Resultats de la cerca
Es mostren 700 resultats
teoria de nombres
Matemàtiques
Part de la matemàtica que estudia les relacions entre els nombres enters.
En la història de la teoria de nombres hom pot assenyalar dos grans períodes un que va des d’Euclides fins a Hilbert, i un altre que comença a partir de Hilbert Els primers tractats de teoria de nombres es troben en els Elements d’Euclides i en l' Aritmètica de Diofant d’Alexandria, i tracten, respectivament, de la divisibilitat en els racionals enters i de l’obtenció de solucions racionals i enteres d’algunes equacions algèbriques La figura més coneguda d’aquesta primera etapa és la del matemàtic francès Pierre de Fermat 1601-65, que conjecturà el famós gran teorema de Fermat encara avui no…
patró
Economia
Mecanisme pel qual els països efectuen llurs pagaments internacionals i equilibren la balança de pagaments.
Fins el 1914, el sistema monetari internacional es fonamentava en el patró or Aquest implica un sistema de tipus de canvi fixos on les fluctuacions del canvi es mantenen en un marge molt estret Cada país manté les seves reserves en or, i la moneda nacional és convertible en or al banc central a la paritat establerta per llei L’oferta monetària d’un país depèn de les seves existències d’or i es modificarà en variar les reserves d’or En un patró or, l’ajust de la balança de pagaments tindrà lloc, d’acord amb la teoria quantitativa del diner, mitjançant la variació dels preus Un país que tingui…
Sant Esteve de Bagà
Art romànic
Situació L’església de Sant Esteve de Bagà és la parroquial del poble i es troba enmig del nucli de població, emergint per damunt les cases del poble És un edifici gòtic, erigit el segle XIV, però ens ha deixat dues peces d’època alt-medieval molt interessants Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 255-M781 x 06,2 — y 78,7 31 TDG 062787 Per arribar-hi cal agafar la carretera de Berga a Guardiola i prosseguir un xic més amunt d’aquesta darrera població, on es troba la població de Bagà JVV Pica Pica beneitera amb…
Sant Martí de la Clua d’Aguilar (Bassella)
Art romànic
Situació Esglesiola rural, ara totalment abandonada, enmig d’uns camps de conreu prop del poble de la Clua ECSA - J A Adell L’església de Sant Martí de la Clua es troba uns 500 m a l’W del poble de la Clua És abandonada i adossada a un marge entre camps de conreu Aquesta església es veurà afectada per la construcció del pantà de Rialb Mapa 34-13329 Situació 31TCG568505 L’itinerari per arribar a la Clua és el mateix que s’ha assenyalat en parlar de l’església de Sant Sebastià de la Clua d’Aguilar o de Bassella JAA Història No tenim coneixement de notícies documentals relatives a…
Sant Joan de Llorac
Art romànic
Situació Façana de ponent de l’església, totalment modificada i ampliada amb un campanar posterior, però amb l’estructura i els paraments de l’edifici romànic ECSA - M Catalán L’església parroquial de Sant Joan és al bell mig del petit poble de Llorac Mapa 34-15390 Situació 31TCG589022 Per a arribar a Llorac cal seguir el mateix itinerari que s’ha assenyalat en la monografia precedent FEB Història L’església de Llorac consta per primera vegada en una llista de parròquies del bisbat de Vic, datable entre els anys 1025 i 1050, i també en altres llistes d’època posterior de…
Casa forta de Galls Carnuts (Aiguamúrcia)
Art romànic
Situació Façana principal, amb la porta d’entrada i diverses espitlleres J Fuguet El mas de Galls Carnuts, on hi ha les ruïnes de la casa forta-torre, està situat a uns 4 km de Selma, al nord del Pla de Manlleu i molt a prop del límit amb el Penedès L’indret és estratègic, hom diria que idoni per a la defensa, en una petita elevació del terreny, vora un penya-segat, des d’on es veu perfectament el mas de Gateleda a l’altre costat de la barrancada, vers el nord-est Mapa 419 35-16 Situació 31TCF756823 Per a anar al mas de Galls Carnuts, cal situar-se d’antuvi al poblet del Pla de Manlleu Del…
Sant Llorenç d’Òpol (Òpol i Perellós)
Art romànic
Situació Ruïnes d’una construcció integrada dins el castell, que hom sol identificar amb l’església de Sant Llorenç ECSA - A Roura Les restes de l’antiga església parroquial d’Òpol es troben englobades dins els vestigis del castell i la vila vella d’Òpol De fet, no és del tot segur a quina de les construccions del castell i del poblat correspon l’església L’itinerari per a arribar a l’edifici és el mateix que el descrit en la monografia precedent JBH Mapa IGN-2547 Situació Lat 42° 52’ 40,8” N - Long 2° 51’ 43,2” E Història L’església i parròquia de Sant Llorenç d’Òpol és documentada des de…
Miquel Batllori i Munné
Literatura catalana
Historiador.
Vida i obra Llicenciat en història i dret a la Universitat de Barcelona 1928, on fou deixeble de Jordi Rubió, ingressà el mateix any a la Companyia de Jesús dissolta aquesta dins l’Estat espanyol, passà a Avigliana Torí, on estudià filosofia tornà el 1939 i es llicencià en teologia a Oña Castella El 1940 fou ordenat de sacerdot a Barcelona l’any següent presentà a Madrid la seva tesi doctoral, Francisco Gustá, apologista y crítico Assistent assidu als congressos internacionals de ciències històriques i als d’història de la Corona d’Aragó, formà part del Comitè Internacional de…
Jordi Sarsanedas i Vives
Literatura catalana
Escriptor.
Es llicencià en lletres a la Universitat de Tolosa Llenguadoc i exercí de professor de llengua i de literatura francesa a Barcelona Participà de manera activa en la represa cultural de la postguerra com a redactor d’ Ariel 1947-51 i com a membre fundador, professor i director de l’Agrupació Dramàtica de Barcelona 1955-63 Lector a la universitat de Glasgow 1948-50, traduí Vercors i Salinger, i feu versions franceses de poemes de Salvador Espriu i de Miquel Martí i Pol Fou redactor en cap de Serra d’Or 1964-97 Com a poeta la seva obra és singular i allunyada de qualsevol poètica a l’ús, tot i…
,
L’evolució del planejament urbanístic i territorial
La situació del planejament urbanístic conegué una important transformació d’ençà del final dels anys setanta, arran dels canvis polítics i, en particular, de la realització d’eleccions municipals democràtiques En efecte, el gran creixement urbà dels anys seixanta i setanta havia estat acompanyat d’una assenyalada ineficàcia del planejament urbanístic Aquestes mancances del planejament, que tenien el seu origen en la situació política del moment i en les pressions dels agents econòmics, donaren per resultat un desenvolupament urbà especulatiu i desordenat Desenvolupament que comportà a…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina