Resultats de la cerca
Es mostren 682 resultats
lipoxina
Química
Àcid gras poliinsaturat oxigenat amb quatre dobles enllaços conjugats.
Les lipoxines són icosanoides antiinflamatoris sintetitzats mitjançant la 5-lipoxigenasa a partir dels àcids poliinsaturats de vint àtoms de carboni dihomogammalinolènic, araquidònic i icosapentaenoic Les més conegudes són les que deriven de l’àcid araquidònic Llur síntesi s’incrementa com a resposta a la ingesta d’aspirina
aparellament
Física
Fenomen pel qual dos fermions (per exemple, dos electrons) formen un estat lligat per efecte d’interaccions induïdes pel medi on es troben.
En la teoria BCS de la superconductivitat, dos electrons s’aparellen per les interaccions induïdes per les vibracions de la xarxa cristallina del material fonons Anàlogament, hom ha pogut observar aparellament d’àtoms fermiònics en gasos ultrafreds fortament interaccionants de liti-6 i de potassi-40
propietats additives
Química
Propietats que en un sistema donat vénen representades per la suma de les propietats corresponents dels elements que el constitueixen.
L’única propietat absolutament additiva és la massa, però en el cas de les mescles n'hi ha moltes d’altres que ho són de manera força aproximada Quan el sistema considerat és una molècula, només poden ésser propietats realment additives les que no depenen, o depenen molt poc, dels enllaços químics i de la geometria molecular Si considerem, per simplificar, un compost binari A α B β , una propietat F serà additiva quan F A α B β = αF A + βF B , F A i F B essent constants atribuïbles als àtoms A i B Aquest tipus d’additivitat és observat en molt pocs casos, i encara amb no gaire bona…
diborà
Química
Hidrur de bor de la sèrie dels borans que, com ells, presenta un dèficit d’electrons en l’estructura.
Hom admet que aquest compost disposa de 12 electrons de valència, quantitat suficient per a unir els sis hidrògens als àtoms de bor per enllaços covalents normals, no restant, però, cap electró per a l’enllaç bor-bor Per tal d’explicar aquest fet, el diborà ha estat molt estudiat La interpretació de les dades experimentals, sobretot espectroscòpiques, permet de suposar que el diborà presenta una estructura amb ponts d’hidrogen en la qual dos grups BHS22 són coplanaris i els dos hidrògens restants van disposats al mig, simètricament per sobre i per sota del pla Des del punt de vista de la…
acceptor
Electrònica i informàtica
En un semiconductor, àtom trivalent contingut com a impuresa o incorporat intencionadament a un element tetravalent capaç de rebre un electró provinent d’un altre àtom anomenat donador.
L’alumini, el bor, el galli i l’indi són els més comuns La presència dels àtoms acceptors crea en l’estructura cristallina una sèrie de forats que contribueixen a augmentar la conductivitat del semiconductor Quan aquest conté acceptors, hom diu que és un semiconductor de tipus p
absorció selectiva
Física
Absorció que una substància exerceix sobre determinades radiacions.
L’energia de les radiacions absorbides dissocia les molècules en àtoms o les ionitza hom observa espectres d’absorció continus, o també n'augmenta l’energia potencial per exemple, el salt d’un electró d’un àtom a un nivell d’energia superior hom observa espectres d’absorció de bandes
Val Logsdon Fitch
Val Logsdon Fitch
© Fototeca.cat
Física
Físic nord-americà.
Professor a la Universitat de Princeton, estudià el mesurament de raigs X d’àtoms mesònics μ, que li permeteren d’obtenir mesures precises del radi nuclear així com les interaccions febles a través de la descomposició per mesons K El 1980 rebé el premi Nobel de física juntament amb JW Cronin
Claude Cohen-Tannoudji
Física
Físic francès.
Doctorat en física a l’École Normale Supérieure de París 1962, des del 1973 és professor al Collège de France Desenvolupà tècniques de refredament dels àtoms amb làser, per les quals rebé els premis Quantum Electronics de l’European Physical Society 1966 i el Nobel de física 1997, compartit amb SChu i WDPhillips
enllaç hidrogen
Química
Enllaç de feble energia, de natura fonamentalment electroestàtica, que es produeix entre un àtom d’hidrogen i un element electronegatiu, com F, O, N o altres.
L’enllaç hodrogen és anomenat intermolecular quan s’estableix entre dues molècules d’una mateixa substància o de substàncies distintes, i intramolecular quan s’estableix entre dos àtoms d’una mateixa molècula, la qual cosa dóna lloc a la formació d’un cicle en el qual l’hidrogen constitueix una de les baules
oganessó
Química
Element químic sintètic i radioactiu de nombre atòmic 118, aprovat per la IUPAC el desembre del 2015.
Element molt inestable, des del 2005 només s’han detectat 3 àtoms del seu isòtop durant els experiments duts a terme per a sintetitzar-lo La IUPAC el va anomenar inicialment, i de manera provisional, ununocti , amb el símbol Uuo El nom actual prové del cognom del físic nuclear rus Iuri Oganessian
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina