Resultats de la cerca
Es mostren 1137 resultats
Rinaldo di Capua
Música
Compositor italià.
La informació sobre la seva vida és escassa i sovint contradictòria o poc fidedigna Visqué i treballà principalment a Roma, on estrenà més de vint òperes entre el 1737 i el 1778 Com a compositor presentà la seva primera òpera el 1737, titulada Ciro riconosciuto , amb llibret de P Metastasio L’òpera satírica La commedia in commedia 1738 assolí un èxit tan clamorós al Teatro Valle de Roma, que després fou representada a Florència 1741, Londres 1748, Venècia 1749 i Munic 1749 La seva òpera més famosa fou Vologeso re de’ Parti 1739, i l' intermezzo La zingara 1753, també molt lloat, fou adaptat…
Felice Anerio
Música
Compositor italià.
Germà del també compositor Giovanni Francesco Anerio Es formà a Roma on, entre el 1568 i el 1580, fou escolà de cant i després cantor assalariat Formà part dels cors de Santa Maria Maggiore i de la Cappella Giulia, i fou mestre de capella al Collegio degli Inglese En morir Palestrina el 1594, el papa Climent VIII el nomenà mestre de capella del cor papal Els anys 1611 i 1612 participà amb Francesco Soriano en la reforma del gradual romà Abans d’ocupar el càrrec papal cultivà la música profana en llengua vernacla, i publicà diversos reculls de madrigals, alguns dels quals espirituals, i de…
Col·legi de les Teresianes

Aspecte exterior de la façana principal del col·legi de les Teresianes
© Bob Masters
Edifici modernista de Barcelona destinat a col·legi i residència de religioses, construït per Antoni Gaudí entre el 1888 i el 1889 per encàrrec del sacerdot Enric d’Ossó, fundador de l’orde religiós de les teresianes.
Situat al carrer de Ganduxer, el projecte d’Antoni Gaudí, que s’hagué d’adaptar a la distribució que marcava la primera planta ja construïda de l’edifici, d’autor desconegut, proposava un gran conjunt format per tres edificis disposats en forma de U Gaudí només n’arribà a construir un de sol, aïllat, de forma rectangular, que utilitza el maó com a principal material constructiu, i que consta de planta baixa i tres pisos A la façana principal sobresurt un volum vertical, a manera d’entrada principal, en el qual hi ha un petit pòrtic amb una reixa de ferro forjat amb referències simbòliques com…
sitar
Sitar
© Fototeca.cat / Idear
Música
Instrument de corda pinçada, propi de l’Índia, format per una caixa de ressonància de fusta de forma més o menys semiesfèrica i un llarg mànec travessat per nombrosos trasts.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost del tipus llaüt amb mànec Antigament, el cos de l’instrument es feia amb una carbassa El nombre de cordes ha anat variant segons les èpoques Actualment el model més conegut té quatre cordes melòdiques de metall, més dues que fan de bordó, i onze o més cordes que sonen per simpatia aquestes tenen les clavilles per tot el lateral del mànec mentre que el claviller és al cap de l’instrument Els trasts que travessen l’ample mànec són metàllics i mòbils, per tal de poder adaptar-se a les diferents escales modals o raga L’…
Auscultació pulmonar
Patologia humana
L’ auscultació pulmona r és un pas fonamental de l’examen físic en la diagnosi de les malalties bronco-pulmonars Consisteix en l’audició dels sons produïts per l’aire durant els moviments respiratoris Es pot efectuar aplicant directament l’orella sobre la paret toràcica, però és difícil d’adaptar-la completament sense percebre els sons externs, i el mètode és incòmode per a l’examinador, Així, l’auscultació s’efectua amb un instrument anomenat estetoscopi o fonendoscopi , que consisteix en un dispositiu que s’interposa entre l’orella de l’examinador i la zona examinada, pensat…
biocombustible
Química
Tecnologia
Combustible constituït per un agregat de matèria orgànica, com ara deixalles domèstiques, sabons biodegradables, palla, fusta, restes de cereals, etc., amb un poder calorífic elevat que prové directament o indirectament de la captació i fixació d’energia solar en processos de fotosíntesi.
