el no-res i l’infini t 2016 i  En el decréixer de la pluja 2017, premi Marià Manent de poesia 2016

Fill d’Hug Roger I i de Guerana de Cruïlles

Tutor d’Ermengol i Àlvar d’Urgell, fou una gran figura de les revoltes nobiliàries de 1275 i 1280, però després collaborà activament amb Pere el Gran a Tunis, Sicília i el Principat, on lluità contra la invasió francesa 1285 Fou un dels quaranta prohoms que feren fiança pel rei amb motiu del desafiament de Bordeus i, més tard, a Peralada salvà l’infant Alfons, que serví també fidelment arribat a rei Alfons II i li féu d’intermediari amb els nobles aragonesos de la Unió Fou un dels tres ostatges oferts per l’alliberament del príncep de Salern De la seva muller Làscara, princesa…