Resultats de la cerca

Introducció El 2016 va ser l’any que es va celebrar el centenari del naixement del moviment dadaista Un moviment que va néixer a Zuric amb la inauguració del Cabaret Voltaire, per reivindicar, quasi des de l’anarquia, un nou art traspassat per l’absurd i carregat de sentit, enfront d’una Europa travessada i marcada per la Primera Guerra Mundial Cent anys més tard, el món també és ple de guerra i conflicte Síria continua cremant i el Mediterrani és una tomba per a les moltes persones que s’escapen de la violència de la guerra i la pobresa Però, en lloc d’un cabaret, el 2016 es va crear un…

La popularització del Modernisme com a estil artístic i la seva màxima divulgació la realitzaren els dibuixants Així, la proliferació de les produccions gràfiques com a eina de reproducció de l’obra del dibuixant va ser el mitjà pel qual el Modernisme es féu un art a l’abast de tothom Això és ben clar en el cas dels cartells publicitaris, que hi tingueren un paper rellevant, però també ho és pel que fa a les publicacions periòdiques, a les quals –per la seva producció seriada i pel seu baix preu– tothom tenia accés Progressivament, durant el segle XIX, la premsa periòdica havia anat…

Integrat al principi per vuit estudiosos, especialistes en història, història literària, arqueologia, història de l’art i història jurídica, l’Institut fou ampliat el 1911 amb dos altres nuclis, consagrats a l’estudi, l’expansió i el desenvolupament de la llengua catalana i al conreu de les ciències naturals, exactes, fisicoquímiques, filosòfiques, morals i polítiques El nucli primitiu prengué el nom d’Institut Històrico-Arqueològic, o Secció Històrico-Arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans, i els altres dos, el d’Institut de la Llengua Catalana i el d’Institut de Ciències, o Secció…

Façana sud de la ronda Universitat Barcelona Ramon Manent En parlar de l’època del Modernisme hem de distingir, pel que fa a l’arquitectura, dues manifestacions estilístiques que conviuen i es desenvolupen alhora, però que parteixen de plantejaments estètics diferents No tot el que es construeix en aquest període es pot adscriure a l’estil que va irrompre amb força en el paisatge urbà, tot marcant una moda que venia a renovar la fesomia de les ciutats i que va arrelar entre els petits i grans promotors, de manera que no hi ha eixamples nous o transformacions de ciutats velles en què el…

El 1881 va aparèixer la camera fotogràfica Kodak amb el lema «vostè prem el botó i nosaltres fem la resta» Vint anys després el nombre de fotògrafs amateurs havia augmentat d’una manera considerable, perquè el fet de fotografiar havia esdevingut un signe de modernitat A l’Exposició Universal de París del 1900 el disset per cent dels visitants portava una càmera portàtil Davant la popularització i democratització de la fotografia, els fotògrafs professionals i artístics van adoptar un paper similar al dels pintors els calia ser més artistes, conèixer més tècniques i oferir un producte que els…

La recent celebració a Catalunya de l’any Domènech i Montaner amb motiu del 150 aniversari del seu naixement, la declaració com a «béns de la Humanitat» de les seves obres més significatives i, en general, l’adopció i difusió del Modernisme com a model artístic de la presència de Barcelona en el mapa de les ciutats amb patrimoni cultural a Europa, ha fet augmentar el grau d’informació del públic i també l’interès crític sobre la vida i obra d’aquest arquitecte Domènech, Puig i Cadafalch, Sagnier i, sobretot, Jujol, apareixen ara al costat de Gaudí en una consideració estimulant de les seves…

Els primers temps A les acaballes dels anys vuitanta del segle XIX, quan el que després s’ha conegut com el Modernisme català podia donar-se per iniciat, la joieria, l’orfebreria i argenteria eren, en opinió coetània de Josep Coroleu, una indústria verament barcelonina i la que més havia progressat els darrers temps El mateix Coroleu el 1888 consignava la respectable xifra de cinquanta-cinc joiers i argenters a Barcelona, i destacava d’entre aquests les cases Vídua Masriera i fills –de fet aleshores ja Masriera Germans–, Vídua i fills de Cabot, Joaquim Feliu, Josep Guimet, Pere Bruny, i una…

En el món germànic, a Munic, a Berlin, a Viena o a Darmstadt, a les acaballes del segle XIX, una sèrie d’artistes volgueren desmarcar-se de l’art tradicional, i crearen unes associacions que prengueren el nom de Sezession oSecession, sota el qual hi cabien diversos estils militantment moderns El vessant arquitectònic d’aquests moviments innovadors es caracteritzà per una simplificació de les formes i dels ornaments, que tendien molt a la geometrització i al funcionalisme, cosa que l’escocès Charles R Mackintosh, molt influent a l’Europa central, ja practicava El paradigma emblemàtic del que…

La inèrcia del Barroc tardà, empeltada d’un esperit berninesc ben assumit pels imatgers catalans, continuà amb força en el darrer quart del segle XVIII Tanmateix, el llenguatge escultòric anà depurant-se vers un academicisme classicista que va donar pas a un neoclassicisme ben assumit en l’obra de Damià Campeny, fet al qual no és aliè la seva estada com a pensionat a la Roma dominada per la nova ideologia plàstica del gran escultor Canova La fundació i ulterior desenvolupament de l’Escola Gratuïta de Dibuix de Barcelona, potenciada per la…

Art popular tradició i innovació Agostino, G d’Ed Arte popolare in Sicilia Le tecniche i temi i simboli , Palermo, Flaccovio Editore, 1991 Alcina Franch, J Arte y antropología , Madrid, Alianza Forma, Alianza Editorial, 1982 Alcover, A M Moll, F de B Diccionari Català-Valencià-Balear , Palma de Mallorca, 1975 segona edició Boas, F Cuestiones fundamentales de antropologia cultural Dimensión de los problemas , Buenos Aires, Solar/Hachette, 1964 Burke, P Cultura popolare ne’ll Europa moderna , Milà, Oscar Studio Mondadori, 1980 Buttita, A «L’artista popolare e le sue ragioni», dins Arte…