Es tracta d’un combustible sòlid, líquid o gasós d’origen biològic biomassa que ha seguit un procés de transformació per tal d’adaptar-lo a una funció substitutiva dels combustibles convencionals d’origen fòssil La idea inicial de la utilització de biocombustibles fou l’aprofitament de residus, principalment agrícoles, però també la fracció orgànica dels residus domèstics, per a obtenir una energia alternativa a un cost relativament baix Els biocombustibles generen menys emissions de diòxid de carboni que els combustibles fòssils, i es classifiquen en biocombustibles de primera…
Castil-Blaze
Música
Nom pel qual fou conegut el crític musical i musicògraf francès François-Henri-Joseph Blaze.
S’inicià en la música de la mà del seu pare, home de lleis i afeccionat a la música El 1799 anà a París per estudiar dret Posteriorment ocupà diversos càrrecs a l’administració al seu departament natal, i alhora completava la seva formació musical i es dedicava a recollir documentació sobre l’òpera a França Publicà el resultat de les seves recerques en els dos volums del llibre De l’opéra, en France París, 1820-26 El 1820 retornà a París i es dedicà exclusivament al món de la música com a escriptor i editor Entre el 1822 i el 1832 exercí la crítica musical al "Journal des Débats" i després a…
buc
Transports
Cos estructural principal d’una aerodina, generalment fusiforme, destinat a la tripulació, als passatgers i a la càrrega, que porta muntats el grup propulsor i el tren d’aterratge, llevat en els hidroavions, en els quals serveix per a amarar.
És un element integrant de tots els avions, tret dels denominats ales voladores avió L’estructura del buc, que, a més de reunir les qualitats de lleugeresa i resistència a les càrregues de vol, s’ha d’adaptar a una forma que depèn tant de factors aerodinàmics com de les necessitats d’espai interior, és constituïda per uns elements interns, suports dels esforços, que formen una biga o una carcassa amb quadernes i bancades lligades d’una manera semblant a l’emprada en la construcció naval, i un revestiment que conforma el buc i que pot contribuir o no al treball dels elements…
aromatitzant
Alimentació
Substància que, aplicada en petita quantitat, comunica una aroma
o millora o reforça l’existent, en un aliment, beguda, tabac, cosmètic, etc.
Els aromatitzants també poden servir per a encobrir una olor desagradable en productes farmacèutics, plàstics, tintes d’impremta, aire ambient en locals tancats, etc Són usades com a aromatitzants composicions preparades amb productes naturals, tals com les espècies , els olis essencials les oleoresines amb una gran varietat de composts químics obtinguts per transformació de productes naturals o per síntesi Les legislacions sanitàries de la majoria dels països, a través de llurs codis alimentaris, controlen l’ús dels aromatitzants artificials, que no autoritzen fins després d’haver-se'n…
colorant alimentari

Colorants alimentaris
Alimentació
Additiu alimentari utilitzat per a donar un determinat color o reforçar el color natural i produir un efecte psíquic al consumidor, estimulant l’apetència del producte sense alterar-ne les qualitats nutritives o de conservació.
Segons llur natura química poden agrupar-se en colorants inorgànics, orgànics naturals o orgànics de síntesi Per a tots ells hi ha un control estricte en el codi alimentari de cada estat Els colorants inorgànics en general són poc utilitzats, però per a casos especials hom utilitza el biòxid de titani , el negre de fum , l' òxid de ferro , la plata metàllica , etc entre les substàncies naturals utilitzades per a acolorir aliments cal esmentar la clorofilla , el Β -carotè , la lactoflavina o riboflavina, el caramel , la curcumina , l' arxiota , etc L’ús de colorants de síntesi és com més va…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina