Resultats de la cerca
Es mostren 315 resultats
Vallmanya
Municipi
Municipi del Conflent, al límit amb el Vallespir, que comprèn la capçalera de la vall de Lentillà (en aquest sector, el riu de Lentillà és anomenat també riera de Vallmanya), al massís del Canigó.
La pica del Canigó 2 785 m alt, punt culminant del terme, és termenal amb els de Castell amb el qual es comunica a través de la portella de Vallmanya , 2 591 m alt, oberta al S de la pica, Vernet i Taurinyà Al S, la serra del Rocnegre 2 714 m alt, amb els puigs de la Gallinassa 2 451 m i del Pèl de Ca 2 105 m, fins al coll de la Cirera 1 731 m i el puig de l’Estella 1 778 m alt, separa el municipi d’Arles Vallespir al NW, la cresta de Barbet, fins al ras del prat de Cabrera i el puig dels Bessós, el separa de les valls de Taurinyà i de Llec Una bona part del terme, per sota dels…
les Salines d’Elda
les Salines d’Elda
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Vinalopó, a la zona de llengua castellana del País Valencià, situat en una depressió endorreica intermontana de les serres prebètiques valencianes.
Coincideix gairebé amb la conca tancada per les serres de Cabrera 809 m alt, de La Umbría 845 m i la serra de les Salines 1 090 m, on s’aboquen els barrancs de Trasmasierra i Alaines El paisatge, que és un exemple paradigmàtic del relleu subàrid, amb serres, glacis i la llacuna de les Salines , que abans de la dessecació ocupava 1,5 km 2 , amb 5 km de perímetre que podien esdevenir 11 km en les màximes inundacions Els sòls negres de glei i les plantes halòfiles permeten de reconstruir el perímetre Una revinguda del nivell de les aigües el 1751 quan feia 30 anys que no treien sal obligà a…
gòtic internacional
Art
Etapa de la pintura gòtica que seguí la de l’anomenat estil italogòtic i que comprèn la pintura europea de la fi del segle XIV i del començament del XV.
Arrelat en l’esmentat estil italogòtic, en el detallisme de la pintura flamenca, en la gran riquesa cromàtica i calligràfica del dibuix i de la miniatura, pròpia de la cort de Borgonya, i en l’expressionisme de la pintura centreeuropea, el gòtic internacional es caracteritza per un avanç en la concepció de la perspectiva, per una accentuació del moviment, per un gran sentit de la composició i per un perfeccionisme en el retrat Representat a Alemanya per l’escola de Colònia, a França pels germans Limbourg i Melchior de Broederlam i a Itàlia per Pisanello i Masolino da Panicale, fou introduït a…
Castell de Castellbell (Castellbell i el Vilar)
Art romànic
El nom del terme és format, igual com d’altres termes del Bages, pel nom del propietari del castell, que era un personatge anomenat Bellit o Bellido , i el segle XIII fou llatinitzat amb la forma Castropulcro Les primeres notícies són del 924 Castelobello , 979 Castro Bellit i 981 Castel Belido El 1023 la comtessa Ermessenda empenyorà al seu fill Berenguer Ramon I, entre d’altres, el castell de Castellbell Sobre els feudataris o senyors no sabem res fins al 1285, quan els senyors eminents són els Montcada que el tenien infeudat als Rocafort, i Guillem de Castellbell actuava com a…
puig de l’Estela
Cim
Cim (1 778 m), el més oriental del massís de Canigó, entre el coll de la Cirera i la torre Avetera.
Aquest puig és termenal dels municipis de Cortsaví Vallespir, la Bastida Rosselló i Vallmanya Conflent
sotsvegueria de Lluçanès
Geografia històrica
Antiga demarcació administrativa del Principat de Catalunya (821 h [1718]).
Consta un primer sotsveguer o veguer del Lluçanès entre els anys 1176 i 1187, quan el rei segrestà la jurisdicció del terme de Lluçà a Pere I de Lluçà, pel fet de no voler-li'n reconèixer, aquest, el vassallatge El 1396 s’intentà de tornar-la a crear, però els senyors de la baronia de Lluçanès s’hi oposaren tenaçment El 1449 la reina Maria donà un privilegi de creació de la sotsvegueria, i nomenà un sotsveguer, amb una cúria a Perafita, per a la part osonenca del Lluçanès, i una altra a Sant Feliu Sasserra, per a la part bagenca o manresana El 1455 un decret de Joan II anullà aquesta creació…
Castells i edificacions militars de la Conca de Barberà anteriors al 1300
Art romànic
Mapa dels castells i les edificacions militars de la Conca de Barberà anteriors al 1300 J Salvadó Barberà de la Conca Castell de Barberà Castell d’Ollers Torre d’Ambigats Blancafort Castell de Blancafort Conesa Castell de Conesa Casa forta dels Montpaó Castell i vilatge de Savella Castell de Torlanda Castell de Saladern L’Espluga de Francolí Vila medieval de l’Espluga de Francolí Forès Castell de Forès Llorac Castell de Llorac Castell de Rauric Castell de la Cirera Castell d’Albió Torre d’Albió Castell de Montargull Montblanc Vila medieval de Montblanc Castell de Montblanc…
Observatori de l’Ebre
L’Observatori de l’Ebre
© Fototeca.cat
Astronomia
Observatori situat dins el terme de Roquetes (Baix Ebre), que depèn de la Companyia de Jesús, fundat el 1904 per Ricard Cirera.
Té la finalitat d’estudiar la influència de l’activitat solar en els fenòmens geofísics Destaca en l’estudi dels corrents tellúrics, l’electricitat atmosfèrica, l’activitat solar i geomagnètica, la sismologia i la ionosfera terrestre Els arxius de les seves observacions són rellevants per la fiabilitat, l’antiguitat i la continuïtat Tenen un especial interès els registres sísmics i ionosfèrics, els més exhaustius de l’Estat espanyol en el temps, i els meteorològics, que arriben fins el 1880 És governat per la Fundació Observatori de l ’ Ebre , sense ànim de lucre Té l’estatut d’institut…
L’Institut Agrícola Català de Sant Isidre
Implantació de l’IACSI a Catalunya 1933 L’Institut Agrícola Català de Sant Isidre IACSI, la principal organització corporativa dels propietaris rurals catalans des de la seva fundació el 1851, va assistir al canvi de règim polític amb una indubtable prevenció El seu record es remuntava a l’any 1869, quan la revolució anomenada “la Gloriosa” havia destronat Isabel II i posat en qüestió, perillosament, els interessos de la propietat agrària Aleshores, com l’any 1931, l’IACSI s’havia refermat en els seus principis i havia fet una crida a tots els propietaris a engruixir les seves files i posar-…
Palau del Marquès de Llió (Barcelona)
Art romànic
És l’edifici número 12-14 del barceloní carrer de Montcada, al barri de Ribera, fent cantonada amb ei carrer la Barra de Ferro, del qual és el número 10 Actualment encara resta part de l’estructura del segle XIV, tot i que devia haver existit un edifici anterior, atès que encara es conserven unes pintures murals del segle XIII que feien referència a les campanyes militars que efectuà el rei Pere II, el Gran, a Sicília Del palau del segle XIV, hom pot contemplar la façana i la torre angular en la qual encara subsisteixen algunes finestres gòtiques La configuració del pati correspon a aquesta…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina