Resultats de la cerca

Estudià al Conservatori de Nàpols, ciutat on debutà el 1923 amb el paper de La Cieca La Gioconda Un any més tard fou Preziosilla La forza del destino El 1928 es traslladà a Roma, on cantà Zanetto , de P Mascagni, i dos anys més tard fou contractada al Teatro alla Scala de Milà, on romangué fins el 1943 Parallelament, actuà al Covent Garden de Londres 1931 i a l’Òpera de París 1935 El seu repertori inclogué títols de G Verdi, P Mascagni, A Ponchielli, WA Mozart, E Humperdinck, R Strauss, E Bloch, G Rossini, J Massenet i V Bellini, entre d’altres Intervingué en diverses…

Començà la seva formació musical amb el seu pare i el 1879 es traslladà a Madrid per perfeccionar estudis de cant a l’Escuela Nacional de Música Alumna destacada, guanyà el premi de cant instituït per la cantant Cristina Nilsson El 1884 debutà al Teatro Real de Madrid amb El barber de Sevilla , de G Rossini La seva actuació fou un èxit complet i la crítica li dedicà molts elogis Cantà en diversos teatres de França i Itàlia i el 1889 l’empresari del Gran Teatre del Liceu Albert Bernís la contractà per a actuar a Barcelona amb l’òpera Lucia de Lammermoor , de G Donizetti A partir d…

A onze anys obtingué el primer premi de piano al Conservatori de París, a la classe d’AF Marmontel, i cinc anys més tard debutà a la Sala Pleyel de la capital francesa Fou amic de G Rossini i F Liszt Un dels pianistes francesos més destacats de la seva generació, durant onze anys 1861-72 abandonà els escenaris per tal de treballar aspectes tècnics, però hi retornà amb nova energia i arribà a convertir-se en un dels intèrprets més prestigiosos del moment Cultivà especialment el repertori romàntic i també participà del corrent de recuperació de l’obra de WA Mozart Es retirà de nou…

El seu pare, compositor i professor del Conservatori de Parma, li ensenyà les primeres nocions de música Posteriorment les amplià al Conservatori de Milà, d’on fou nomenat professor el 1932 El 1941, i després d’una intensa activitat com a organista, inicià la seva carrera com a director d’orquestra Després d’una temporada al capdavant de l’Orquestra Simfònica de Melbourne 1950-51, fou convidat a dirigir formacions orquestrals d’arreu d’Europa, fins que tornà a Itàlia, on dirigí l’Òpera de Gènova 1957-60 Més tard passà a Estrasburg, on, entre el 1964 i el 1972, dirigí l’Orquestra…

Sovint presenten un ritme senzill en compàs compost i es basen en alternances dels intervals de l’acord tríada major i notes adjacents en un àmbit més aviat reduït El seu poder per a suggerir els paisatges alpins i les connotacions que comporten n’afavoriren l’ús en la música del segle XIX Alguns casos destacats que es poden recordar són el darrer moviment de la Simfonia pastoral , de L van Beethoven tema principal, la secció Andante en sol M de l’obertura de Guillaume Tell , de G Rossini, o la melodia inicial de la Scène aux champs de la Simfonia fantàstica , d’H Berlioz L’…

Després d’haver estudiat cant amb A Langford, el 1949 entrà a formar part del cor del Covent Garden de Londres, on el 1955 debutà com a solista amb Les noces de Fígaro Posteriorment hi cantà òperes de G Rossini, G Verdi, M Musorgskij, G Bizet, R Wagner, H Berlioz i WA Mozart, entre d’altres, a més de compositors del segle XX com W Henze, de qui el 1976 estrenà We come to the river El 1968 actuà al Metropolitan de Nova York i un any després ho feu a l’Òpera de París El 1974 intervingué en les funcions de Norma a Orange, al costat de M Caballé Es retirà el 1982 amb unes funcions…

Començà a estudiar piano a cinc anys i posteriorment amplià la seva formació a la High School of Music and Art i a la Mannes School of Music de la seva ciutat natal Inicià la seva carrera com a ajudant a la New York City Opera i el 1967 creà la Concert Opera Orchestra de Nova York, integrada per estudiants i professors de música El 1982 fundà a la Universitat de Maryland la National Opera Orchestra Workshop, un taller de música destinat a la difusió de l’òpera a partir de títols poc habituals del repertori, com Armida G Rossini, que el 1996 dirigí al Carnegie Hall Ha realitzat…

Estudià cant a Budapest i a Roma, i debutà el 1959 a Augsburg Després d’un breu període amb la companyia de l’Òpera de Wuppertal, el 1961 ingressà en l’Òpera de Colònia, on romangué fins a la seva mort El 1965 participà en l’estrena d’ Els soldats , de BA Zimmermann Es presentà amb èxit a teatres internacionals com el Metropolitan de Nova York 1968 o el Covent Garden de Londres 1970, a més de participar en els festivals de Bayreuth 1962 i Salzburg 1965 A part del repertori alemany especialment Wagner, en què s’especialitzà, interpretà amb èxit papers operístics de WA Mozart, G Donizetti, G…

C de Beaumarchais creà un personatge, Fígaro, descendent d’Arlequí, enredaire, d’enginy ràpid i de criteri independent, que havia d’adquirir complexitat amb Les noces de Fígaro , del mateix autor L’obra fou musicada, entre d’altres, per Giovanni Paisiello 1782 i per Rossini 1816 Aquesta última, estrenada a Barcelona el 1818 és, avui encara, una de les òperes més representatives i la més famosa d’aquest autor Alhora que clou l’etapa de l’òpera bufa setcentista, la seva riquesa temàtica i orquestral dona una nova orientació a l’òpera italiana del segle XIX Aquesta òpera ha estat,…

El personatge central, Otello, assassina per motius de gelosia la seva muller Desdèmona, en la qual tenia dipositada una confiança absoluta que perd, bruscament, davant les pèrfides insinuacions de Iago Hom assisteix, doncs, al canvi que una ànima noble i un esperit valerós, quasi llegendari, experimenta pel fet de creure fatalment el calumniador, i també al final inevitable —el suïcidi estoic, amb clares influències senequistes— que l’error d’aquesta creença cega comporta Obra molt celebrada, ha inspirat altres drames teatrals els de Jean-François Ducis, del 1792, i d’Alfred de Vigny, Le…