Resultats de la cerca
Es mostren 2350 resultats
Alberto Martínez Vasallo
Esgrima
Tirador, mestre d’armes, àrbitre i dirigent.
Tirador del club Centro Cultural de los Ejércitos y de la Armada, del Club d’Esgrima La Salle Bonanova i de la Sala d’Armes Montjuïc SAM, es proclamà campió de Catalunya d’espasa individual 1971 Mestre d’armes dels clubs La Salle Bonanova i SAM, tingué deixebles com Cèsar Gonzàlez Llorens, Xavier Iglesias i Joan Josep Cucala El 1978 fou un dels socis fundadors de l’Academia Española de Maestros de Armas És àrbitre internacional categoria B d’espasa, floret i sabre, i d’esgrima en cadira de rodes Ha estat president de l’International Wheelchair Fencing Committee, secretari general de la…
armer
Història
Menestral que fabricava armes, especialment de foc.
A València és esmentat ja el gremi dels armers a mitjan s XV per contra, a Barcelona, on no hi hagué fabricació d’armes de foc, aquest gremi no és documentat
Xavier Iglesias Reig

Xavier Iglesias Reig
Club d’Esgrima SAM
Esgrima
Mestre d’armes, tirador, àrbitre, directiu i docent.
Fou tirador del club Joventut Sants, el Club d’Esgrima Barcelona, el Centro Cultural de los Ejércitos y de la Armada, la Sala d’Armes Montjuïc i el Club Esportiu INEF Barcelona, en què destacà en totes les categories en la modalitat d’espasa Ha obtingut 25 medalles en Campionats d’Espanya, en què es proclamà campió d’Espanya júnior, dues vegades en categoria individual 1983, 1984 i dues per equips 1984, 1985 Ha estat campió de Catalunya absolut 1983, 1985, 1990, 1991 i júnior 1983, 1985 Internacional amb la selecció espanyola en trenta-tres ocasions, ha participat en un mundial absolut 1986,…
tir olímpic

Josep Triquell, campió del món d’armes històriques
ARXIU JOSEP MARIA TRIQUELL
Esports de tir
Esport que consisteix a disparar diverses sèries de trets amb una arma de foc sobre un blanc, mòbil o fix, situat o llançat a determinades distàncies.
Les dues principals modalitats són el tir al plat i el tir de precisió La primera es disputa a l’aire lliure amb escopetes de calibre de 12 mm i cartutxos de plom de 24 g o 28 g El tirador prova de trencar els plats llançats en diferents direccions per una màquina llançaplats o més En són disciplines la fossa olímpica o trap, l’skeet, la doble fossa en què es llancen dos plats simultàniament, la fossa universal i la minifossa El tir de precisió consisteix a encertar un blanc fix o mòbil situat a una distància determinada Consta de les disciplines de carrabina, pistola i arma curta esportiva…
bala

Diferents tipus de bales
© Fototeca.cat
Militar
Projectil massís de les armes de foc portàtils; els altres projectils d’armes de foc són inclosos en els tipus anomenats bombes
o granades
.
A l’inici de les armes de foc portàtils ss XV i XVI la bala era esfèrica i de plom massís aproximadament, el calibre era de 18 mm i el pes de 30 g Hom l’emprava en armes, d’ànima llisa, que eren carregades per la boca Hom anà perfeccionant-la per aconseguir que s’ajustés al calibre del canó bala perllongada 1662, bala embolicada amb tela 1750, etc La introducció de les armes d’ànima estriada, carregades per la culata, donà lloc al tipus modern de bala amb embolcall de llautó o d’acer extradolç i de forma cilíndrico-ogival o cilíndrico-ovalada, acoblada a una beina i que s’ajusta per ella…
Fernando Medina Martínez
Esgrima
Tirador, mestre d’armes, directiu i àrbitre.
Membre de la Sala d’Armes Montjuïc i del Club d’Esgrima Fides, destacà en totes les categories en la modalitat de sabre i es proclamà deu vegades campió d’Espanya individual, i sis en categoria absoluta 1994, 1998, 1999, 2001, 2002, 2003 Fou onze vegades campió de Catalunya individual, cinc en absoluta 1990, 1992, 1994, 1998, 1999 Amb la selecció espanyola ha participat en tres Jocs Olímpics Atlanta, 1996 Sydney, 2000 Atenes, 2004, onze Mundials entre 1993 i 2006, amb una medalla de bronze el 1998 i un Campionat d’Europa 2007 En la Copa del Món assolí la primera posició del rànquing mundial…
baronia de Castellvell

