Resultats de la cerca

Professora de la Universitat de Barcelona des del 1965, on es doctorà 1971, posteriorment passà a la Universitat d’Oviedo, on fou professora 1972 i, des del 1994, catedràtica de Petrologia i Geoquímica Especialista internacional en petrologia de la pedra ornamental i d’edificació, el seu principal camp d’estudi fou l’alteració i restauració de la pedra de monuments històrics Juntament amb el seu marit, Modest Montoto San Miguel Barcelona, 1939, també professor de la Universitat d’Oviedo, collaborà amb diversos instituts de recerca europeus i en la restauració d’edificis com les catedrals d’…

És el membre més sobresortint d’una nissaga de grans orgueners, actius durant quasi un segle 1746-1842, que, provinents de la província de Conca, residiren a Guadalajara, Madrid i Toledo Deixeble del seu pare i amb el mateix nom, José, juntament amb els seus germans Juan Francisco i Bernardo, el seu fill Valentín i el seu gendre Leandro Garcimartín, bastí, entre molts altres, els grans instruments de les seus de Toledo el de l’Evangeli, 1791, Sevilla el de l’Evangeli, 1816-31, Popayán Colòmbia, 1807, Àvila 1828 i Còria Càceres A més, restauraren o ampliaren els orgues no menys importants de…

Té com a objectiu principal l’estudi i l’ensenyament de la musicologia i de la música en tots els seus àmbits, atorgant especial importància a la investigació, recuperació i difusió del patrimoni musical hispànic, atenent als seus valors artístics, històrics i antropològics Promou totes aquelles iniciatives i activitats musicològiques relacionades amb els seus objectius institucionals, com la recerca musicològica, la publicació i difusió de treballs científics i l’organització de simposis, conferències, activitats pedagògiques i concerts Fins a la data, ha organitzat cinc grans congressos…

Estudià a la Universitat de Lleida, d’on després fou professor Les seves obres més importants conegudes, inèdites, són De pace et tregua , dedicada als consellers i prohoms de Barcelona i al canceller reial Jofre d’Ortigues, De privilegio militari , que després addicionà Tomàs Mieres, Ferdinandi regis forma electionis a novis electoribus, et arbor regum Aragonie, Doctorum practicorum Cathalonie glosse super constitutione “Hac nostra” in curia Perpiniani, Additiones varie super constitutione pacis et tregue Ildefonsi regis que incipit “Divinorum atque humanorum”, Recollecte per aliquos…

Feu estudis eclesiàstics a Vic i de ciències naturals a la Universitat de Barcelona Fou catedràtic de geografia i història, grec, matemàtiques i filosofia al Seminari de Vic 1854-63 i al d’El Escorial 1863-65 Rector del Seminari de Còrdova 1876, entre el 1881 i el 1899 fou bisbe de Sogorb, ciutat on també exercí de promotor de la Caja de Ahorros y Monte de Piedad i fundà l’actual biblioteca del seminari Com a escriptor apologètic edità, l’any 1881, el primer número del Boletín Eclesiástico de Segorbe Fou collaborador de la Biblioteca Católica Popular Publicà un extens Compendio…

Es formà a l’Escolania de Montserrat Fou, de ben jove, segon mestre de capella de Santa Maria del Mar de Barcelona El 1769 feu oposicions per a la plaça de mestre de capella de Las Descalzas Reales de Madrid, que no aconseguí També intentà, infructuosament, obtenir la plaça a la seu de Màlaga, i el 1774, a la catedral de Girona, on guanyà les oposicions com a successor de Manuel Gònima El 1780 fou nomenat mestre de capella de la catedral de Toledo, on romangué durant dotze anys Es jubilà el 1792 i per reial ordre fou nomenat canonge de Girona El seu catàleg és format bàsicament per…

Rebé els primers ensenyaments dels madonneri , pintors d’icones que expressaven repetidament les fórmules rígides de l’art bizantí El 1560 anà a Venècia, on canvià substancialment de direcció Probablement entrà en el taller de Ticià i pogué conèixer la pintura de Tintoretto, Bassano i Schiavone, entre altres el tríptic signat de la Galeria dels Este, a Mòdena, fa veure una certa assimilació de to ticianesc i alhora un allunyament de la maniera bizantina La influència veneciana és palesa en obres d’aquest moment, com Retrat de GBPorta National Gallery, Copenhaguen, Expulsió dels mercaders del…

Treballà, el 1582, al Palazzo Ducale de Venècia i acabà els frescs de la cúpula de Santa Maria dei Fiori de Florència Viatjà a França 1572-74, als Països Baixos, a Anglaterra i a la península Ibèrica 1585, on féu el retaule major de la capella d’El Escorial, algunes pintures del qual, com que no agradaren al rei Felip II, foren substituïdes per unes altres que pintà Tibaldi Excellí també com a teòric l’any 1607 escriví el tractat Idea , on divulgava el neoplatonisme de Miquel Àngel El seu germà, Taddeo Zuccari Sant'Angelo in Vado 1529 — Roma 1566, també pintor, decorà amb…

Fou candidat al càrrec de segon organista del Collegi del Corpus Christi o Collegi del Patriarca, de València el 1665, i tenor del mateix collegi 1666 Fou ordenat de sacerdot 1669 El 1675 obtingué la plaça d’organista a la catedral de Múrcia, i el 1677 al Collegi del Patriarca abans esmentat, d’on se n’anà el 1678 No s’ha de confondre amb un Josep Montserrat que fou candidat al magisteri de capella de la catedral de Màlaga 1768 i que provenia de Torredembarra Tarragonès, on era mestre de cant Tampoc s’ha de confondre amb un tercer Josep Montserrat que professà com a monjo a El Escorial…

Format a Barcelona Escola Massana, hi feu exposicions individuals 1946, 1951, 1955 i participà en els Salons d’Octubre 1949, 1950 Viatjà, pensionat, a París, on també exposà el 1953 El 1955 s’establí a Colòmbia on, el 1970, n’adquirí la nacionalitat Ha estat professor a l’escola de belles arts de la Universidad de los Andes Realitzà sèries pictòriques amb títols com El Escorial 1961 o Los Felipe IV 1965, d’intenció crítica Des del 1970 es dedicà, preferentment, al gravat, i creà sèries d’obres d’una gran correcció formal i tècnica en què revela un món turmentat i angoixant…