Resultats de la cerca

Començà la seva carrera amb grups de rhythm-and-blues i rock and roll , amb músics com Amos Milburn i Bo Diddley Més endavant collaborà amb Dexter Gordon i Thelonious Monk 1959-60 El 1960 gravà Free Jazz amb Ornette Coleman A partir de llavors esdevingué un dels bateries de jazz més enregistrats Es destaquen els discos fets amb Sonny Rollins, Lee Morgan, Cedar Walton, Tete Montoliu, Milt Jackson, Pat Metheny i Joshua Redman, entre molts altres Actiu fins al final del anys noranta i sempre amb el seu estil aparentment senzill i restringit, Higgins es compenetrà còmodament amb…

Estudià el piano d’infant, i després, inspirat pels discos de Milt Jackson, s’inicià en el vibràfon El 1961 es traslladà a Nova York i començà a collaborar i gravar amb alguns dels millors músics de l’època, com Herbie Hancock, McCoy Tyner i Grant Green A partir del 1967 dirigí grups propis, en una línia oberta i avantguardista El 1970 tornà a Califòrnia per viure a San Francisco, on continuà enregistrant discos i tocant en directe el vibràfon i la marimba Els anys vuitanta formà part dels Timeless All Stars Realitzà diverses gires formant duo amb Tete Montoliu Fou un virtuós del…

Començà la seva carrera en el món de l’esport en el basquetbol professional femení Obtingué els títols mundials del 1997 i del 1999 en la prova de 100 m llisos Fou una de les figures dels Jocs Olímpics de Sydney 2000, on aconseguí cinc medalles, tres d’or 100, 200 i 4 × 400 metres llisos i dues de bronze salt de llargada i 4 × 100 metres llisos L’any 2001 guanyà la medalla d’or dels 200 m als campionats del món d’Edmonton

La seva mare morí assassinada el 1958 Tingué una infantesa i una joventut molt conflictives, anys durant els quals actuà com un delinqüent habitual i fou empresonat diverses vegades per robatori Alcòholic, al final dels anys setanta passà una llarga temporada hospitalitzat per pneumònia i posteriorment abandonà aquest estil de vida i es reclogué a escriure mentre es mantenia amb una feina de cadi de golf Des del 1980, en què publicà Brown's Requiem , ha escrit una sèrie de novelles que l’han situat com un dels autors cabdals del gènere negre Amb un estil telegràfic característic, són…

Fill dels actors televisius Lloyd i Dorothy Dean Bridges, actuà esporàdicament d’infant amb els seus pares i el seu germà Beau S’inicià professionalment a la televisió amb el drama protagonitzat pel seu pare Silent Night, Lonely Night 1969 L’any següent debutà al cinema en The Yin and the Yang of Mr Go 1970, de B Meredith, i Halls of Anger , de P Bogart Aconseguí una gran projecció en The Last Picture Show 1971, de P Bogdanovich, a la qual seguiren Fat City 1972, de J Huston, The Iceman Cometh 1973, de J Frankenheimer —versió de l’obra teatral d’E O’Neill—, Thunderbolt and Lightfoot 1974, de…

La primera junta directiva era formada per Ramon Martí, president, Quim Morera, vicepresident, Rosaura Montagut, secretària, i Eduard Bacardí, sotssecretari Entre els fundadors cal esmentar, també, el pare Joan Coromines Entre les seves activitats, cal subratllar conferències sobre història i llengua, recitals de música catalana, aplecs de sardanes, celebració de festes tradicionals catalanes i organització de cursos de català en dues universitats del sud de Califòrnia Publica el “Butlletí”, trimestral, i un full cultural i, a més, ha fet traduccions de documents catalans per al museu de…

Començà la seva carrera musical al cor de la catedral de Màlaga sota la supervisió de Francisco Vázquez El 1613 era mestre de capella a Jerez de la Frontera, i el 1616, a la catedral de Cadis, on romangué fins el 1620 No se sap ni quan ni per què es traslladà al continent americà Només se sap que el 1622 ja residia a Mèxic i que era cantor i mestre de capella adjunt a la catedral de Puebla de los Ángeles El 1629 n’arribà a ser mestre de capella, càrrec que ocupà fins a la seva mort Padilla fou el compositor d’origen hispànic més important del seu temps a Mèxic Les seves obres polifòniques…

El 1912 debutà com a violoncellista a Los Angeles Quatre anys després ingressà en l’Orquestra Filharmònica de San Francisco, i el 1919, en la Filharmònica de Los Angeles Passà una temporada a Leipzig ampliant la seva formació i, a la tornada, fou solista de la Simfònica de Chicago 1922-29 i de la de Nova York 1929-36 A Toscanini l’animà a dedicar-se a la direcció, i l’any 1943 assumí la direcció artística de la Filharmònica de Los Angeles, càrrec que ocupà fins el 1956 Entre el 1958 i el 1961 fou el director musical del Caramoor Festival, i des del 1968…

Vida Provinent d’una família jueva humil vinguda de Rússia, inicià la seva formació musical amb una mestra del barri de Brooklyn i a partir del 1912 fou alumne de piano de Charles Hambitzer, el qual li feu conèixer els grans compositors per a aquest instrument, des de F Liszt fins a C Debussy Parallelament als estudis de piano, harmonia i composició, començà a compondre cançons per a espectacles de Broadway, influït per J Kern i I Berlin El 1919 escriví el seu primer musical, La La Lucille , però el primer gran èxit li arribà amb la cançó Swannee 1919, de la qual vengué milers de còpies…

Abandonà la pintura per la música i compaginà la tasca de violoncellista en diferents formacions orquestrals amb els estudis de composició amb D Brescia El 1929 es traslladà a Hollywood Califòrnia i el 1935 entrà al departament de música de la Warner Brothers, on treballà com a orquestrador amb músics com EW Korngold i M Steiner The adventures of Marco Polo A Mayo 1938 fou la seva primera banda sonora Amb una setantena de partitures per a pellícules, H Friedhofer fou un dels compositors cinematogràfics més aclamats El 1946 guanyà un Oscar per la banda sonora de The Best Years of Our Lives W…