Resultats de la cerca
Es mostren 164 resultats
pardal

Pardal
Erick Noe Tapia Banda iNaturalist (cc-by-nc-4.0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels ploceids, de 15 cm, els mascles del qual són de color castany amb ratlles negrenques a les parts superiors, blanc grisenc a les inferiors i tenen el pili gris fosc, la gola negra i les galtes blanques.
Les femelles són grisenques, sense marques distintives És granívor, comensal de l’home i l’ocell més conegut És originari d’Euràsia i el nord d’Àfrica, però la civilització europea l’ha introduït i s’ha aclimatat a gairebé tot el món A Mallorca i a Eivissa reb el nom de gorrió
xoriguer
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels falconiformes, de la família dels falcònids, de 34 cm, que té les parts superiors de color castany rogenc, les inferiors ocràcies, amb taques negres formant llistes verticals, les puntes de les ales negrenques i una llista vertical fosca sota cada ull.
El mascle té el pili, el clatell i els costats del cap de color gris blavenc, les parts superiors tacades de negre i la cua d’un color gris blavenc, amb una estreta franja blanca a l’extrem i una de negra i més ampla al damunt La femella té les taques de les parts superiors de color bru negrenc, formant franges, i la cua de color vermell grisenc amb franges negres estretes, llevat la de l’extrem, que és ampla S'alimenta d’insectes grossos, moixons i petits mamífers Habita a gairebé tot Euràsia i Àfrica És comú als Països Catalans
carlina silvestre

Carlina silvestre
Fabien Piednoir (cc-by-sa-4.0)
Botànica
Carlina biennal, de la família de les compostes, de tija erecta, de 20 a 50 cm, ramificada de la part alta, fulles tomentoses al revers, capítols mitjans, solitaris o en corimbes, amb flors groguenques, voltades de bràctees radiants de color groc blanquinós, de color castany per fora.
Viu en pasturatges de l’Europa mitjana i de les muntanyes catalanes
milà

Milà
Martin Grimm (cc-by-nc-4.0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels falconiformes, de la família dels falcònids, de 60 a 65 cm, de color castany fosc amb la vora de les plomes més clara, les parts inferiors més vermelloses, amb fines ratlles verticals fosques, i el cap i el coll grisencs ratllats de negre.
Té la cua llarga 30 cm i notablement forcada S’alimenta de tota mena de carronya, insectes, rèptils i mamífers petits Habita al centre i al S d’Europa, a l’Àsia Menor i al NE d’Àfrica És comú als Països Catalans
escarabat rinoceront

Escarabat rinoceront
© Sinisa Botas / Fotolia.com
Entomologia
Escarabat de la família dels escarabeids, d’uns 3 cm de llargària i amb el cos de forma oval i fortament convexa, recobert d’una cuirassa molt brillant de color castany rogenc a la part superior i bru clar a la inferior, que és proveïda d’una pubescència groga.
Els mascles tenen a l’extrem del cap un corn dirigit cap amunt, mentre que les femelles tenen una petita prominència De moviments lents, ponen els ous en la fusta en descomposició És comú en indrets secs dels Països Catalans
cassoleta venosa
Micologia
Bolet ascomicet, de l’ordre de les pezizals, en forma de copa sostinguda per un peu curt i gruixut, primer globulosa i dreprés oberta i lobulada, de 3 a 12 cm de diàmetre, amb la superfície interior replegada venosa, de color bru castany, i a l’exterior, grisenca.
Creix als boscs a la primavera
pioc salvatge

pioc salvatge
Sergey Yeliseev (CC BY-NC-ND 2.0)
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels gruïformes, de la família dels otídids, de 100 cm el mascle, el qual té el cap i el coll grisos, les parts superiors ocràcies amb ondes negres, les inferiors blanques, el pit castany i presenta sota el bec un ampli bigoti de cerres blanques.
La femella fa 75 cm i no té la taca al pit ni el bigoti És gregari, de vol potent i fa el niu a terra És molt apreciat com a peça de caça, la qual cosa ha minvat extraordinàriament llur nombre Encara n'hi ha al N i a E d’Europa, al centre i al S de la península Ibèrica, al N de l’Àsia oriental i al Marroc És excepcional a la Catalunya continental
pet de llop

Pet de llop (L. perlatum)
© Dan Molter
Micologia
Gènere de bolets piriformes o ovoides, de la família de les licoperdàcies, sovint amb una part peduncular estèril, de color gris brunenc, amb un peridi format per dues capes, una d’interna membranosa i una d’externa amb agullons, berrugues o grànuls; i amb una gleva de color castany.
S'obren per un ostíol apical i si hom els esclafa deixen anar una polseguera d’espores Són molt comuns i creixen en hàbitats molt variats No són comestibles, llevat dels exemplars joves
territ becllarg
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels caradriformes, de la família dels caràdrids, de 19 cm, que és de color roig brunenc viu, amb el pili i les parts superiors tacats de castany i negre, i té el carpó blanc i el bec llarg, fi i una mica corbat cap avall.
A l’hivern, les parts superiors són grisenques i les inferiors blanquinoses amb el pit brunenc Habita a la tundra siberiana i hiverna al S d’Àfrica, a l’Índia, Malàisia, Austràlia i Nova Zelanda És ocell de pas als Països Catalans durant les migracions i hivernant escàs a les Illes
bubinga
Botànica
Gènere d’arbres de la família de les flaucourtiàcies, originaris de l’Àfrica equatorial (Congo, Guinea), de fusta d’un color castany rogenc, amb venes i taques fosques, bastant dura i fàcil de convertir en xapes, que és emprada en ebenisteria, per a recobriments, i també en torneria.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina