Resultats de la cerca
Es mostren 246 resultats
marc
Art
Construcció i obres públiques
Armadura a manera de bastidor, generalment de fusta o de metall, que hom col·loca al voltant d’una porta, d’una finestra, d’un mirall, etc.
El marc fix d’una porta o una finestra va collat a l’obra, i és anomenat bastiment els dels batents serveixen de suport del vidre, la fusta, etc, de què són constituïts
portaplaques
Fotografia
Armadura que conté una o dues plaques fotogràfiques, mantingudes fora de l’acció de la llum, i que serveix per a carregar les càmeres fotogràfiques de plaques.
corrugat | corrugada
Construcció i obres públiques
Dit de les barres d’armadura d’acer estirat en fred que presenten relleus a la superfície a fi d’augmentar-ne l’adherència amb el formigó.
El convent de l’Hospital de Sant Joan (Barcelona)
Art romànic
L’orde de Sant Joan de Jerusalem podria haver tingut casa a Barcelona a mitjan segle XII Amb tot, la manca de documentació no permet afirmar-ho Sembla que la “casa” de Barcelona només era una institució sobre el paper per administrar unes propietats del Vallès L’únic document del segle XII que evidencia una activitat important a la ciutat per part dels hospitalers fa referència a una sèquia del Llobregat que el rei, el 1198, volia prolongar fins a Montjuïc Els hospitalers la van fer í n’explotaren els molins a canvi de donar al rei la quarta part dels rèdits A partir d’aleshores es registra…
Glossari del moble i del treball de la fusta
Art gòtic
Arqueta Moble contenidor, usualment de planta rectangular, de petites dimensions, amb tapa superior que es pot tancar mitjançant un pany Arquibanc Caixa de buc allargat, la part superior la tapa de la qual serveix com a seient i porta respatller i braços laterals Bastiment Muntura dels mobles constituïda pel conjunt de muntants i travessers Buc Carcassa o armadura d’un moble Caixa Moble contenidor de grans dimensions, format per un buc parallelepipèdic resultat de la unió de quatre posts més la fonadura És tancat per una tapa plana superior, un xic volada, unida al buc mitjançant anelles A…
catre
Pesca
Ormeig consistent en un marc metàl·lic d’uns 80x30 cm que fa d’armadura d’una bossa de xarxa, proveït, a cada angle, d’un cap de corda.
Fent passar el marc arran de moll, hom captura els peixos, crustacis, etc, que hi són aferrats o que hi brostegen
peltasta
Història
A l’antiga Grècia, soldat d’infanteria que portava una armadura lleugera i un escut el·líptic truncat —la pelta— molt reduït i lleuger, de fusta revestida amb cuir.
Com a cos de combat, els peltastes grecs foren organitzats per Ifícrates i assoliren una gran fama sobretot en les formacions militars de l’època hellenística
C
Música
En la notació musical moderna, signe equivalent a l’indicador mètric de 4/4 i que se situa en el pentagrama immediatament a continuació de la clau i l’armadura.
Deriva del signe del semicercle que indicava, en la música mensural , el tempus imperfectus o binari tempus , per oposició al signe del cercle, que indicava el tempus perfectus o ternari El signe C equival a l’indicador mètric de 2/2 alla breve
tirant
Construcció i obres públiques
Peça horitzontal que en una armadura de coberta uneix els peus de cada dos elements verticals consecutius per tal d’impedir que se separin a causa de la càrrega.
modalitat
Música
Terme que s’utilitza per a referir-se a l’ús d’un llenguatge melòdic i harmònic, en un fragment o una peça sencera, basat en els modes gregorians.
S’empra en contraposició al terme tonalitat , que qualifica el llenguatge basat en els modes major i menor Aquest ús de ’modalitat’ en oposició a ’tonalitat’ és la causa que serveixi de qua lificatiu per a certs tipus de música dels segles XIX i XX Per a conèixer la nomenclatura i les especificitats dels modes gregorians, així com el seu ús en l’Edat Mitjana i el Renaixement, vegeu mode Exemple 1 - J Brahms Sonata per a violí i piano núm 1 , op 78 III © Fototecacat/ Jesús Alises Cap al final del segle XIX, tres factors provocaren la utilització dels modes gregorians en contrast amb els modes…