Armes dels Castellvell
Història
Jurisdicció feudal formada entorn de dos nuclis territorials: Castellvell (o Castellví) de Rosanes, al Baix Llobregat, i Castellvell (o Castellví) de la Marca, a l’Alt Penedès.
Hom no coneix quin d’aquests dos donà primer nom al feu Al segle XI són esmentats ja tots dos a les mans de Guillem I de Castellvell a 1011 — d 1041, fill d’Amat i prohom de la cort dels comtes de Barcelona Ramon Borrell i Ermessenda fou anomenat també Guillem Amat de Montserrat , per tal com posseïa la Guàrdia de Montserrat, prop de l’aleshores recentment fundat monestir de Montserrat, que havia protegit 1027 Es casà amb Adelaida, filla d’Ermemir El 1044, el patrimoni s’estenia des dels límits dels comtats d’Osona i de Girona, passant per Montserrat i per Sant Llorenç del Munt, fins prop de…
vescomtat de Castellnou

Armes dels Castellnou
Història
Nom que prengué, a partir del 1020, el vescomtat de Vallespir.
La seva extensió comprenia el Vallespir alta i mitjana vall del Tec fins a Morellàs, la regió dels Aspres alt Rosselló i la vall mitjana de la Tet En fou capital el castell de Castellnou esmentat el 994, situat al cor dels Aspres, bressol de la família vescomtal d’aquest nom, els avantpassats de la qual senyorejaven, des del segle X, el castell de Cameles, dins el territori del qual fou erigit, probablement vers el 990, el castell nou Els vescomtes de Castellnou, enfortits en llur posició estratègica sobre els primers contraforts orientals del Canigó i a la xarnera de les possessions…
Sarriera

Armes dels Sarriera
Família de cirurgians notables al servei de la corona catalanoaragonesa durant els segles XIII i XIV.
Iniciada amb el cirurgià Jaume Sarriera i continuada pels seus fills, també cirurgians, Guillem Sarriera qui tingué un fill o net homònim, també cirurgià, que es casà amb Sibilla de Santsadurní, propietària del castell de Vulpellac i Berenguer Sarriera , qui el 1297 tractà unes hemorroides al rei Jaume II i fou encarregat per la reina Blanca de traduir del llatí al català el Regimen sanitatis que Arnau de Vilanova havia dedicat al mateix rei, tasca que complí amb gran cura i fidelitat Berenguer fou batlle de Girona, i el 1302 assistí amb el seu pare l’exèrcit reial en el setge de Montfalcó…
Foix

Armes dels Foix
Llinatge feudal sortit de les dues primeres dinasties de la casa comtal de Foix, l’estirp del qual és el primer comte de Foix, Roger I.
De la línia primogènita, comtal, sorgiren diferents línies secundàries La línia dels comtes de Rabat fou originada per Llop de Foix mort després del 1259, segurament senyor de Saverdun, fill illegítim del comte Ramon Roger I Els seus descendents foren també marquesos de Foix, i s’extingiren el 1698 La línia dels vescomtes d’Ossau fou fundada per Garcia de Foix o de Bearn mort el 1399, primer vescomte de la vall d’Ossau, fill illegítim del comte Gastó III Els seus descendents es cognomenaren d’Ossau El vescomtat d’Ossau fou confiscat el 1463 al seu net Corberan d’Ossau mort el 1463 i fou…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina