Resultats de la cerca
Es mostren 538 resultats
perfum

Mostra de perfums moderns
Chapss is love (CC BY-NC-ND 2.0)
Perfumeria
Religió
Substància olorosa usada per a perfumar.
L’ús religiós de perfums és conegut arreu, com a símbol de lloança i també per a acompanyar els sacrificis i, sobretot, els ritus funeraris encens Les uncions amb mirra, àloes i nard preciós foren normals a l’antigor eren part integrant de l’embalsamament Les litúrgies cristianes, a més de l’encens, en prescriuen l’ús en algunes cerimònies en la composició del crisma, en les ordenacions sacerdotals, etc perfums o fums cremant a les llars el llorer o romaní beneïts el dia de Rams per conjurar la tempesta o les seves causants, les bruixes Elaboració de perfum de flor de lliri en…
Jaume Cristau i Brunet
Música
Instrumentista de contrabaix, compositor i director de cobla.
El 1975 fundà la Cobla Miramar, de la qual fou director i contrabaix, fins que el 1996 passà a Empordà Fusió Guardonat en nombrosos certàmens de composició de sardanes, entre els quals dos premis SGAE El ressò de Pau Casals , 1984 i Pau més Garreta , 2008, algunes de les més representatives són, també Albada empordanesa, La Unió del Masrampinyo Premi diada de la sardana 1977 Navata premi Joaquim Serra 1983 , Formosa Sarai, Nostra ofrena Premi Sardana de l'any 1978 , Figueres a Pep Ventura, L’honor d’una amistat, Cavall Bernat, Ginesta i romaní, A Palmira, Formosa Sarai , Una…
cistàcies
Botànica
Família de parietals integrada per vuit gèneres que apleguen unes 200 espècies de mates, arbusts i herbes pròpies sobretot de la regió mediterrània, on moltes espècies fan un paper important en diverses comunitats vegetals.
Presenten fulles estipulades o no, generalment oposades, i flors actinomorfes i hermafrodites, generalment vistoses, amb tres o cinc sèpals al calze, tres o cinc pètals a la corolla o mancades d’aquesta, estams nombrosos i ovari unilocular o plurilocular, resultant de la concrescència dels carpels El fruit és una càpsula Algunes cistàcies són conreades en jardineria com a ornamentals Cistàcies més destacades Cistus sp estepa , ajoca-sapes, cist Cistus albidus estepa blanca Cistus clusii esteperola , matagall, romaní mascle, romerola Cistus crispus estepa crespa Cistus ladaniferus…
Sodalitium Pianum
Associació secreta romana, fundada per Umberto Benigni el 1909 i posada sota l’advocació de sant Pius V, que aplegava persones i grups autodenominats integralment catòlics, amb vista a recollir informació sobre l’ortodòxia i la disciplina de catòlics sospitosos de Modernisme
.
Els grups, denominats “conferències de sant Pere”, podien pertànyer a d’altres institucions o ésser simplement amics L’associació es proclamava papal, antimodernista, antiliberal i antisectària El seu fundador fou foragitat de la secretaria d’estat pel cardenal Merry del Val, i l’associació passà a dependre de la Congregació Consistorial 1911, el prefecte de la qual, cardenal De Lai, n'era protector Pius X, tot i ésser-ne partidari, mai no l’aprovà S'autodissolgué el 1914, a la mort del papa Restablert el 1915, fou definitivament suprimit per Benet XV el 1921 El 1913 en sorgí una filial,…
l’Atzúbia
Municipi
Municipi de la Marina Alta, situat a la vall de Pego, als contraforts de la serra Gallinera i de la serra Negra i drenat per la rambla de Gallinera.
A la part muntanyosa del terme hi ha pinedes i brolla de romaní i margalló, en part de propietat comunal El secà ocupa 1377 ha garrofers, oliveres, ametllers i cirerers Les terres de conreu, bastant repartides, són explotades directament pels propietaris La població, que anà augmentant des del s XVIII amb l’extensió dels conreus, minvà, però, des del 1940 889 h fins a quedar reduïda a 544 h el 1981 El poble 395 h agl 2006, atzubians 102 m alt, que es troba al peu del puig de la Creu, era lloc de moriscs habitat per nou famílies el 1602 i restà gairebé desert amb l’expulsió del…
Josep Mirabent i Gatell
Pintura
Pintor.
Es formà a Llotja Lorenzale i Pau Milà l’iniciaren en el natzarenisme S'especialitzà en la pintura de flors i de fruites Fou premiat, sovint, a Madrid i a Barcelona, així com a Londres, el 1889 Conreà alhora la pintura i l’ornamentació al teatre del Liceu i al paranimf de la Universitat de Barcelona, així com al Museu Balaguer de Vilanova i la Geltrú Dirigí l’agençament de cases senyorials i establiments Fou professor de pintura decorativa, teixits i estampats a Llotja Els seus fills Antoni i Joaquim foren també pintors decoradors Un altre fill, Francesc de PMirabent i Soler Barcelona 1864 —…
El Pla de les Sitges del Camaró (la Torre de Claramunt)
Art romànic
Situació Aquest conjunt es pot localitzar prop de la carretera comarcal d’Igualada a Vilafranca del Penedès, a una alçada de 340 m, en el Pla de la Torre i a la partida denominada del Camaró, concretament al Pla de les Sitges L’indret és situat prop d’una font, en un bosc de pins, i envoltat de camps de conreu de cereals Mapa 35-15391 Situació 31TCF895996 Excavacions arqueològiques El lloc era conegut per Amador Romaní, ja que en el seu Aties , inèdit, conservat al Museu-Molí Paperer de Capellades, hi figuren unes anotacions pertanyents a l’any 1906, en què recull un total de…
Norma
Música
Òpera de Vincenzo Bellini, sobre llibret de F. Romani, estrenada a Milà el 1831 (a Barcelona, el 1835).
És considerada una de les obres més destacades del bel canto italià del segle XIX la dificultat del paper de la protagonista la sacerdotessa dels druides, Norma, enamorada del romà Pollione i rival d’Adalgisa fa que només pugui ésser interpretada per sopranos molt destacades
Rosa Ponselle
Música
Soprano nord-americana.
Rebé les primeres lliçons musicals de la seva mare, organista, i després amplià la seva formació com a cantant amb Anna Ryan Encara adolescent, formà un duet amb la seva germana, amb la qual actuà en diversos cafès Aconsellada per E Caruso, estudià cant amb WThorner i R Romani El 1918 debutà al Metropolitan de Nova York com a Leonora La forza del destino juntament amb Caruso L’activitat de Ponselle se centrà de manera pràcticament exclusiva en aquest teatre nord-americà, on actuà en dinou temporades al llarg de les quals encarnà més de vint papers, sempre reeixits, especialment en òperes de…
serra de Mariola
Serra
Alineació muntanyosa de l’Alcoià, que culmina al Montcabrer (1 389 m alt.), la més important de la comarca.
És constituïda en gran part per calcàries del Cretaci mitjà, i forma un anticlinal orientat ENE-WSW, amb el flanc septentrional bolcat cap al N cavalca sobre les margues burdigalianes, mentre que el flanc meridional és fitat per afloraments del Triàsic El costat de llevant és tallat quasi en sec per una falla transversal i un abaixament brusc de l’eix cara a Cocentaina i Muro Hi neix el Vinalopó, i la serra és abundosa en fonts, gràcies a l’alta pluviositat Tenen fama, recollida per Cabanilles, les seves espècies aromàtiques romaní, sàlvia, “te de Mariola”, timó, etc hi ha…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina