Resultats de la cerca
Es mostren 743 resultats
Julià Garcia i Núñez
Arquitectura
Arquitecte.
D’origen català, estudià a Barcelona des del 1892 fins al 1900, any que obtingué el títol Fou un deixeble predilecte de Domènech i Montaner A Barcelona construí la casa Brias a la Granvia, entre els carrers d’Entença i de Rocafort, el 1903, el mateix any que se n'anà a Buenos Aires, on exercí la professió fins que es retirà, el 1931 Fou molt amic d’Eugeni Campllonch Obres d’ell són casa seva, a l’avinguda de la Independencia 1907, i la Sociedad Española de Beneficencia 1908, ambdues a Buenos Aires
Alonso de Cartagena
Filosofia
Literatura
Cristianisme
Eclesiàstic i humanista castellà.
Fill del convers Pablo de Santa María Fou cronista de Castella, preceptor del futur Enric IV, conseller 1420 de Joan II i bisbe de Burgos 1435-56 Ambaixador 1434 al concili de Basilea, prengué el partit del papa Eugeni IV La seva residència de Burgos esdevingué un cercle humanístic Entre les seves obres es destaquen Defensorium unitatis christianae , a favor dels conversos, Doctrinal de caballeros 1487, Rerum in Hispania gestarum chronicon , Anacephaleosis i les Allegationes en defensa dels drets, a les Canàries, de Castella sobre els de Portugal
Lluís Josep de Borbó-Vendôme
Història
Noble francès.
Féu les primeres armes en la guerra d’Holanda Del 1695 al 1697 fou enviat com a comandant en cap de l’exèrcit francès a Catalunya i s’apoderà de Barcelona 1697 Es distingí com a general borbònic durant la Guerra de Successió espanyola Estigué a Itàlia, on obtingué la victòria de Calcinato, i a Flandes, on fou derrotat a Oudenaarde 1708 per Marlborough i el príncep Eugeni El 1710 passà a la península Ibèrica, on féu entrar novament Felip V a Madrid i guanyà les batalles de Brihuega i Villaviciosa, decisives per al triomf borbònic
Primer Congrés Universitari Català
Assemblea de professors, estudiants i intel·lectuals catalans celebrada a Barcelona del dia 31 de gener al 2 de febrer de 1903 per a tractar de l’organització d’una universitat catalana autònoma.
Hi assistiren 1 280 congressistes, i la presidí Jaume Algarra i Postius, que havia estat secretari de la comissió organitzadora formada pel Centre Escolar Catalanista, l’Agrupació Escolar Catalanista Ramon Llull, l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana i la Federació Escolar Catalana Defensaren les ponències Cebrià de Montoliu, Eugeni d’Ors, Domènec Martí i Julià i Josep Bertran i Musitu, entre d’altres, i hi tingueren una intervenció destacada Lluís Domènech i Montaner, Joan Bardina i Joaquim Casas i Carbó Hom hi acordà la creació dels Estudis Universitaris Catalans , i…
Gherardo Starnina
Pintura
Pintor italià.
Representant de l’escola florentina, la seva activitat és en gran part desconeguda Hom li atribueix la Tebaida Galleria degli Uffizi, Florència i la Temptació de Sant Antoni Santa Croce, Florència, obres d’una evident orientació giottesca Entre el 1385 i el 1401 és documentat a València i a Toledo, on introduí les formes italianes i originà la creació d’una puixant escola de pintors, entre ells Rodríguez de Toledo Resta avui la incògnita sobre la seva participació en els retaules de Sant Eugeni i de la Crucifixió i en els frescs de la capella de San Blas a la catedral de Toledo
La Fanfarra
Teatre
Grup de teatre de marionetes fundat a Barcelona el 1976 per Mariona Masgrau, Eugeni Navarro i Toni Rumbau.
Ha creat el personatge d' En Malic , una mena d’aventurer ibèric que ha donat nom a un teatre 1984 i a una revista anual de marionetes 1990 Els seus espectacles Malic a la Xina, Malic a Nova York, Les aventures d’en Malic, A dues mans, Malic enamorat o Carmen han tingut un important èxit arreu d’Europa El 1992 la companyia obtingué el premi Ciutat de Barcelona de teatre
El Poble Català
Periodisme
Diari polític, òrgan del Centre Nacionalista Republicà, publicat a Barcelona des de l’11 de maig de 1906 al 14 d’abril de 1918.
Amb un total de 4 603 números, ocupa el segon lloc per durada a la història de la premsa catalana Fundat com a setmanari pel novembre del 1904, com a portaveu d’una dissidència de la Lliga, tingué llavors com a director Joan Ventosa i Calvell Eugeni d’Ors hi assajà el Glosari i el pseudònim Xènius , i hi collaboraren Pompeu Fabra, Gabriel Alomar, Joan Maragall, Josep Pous i Pagès i altres escriptors Transformat en diari, dirigit per Francesc Rodon, tingué una jove i brillant redacció, formada principalment per Antoni Rovira i Virgili, Màrius Aguilar, Claudi Ametlla, Ramon Noguer…
Almanac dels Noucentistes

Portadella interior de l’Almanac dels Noucentistes
© Fototeca.cat
Art
Literatura catalana
Volum miscel·lani publicat el 1911 per l’editor Joaquim Horta en una edició de 150 exemplars.
Volgué ésser la presència militant del nou grup, malgrat aplegar alguns autors d’actitud prenoucentista Consisteix bàsicament en una antologia, tant literària com plàstica, de les concepcions estètiques i artístiques del Noucentisme en un moment en què el moviment ja era conegut i començava a establir-se La data de publicació és en aquest sentit ben significativa perquè coincideix amb altres circumstàncies que illustren aquest mateix procés de consolidació El 1911 és, per exemple, l’any de publicació de La Ben Plantada d’ Eugeni d’Ors i de la mort de Joan Maragall Tot i això,…
,
Ricard Marín i Llovet
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Dibuixant i aquarel·lista.
Llicenciat en dret, no exercí mai d’advocat Sota la influència modernista, publicà excellents dibuixos a El Gato Negro i Hispania Installat a Madrid, aconseguí una gran popularitat com a dibuixant d’escenes taurines, però la seva obra perdé la vitalitat inicial Collaborà a ABC , Madrid Cómico , La Ilustración Española y Americana , Blanco y Negro , La Esfera , entre altres publicacions Creà el setmanari humorístic El Gran Bufón Exposà a París i a Londres Illustrà una notable edició del Quijote , així com obres d’Eugeni d’Ors, Benavente, Martínez Sierra i altres escriptors S'exilià l’any…
Lluís Gallart i Garcia
Pintura
Pintor.
Figuratiu i dotat d’un gran domini del dibuix, conreà la figura especialment el nu al carbó i la natura morta Féu nombroses exposicions, que la crítica remarcà favorablement, i la seva obra fou adquirida per colleccionistes d’arreu del món Retratà personalitats com ara Enric Borràs, Eugeni II, de l’antiga dinastia Làscaris Comnè de Grècia i Bizanci, Pau Casals i Picasso El 1991 fou fundada la Pinacoteca Lluís Gallart, inclosa dins del Museu-Arxiu de Calella, que conté més de mil obres seves La resta és repartida en museus i en colleccions a Zuric, Ginebra, Munic, Estocolm, Nova…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina