Resultats de la cerca
Es mostren 359 resultats
Lucien Fugère
Música
Baríton francès.
Inicià la seva carrera el 1870 com a cantant als cabarets parisencs Al final del 1873 fou contractat al Teatre Bouffes-Parisiens, on participà en l’estrena de Madame l’archiduc i d’altres operetes d’Offenbach El 1877 actuà al Teatre de l’Òpera Còmica amb Les noces de Jeannette de Massé, actuació que inaugurà una carrera de més de trenta anys en aquest escenari Encara que també interpretà papers seriosos, com el de pare a Louise de G Charpentier, durant la seva llarguíssima trajectòria artística s’especialitzà en personatges còmics com Papageno, Fígaro, Sancho i Falstaff, i fins i tot…
Mario
Música
Nom artístic del tenor italià Giovanni Matteo De Candia.
Descendent d’una família noble de l’Alguer, emprengué la carrera militar, però, aconsellat a París per G Meyerbeer, començà a estudiar cant amb Ponchard, G Bordogni i Michelot El 1838 debutà en Robert le diable , de Meyerbeer, a l’Òpera de la capital francesa El 1839 substituí GB Rubini al Théâtre Italien, i interpretà Lucrezia Borgia al Her Majesty’s Theatre de Londres, al costat de Giulia Grisi, amb la qual es casà el 1844 Cantà als teatres europeus més importants i conclogué la seva carrera el 1873 després d’una gira amb A Patti, amb qui havia triomfat durant moltes temporades amb el Faust…
Josephine Veasey
Música
Mezzosoprano anglesa.
Després d’haver estudiat cant amb A Langford, el 1949 entrà a formar part del cor del Covent Garden de Londres, on el 1955 debutà com a solista amb Les noces de Fígaro Posteriorment hi cantà òperes de G Rossini, G Verdi, M Musorgskij, G Bizet, R Wagner, H Berlioz i WA Mozart, entre d’altres, a més de compositors del segle XX com W Henze, de qui el 1976 estrenà We come to the river El 1968 actuà al Metropolitan de Nova York i un any després ho feu a l’Òpera de París El 1974 intervingué en les funcions de Norma a Orange, al costat de M Caballé Es retirà el 1982 amb unes funcions…
Etelka Gerster
Música
Soprano hongaresa.
Estudià amb M Marchesi a Viena G Verdi, després d’escoltar-la, li donà suport perquè fes el paper de Gilda en el seu debut al Teatre La Fenice de Venècia, el 1876 L’any següent es casà amb l’empresari Carlo Gardini, i a partir de llavors desenvolupà la seva activitat professional principalment entre Anglaterra i els EUA, on rivalitzà amb A Patti El seu repertori inclogué bàsicament obres de Mozart, Rossini, Donizetti i Verdi Encara que des del 1885 la qualitat de la seva veu anà minvant, no es retirà dels escenaris fins el 1890, amb La sonnambula , al Covent Garden Els últims…
Eve Queler
Música
Directora d’orquestra nord-americana.
Començà a estudiar piano a cinc anys i posteriorment amplià la seva formació a la High School of Music and Art i a la Mannes School of Music de la seva ciutat natal Inicià la seva carrera com a ajudant a la New York City Opera i el 1967 creà la Concert Opera Orchestra de Nova York, integrada per estudiants i professors de música El 1982 fundà a la Universitat de Maryland la National Opera Orchestra Workshop, un taller de música destinat a la difusió de l’òpera a partir de títols poc habituals del repertori, com Armida G Rossini, que el 1996 dirigí al Carnegie Hall Ha realitzat…
Alceo Galliera
Música
Director d’orquestra italià.
El seu pare, compositor i professor del Conservatori de Parma, li ensenyà les primeres nocions de música Posteriorment les amplià al Conservatori de Milà, d’on fou nomenat professor el 1932 El 1941, i després d’una intensa activitat com a organista, inicià la seva carrera com a director d’orquestra Després d’una temporada al capdavant de l’Orquestra Simfònica de Melbourne 1950-51, fou convidat a dirigir formacions orquestrals d’arreu d’Europa, fins que tornà a Itàlia, on dirigí l’Òpera de Gènova 1957-60 Més tard passà a Estrasburg, on, entre el 1964 i el 1972, dirigí l’Orquestra Municipal…
Francis Planté
Música
Pianista francès.
A onze anys obtingué el primer premi de piano al Conservatori de París, a la classe d’AF Marmontel, i cinc anys més tard debutà a la Sala Pleyel de la capital francesa Fou amic de G Rossini i F Liszt Un dels pianistes francesos més destacats de la seva generació, durant onze anys 1861-72 abandonà els escenaris per tal de treballar aspectes tècnics, però hi retornà amb nova energia i arribà a convertir-se en un dels intèrprets més prestigiosos del moment Cultivà especialment el repertori romàntic i també participà del corrent de recuperació de l’obra de WA Mozart Es retirà de nou…
El barber de Sevilla
Comèdia en quatre actes, en prosa, de Caron de Beaumarchais, estrenada a París el 1775.
C de Beaumarchais creà un personatge, Fígaro, descendent d’Arlequí, enredaire, d’enginy ràpid i de criteri independent, que havia d’adquirir complexitat amb Les noces de Fígaro , del mateix autor L’obra fou musicada, entre d’altres, per Giovanni Paisiello 1782 i per Rossini 1816 Aquesta última, estrenada a Barcelona el 1818 és, avui encara, una de les òperes més representatives i la més famosa d’aquest autor Alhora que clou l’etapa de l’òpera bufa setcentista, la seva riquesa temàtica i orquestral dona una nova orientació a l’òpera italiana del segle XIX Aquesta òpera ha estat,…
Otel·lo

Donald Sinden en el paper d’Otel·lo
© Corel
Tragèdia de William Shakespeare.
El personatge central, Otello, assassina per motius de gelosia la seva muller Desdèmona, en la qual tenia dipositada una confiança absoluta que perd, bruscament, davant les pèrfides insinuacions de Iago Hom assisteix, doncs, al canvi que una ànima noble i un esperit valerós, quasi llegendari, experimenta pel fet de creure fatalment el calumniador, i també al final inevitable —el suïcidi estoic, amb clares influències senequistes— que l’error d’aquesta creença cega comporta Obra molt celebrada, ha inspirat altres drames teatrals els de Jean-François Ducis, del 1792, i d’Alfred de Vigny, Le…
ranz des vaches
Música
Nom que reben les melodies originalment tocades pels pastors de les muntanyes de Suïssa amb trompes alpines per a reunir els ramats de vaques.
Sovint presenten un ritme senzill en compàs compost i es basen en alternances dels intervals de l’acord tríada major i notes adjacents en un àmbit més aviat reduït El seu poder per a suggerir els paisatges alpins i les connotacions que comporten n’afavoriren l’ús en la música del segle XIX Alguns casos destacats que es poden recordar són el darrer moviment de la Simfonia pastoral , de L van Beethoven tema principal, la secció Andante en sol M de l’obertura de Guillaume Tell , de G Rossini, o la melodia inicial de la Scène aux champs de la Simfonia fantàstica , d’H Berlioz L’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina