Resultats de la cerca

Antigament, les lletres podien ésser acceptades verbalment —especialment a les fires— o bé posant-hi les mans al damunt, i és coneguda una ordinació de la ciutat de Barcelona, de l’any 1394 el primer antecedent català de la lletra de canvi, que disposava que es tingués per acceptada si aquell a qui fos presentada no manifestava la seva oposició dins les vint-i-quatre hores següents Però la llei uniforme de Ginebra del 1930 unificà, entre altres aspectes de la lletra de canvi, les formalitats de l’acceptació i actualment, aplicats els acords de Ginebra pels estats signataris, l’…

D’orientació occamista, és considerat un dels representants principals de l’escola de París i un precursor de la nova ciència de la natura En la qüestió del moviment dels cossos defensà la doctrina de l' ímpetu , esbossada ja, entre altres, per Joan Filopon i Avempace, la qual és considerada per Duhem un antecedent de la teoria de la inèrcia En moral fou un dels primers defensors del determinisme psicològic Escriví unes Summulae logicae i una sèrie de comentaris o quaestiones a alguns llibres d’Aristòtil, especialment la Metafísica Però és conegut sobretot per la faula…

El concepte inclou el de bitonalitat quan la simultaneïtat és de dues tonalitats, el recurs més habitual de la politonalitat Tot i que se’n troben exemples ja en la música barroca, com en un cànon rigorós a la quinta on el consegüent estaria al to de la dominant de l’antecedent, el concepte sol designar la voluntat del compositor de fer palès els dos centres tonals alhora, cosa que en el cànon barroc no passava perquè l’autor intentava que el centre tonal fos únic La politonalitat pot entendre’s des de la verticalitat harmònica, mitjançant sobreposicions d’acords, i des de l’…

Batifuller d’ofici, el deixà per dedicar-se al teatre Fou un dels primers a crear una companyia pròpia, amb la qual recorregué diverses ciutats amb gran èxit A l’estil de la comèdia italiana, escriví en prosa Eufemia , Armelina , Los engañados i Medora , i en vers Discordia y Cuestión de amor Però la seva gran creació és el paso , antecedent de l’ entremès , petita peça, intercalada moltes vegades en les mateixes comèdies en prosa, que servia per a entretenir i divertir el públic entre acte i acte alguns pasos foren publicats més tard també aïllats Són de trama elemental i…

Apareix en la litúrgia dels sagraments, i ha adquirit un relleu especial en la celebració eucarística, sobretot a l’Orient, com a part important de l'anàfora Amb l’epiclesi hom demana al Pare d’enviar l’Esperit Sant damunt el pa i el vi perquè siguin convertits en el cos i en la sang de Crist i siguin profitosos per a la santificació dels combregants Les anàfores de la tradició alexandrina la tenen abans de les paraules de la institució de l’eucaristia les altres anàfores orientals, després, com una seqüència de l'anamnesi A l’Occident, l’epiclesi no ha estat mai tan explícita com a l’Orient…

Fill d’un petit empresari tèxtil de Valls, cursà enginyeria industrial i obtingué també el títol de professor de música El 1871 es traslladà a Barcelona amb la seva família, on dirigí l’empresa tèxtil Sans, a la millora de la qual contribuí modernitzant la maquinària i introduint les primeres tricotoses Gràcies a una posició econòmica pròspera, es dedicà a les seves aficions la música adaptà una part de la fàbrica com a petit teatre per a classes de cant, per on passaren, entre d’altres, Josefina Huguet i Maria Barrientos, els viatges i la maquinària El 1889 visità l’Exposició Universal de…

JS Bach El clavicèmbal ben temprat , volum II, fuga VIII, BWV 877 © Fototecacat/ Jesús Alises La referència al mirall respon al fet que, si se situa un mirall per sota d’un tram melòdic, el que es reflecteix és la seva versió per moviment contrari de la mateixa manera, si se situa el mirall al final d’un tram melòdic, el que es reflecteix és la retrogradació d’aquest L’expressió imitació per mirall s’utilitza per a designar la combinació simultània ja que pròpiament no és una imitació d’un tram melòdic amb la seva versió per moviment contrari ex 1, soprano i tenor, la seva versió retrogradada…

Té com a antecedent la Cambra Oficial del Llibre de Barcelona, constituïda el 1918 pels principals editors catalans i que desenvolupà una intensa activitat professional i cultural fins el 1936 Instituí la Festa del Llibre i publicà els primers catàlegs bibliogràfics catalans El 1939, en acabar la Guerra Civil, fou incorporada a l’Instituto Nacional del Libro Español INLE El 1981 fou restaurada amb el nom actual i assumí les tasques de l’INLE, el qual desaparegué poc després El seu objectiu és la promoció i el desenvolupament de la producció, la distribució i el comerç del llibre…

Fou creat per Silvela per l’abril del 1903, després d’un projecte de Canalejas de l’any anterior El seu antecedent principal fou la Comissió de Reformes Socials, creada per Moret el 1883 Era regit per 30 membres posteriorment la xifra fou ampliada fins a arribar a 60 el 1919, els uns nomenats pel govern sobretot el president i els altres elegits per associacions de la Patronal i de la classe obrera Constituïen l’aparell operatiu les seccions de preocupació legislativa, inspecció del treball i serveis jurídics, investigació sociològica fins el 1919, que foren creades dues direccions…