Resultats de la cerca

Situació i presentació Limita amb l’Alt Urgell per la banda N-NW terme de Josa i Tuixén i amb la comarca del Solsonès per la banda W-SW terme de la Coma i la Pedra i S terme de Guixers Per la banda E i SE resta unit al Berguedà a través dels extensos límits amb Saldes i toca també brevíssimament el terme municipal de Fígols Vell, per la banda del vessant occidental de la Gallina Pelada 2307 m A part el poble de Gósol, el cap municipal, aquest terme inclou el llogaret de Sorribes, també anomenat Sorribes de Gósol, i els antics llogarets de Bonner, Moripol i Vilacireres Pel que fa a les…

Situació i presentació És situat al peu de la serra de l’Argentera, voltat pels de Colldejou W, Pratdip SW, que només el toca en un punt, Mont-roig del Camp S i E, Riudecanyes N, i l’Argentera NW El seu terme és força accidentat i les seves altituds oscillen entre els 90 i els més de 500 m El terme és drenat pel barranc de la Borda, el de Rifà límit en part amb Colldejou, el de les Roques, el de la Font, el de Sant Magí, el de les Estàpies i la riera de Vilanova El municipi comprèn el poble de Vilanova d’Escornalbou, que n'és el cap, el llogaret de l’Arbocet i la urbanització de Rifàs Un…

Situació i presentació El municipi d’Estaràs, de 20,94 km 2 , limita amb els municipis de Sant Ramon NW i W, Ivorra per un petit tram i Castellfollit de Riubregós aquest darrer de l’Anoia al sector septentrional, amb els de Pujalt Anoia i Sant Guim de Freixenet a l’E al S amb Ribera d’Ondara, i a l’W amb Cervera SW i les Oluges El límit municipal d’Estaràs amb el de Sant Ramon arriba fins al poble de Sant Ramon, de tal manera que un petit sector d’aquest queda dins del terme d’Estaràs El territori d’Estaràs és situat entre els plans de Sant Guim de Freixenet al S i els de Sant Ramon al N, i…

Situació i presentació El terme municipal de Tarroja de Segarra, de 7,61 km 2 , es troba a la vall mitjana del Sió, que travessa el territori en direcció SE-NW És envoltat en bona part pel municipi de Torrefeta i Florejacs, que forma com una ferradura des de ponent fins a llevant pel nord, i limita també amb el terme municipal de Cervera, que l’envolta des del SW a llevant per migdia L’orografia no té altres relleus notables que les suaus carenes a banda i banda de la ribera del Sió, riu que rep en aquest municipi les aigües del torrent de Valls, nascut en el veí terme de Torrefeta i…

Situació i presentació La comarca de la Segarra, de 722,76 km 2 , comprèn una gran part del territori de l’Altiplà Central de Catalunya Aquest altiplà fa de partió entre les terres del vessant mediterrani que s’estenen cap a llevant, i les del vessant del Segre i la fossa de l’Ebre, que s’obren a ponent Limita a l’E amb la comarca de l’Anoia, al NE amb el Solsonès, al NW amb la Noguera, a l’W amb l’Urgell i al S amb la Conca de Barberà Els límits físics de la Segarra són, per la banda de migdia, la serra del Tallat, la tossa de Montclar i la serra de Brufaganya —que separen la comarca de les…

Situació i presentació El terme municipal d’Ivorra, d’una extensió de 15,36 km 2 , és a llevant de la comarca de la Segarra, en la zona de contacte amb els municipis de l’Anoia que pertanyen a la subcomarca anomenada de la Segarra Calafina A llevant, el municipi confronta amb el terme anoienc de Castellfollit de Riubregós, al SE, per un petit tram, amb Estaràs, a migdia amb Sant Ramon, a ponent amb Sant Guim de la Plana pel pla de Viver, i al sector septentrional, des del NW fins el NE per les Comes, sector que supera els 560 m, amb Torà Solsonès El territori d’Ivorra s’estén entre el…

Situació Un dibuix fet per JM Pericas al començament del segle XX de l’aspecte que oferia la fortificació A Pladevall Malauradament és ben poc el que ens ha previngut d’aquesta antiga domus , de la qual en treballs hom podrà endevinar-ne alguns elements Aquest domus figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 332-M781 x 42,2 —y 39,5 31 tdg 422395 L’accés s’hi efectua per una pista en molt bon estat, que surt de la carretera de Vic a Taradell, poc abans d’arribar a Santa Eugènia de Berga, uns 700…

El topònim Segarra Un aspecte del territori segarrenc al sector nord-oest de Cervera, amb els petits nuclis de l’Aranyó i Montcortès en primer terme ECSA-J Todó Fins fa pocs anys diferents corrents erudits, seguint la tradició iniciada per Pèire de Marca al segle XVII, consideraven el nom de Segarra com una evolució del mot Ascerris Aquesta ciutat dels lacetans, citada pel geògraf grec Ptolemeu II, 6, 72 al segle II dC, no ha estat encara identificada i la derivació etimològica d’ambdós mots es presenta avui més que dubtosa En realitat la comarca ha conservat el nom del municipi romà Sigarra…

Situació i presentació El terme municipal de la Jonquera, de 56,93 km 2 , s’estén als vessants meridionals de la serra de l’Albera, des del coll del Portell 694 m, a ponent, fins al Ras de la Menta 1067 m, a llevant, i en aquest sector de la carena pirinenca que separa l’Empordà del Vallespir, s’obren dos dels colls més baixos i accessibles de l’Albera, el coll de Panissars i el del Pertús L’extens territori forma dos sectors ben diferenciats, ambdós presidits per la serralada a ponent el que pertany a la conca del Llobregat d’Empordà, que neix al pic de Llobregat 918 m i que comprèn la vila…

Situació i presentació Es troba a l’extrem nord-oriental de la comarca, en contacte amb la Noguera, i limita amb els termes noguerencs de Torrelameu al NW, Menàrguens al N i Térmens al NE amb Bellvís a l’E i Bell-lloc d’Urgell al S, ambdós pertanyents al Pla d’Urgell, i amb els segrianencs d’Alcoletge al S i Corbins a l’W El terme s’estén gairebé en la seva totalitat per la riba esquerra del Segre, a l’indret de la seva confluència amb el Riu Corb que hi aflueix per l’esquerra, al límit amb el veí terme de Corbins Dins del municipi neix la séquia de Fontanet, administrada per la Junta del…