Resultats de la cerca
Es mostren 1961 resultats
cultura de Cortaillod
Jaciment arqueològic
Cultura prehistòrica del Neolític que pren el nom d’un jaciment suís al sud-oest de Neuchâtel.
Aquest grup, juntament amb la cultura de La Lagozza a Itàlia, la de Chassey a França i la dels sepulcres de fossa de Catalunya, constitueix tota una fase del Neolític de l’occident d’Europa durant el IV i III millennis Hom la troba a nombrosos suïssos i se'n conserven vestigis abundants Era una societat agropecuària que aprofitava també la pesca La ceràmica era generalment llisa, i en són típiques les destrals de pedra polida amb mànec de banya de cérvol
Derma
Anatomia humana
El derma és la capa de la pell que és per sota l’epidermis, i en depenen sobretot la resistència i la flexibilitat de la pell També al derma, s’hi localitzen els annexos cutanis, els vasos sanguinis i les fibres nervioses L’epidermis i el derma es mantenen units per la membrana basal , una capa de proteïnes i d’altres substàncies químiques secretades en part per les cèllules de l’epidermis La unió entre epidermis i derma presenta nombroses irregularitats Així, el derma forma prominències còniques que s’introdueixen en l’epidermis, anomenades papilles dèrmiques…
dispersió activa
Ecologia
Dispersió de les espècies que tenen gran capacitat de moviment, que es poden desplaçar per elles mateixes.
És el cas de la gran majoria d’animals Els ocells i els insectes voladors en són els representants per excellència, ja que són capaços de fer distàncies molt llargues en poc temps Els animals capaços de desplaçar-se activament són els més ben adaptats per a explotar els recursos alimentaris dels ambients fluctuants i aprofitar, així, els moments en què són més abundants Amb l’objectiu d’explotar recursos estacionals, molts animals de dispersió activa, com molts peixos, ocells i mamífers, han desenvolupat hàbits migradors
lletania
Cristianisme
Súplica, consistent en una sèrie de peticions o d’invocacions breus, a les quals hom respon cada vegada amb un refrany (al més sovint, «tingueu pietat», «escolteu-nos», etc).
Molt abundants en les litúrgies orientals, les darreres reformes litúrgiques les han introduïdes a la missa romana pregària dels fidels A Occident, són conegudes també la lletania dels sants i l’anomenada lletania lauretana , o de la Mare de Déu, que hom recita al final del rosari Pel seu caire suplicatori, les lletanies han anat sempre lligades amb processons de rogatives En el ritu romà són conegudes les lletanies majors , el dia de Sant Marc 25 d’abril, i les lletanies menors , o lledànies lledània
Ossètia
Regió
Regió geogràfica de la Caucàsia, dividida políticament entre els estats de Geòrgia, on forma la regió autònoma d’Ossètia Meridional, i Rússia, on constitueix la república federal d’Ossètia Septentrional.
Ocupa tots dos vessants del Caucas central i és, per tant, una regió essencialment muntanyosa els punts més alts arriben als 4 500 m, amb abundants boscs foliacis i prats alpins i subalpins És regada per una bona xarxa de rius, de caràcter torrencial, pertanyents a la conca del Terek, a l’Ossètia Septentrional, i a la del Kura, a l’Ossètia Meridional Hi ha conreus de cereals, horticultura i viticultura, i ramaderia bestiar oví i boví Té indústries metallúrgiques no ferroses, de la fusta i alimentàries
caló
Lingüística i sociolingüística
Llenguatge secret, amb mots d’origen caló, usat per lladres, pillets o trinxes.
Tendeix a la materialització dels conceptes espardenyers , per ‘mossos d’esquadra’, fa ús de sufixos deformadors pernilaig , per ‘pernil’ blatinyi , per ‘blat’ bordanya , per ‘borda’, d’abreviacions llonga , per ‘llonganissa’ bufa , per ‘bufetada’, de deformacions críptiques o jeroglífiques, que fa difícil d’identificar el mot original caravinagres , per ‘carrabiners’, d’encreuaments fonètics i ideològics i d’abundants metàfores i metonímies xato , per ‘pistola’ calent , per ‘cafè’ Diversos escriptors catalans l’han utilitzat circumstancialment Josep Robrenyo, Juli…
poema de Gilgameš
Literatura
Composició èpica mesopotàmica, continguda en dotze tauletes, i coneguda a través d’una recensió assíria (s VIII ac), que constitueix l’obra cabdal de la literatura mesopotàmica.
S'inicia amb una introducció de caire històric i es desenvolupa en quatre episodis, en el tercer dels quals l’heroi Gilgameš s XXVII aC, rei llegendari d’Uruk, esfereït per la mort del seu amic Enkidu, va a la recerca de la immortalitat, que finalment perdrà Hi és inserit el relat del diluvi tauleta onzena que presenta moltes semblances amb la narració bíblica La figura mítica de Gilgameš ha estat objecte d’abundants reproduccions iconogràfiques en gravats, en baixos relleus i, sobretot, en glíptica
Zhoukoudian
Jaciment arqueològic
Estació arqueològica xinesa, situada uns 42 km al SW de Pequín, pertanyent al Paleolític inferior.
Posseeix quinze jaciments, caracteritzats per la presència de restes fòssils del Sinanthropus pekinensis pitecantrop i una indústria lítica emparentada amb una cultura pebble evolucionada Hi foren trobades restes corresponents a uns 45 individus, el crani més complet dels quals té una capacitat de 1050 cm 3 Ensems amb aquestes restes aparegueren abundants vestigis de foc i nombroses restes d’animals pertanyents al Plistocè inferior i mitjà Una de les coves lliurà també restes d’ Homo sapiens associades amb una indústria lítica pobra i poc característica
substància de reserva
Biologia
En una cèl·lula, teixit o organisme, qualsevol substància que es pot mobilitzar per a permetre una temporal independència nutritiva del medi.
Quantitativament solen tenir molta importància les reserves lipídiques en el teixit adipós dels animals i en les llavors de les plantes El glicogen i el midó són dos polisacàrids insolubles que són emmagatzemats respectivament per animals i fongs i plantes en cas de fretura s’hidrolitzen i produeixen molècules de glucosa Atès que els animals degraden els aminoàcids, malgrat que en rebin un aportament per damunt de les necessitats de l’individu, no acumulen reserves proteiques Les reserves són proporcionalment més abundants en llavors i ous que no pas en les formes adultes
Joan Torrella i Ballester
Literatura catalana
Memorialista.
Militar i batlle de la ciutat i del regne de Mallorca 1705-06, és autor de l’obra inèdita Olla podrida , integrada per un conjunt de 184 notícies numerades succeïdes entre el 1670 i el 1713 amb una part final centrada en l’alçament del 1706, que conté abundants notes autobiogràfiques, religioses i relatives a la noblesa El seu fill, Agustí Torrella i Trullol Palma 1685-1748, la continuà amb notícies des del 1713 fins al 1740 centrant-se especialment en la rendició de Mallorca a Felip V, redactades en català i castellà, també inèdites
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina