Resultats de la cerca

Fou mestre de capella i organista de l’església de la Puríssima Concepció de Sabadell, on tingué com a deixeble Àngel Rodamilans Posteriorment guanyà les oposicions de mestre de capella a la catedral de Barcelona, on romangué des del 1892 fins poc abans del 1912 Fou un dels primers autors que conrearen un nou llenguatge en l’àmbit de la música religiosa Les obres sacres ocupen gran part del seu catàleg, algunes de les quals gaudiren d’una certa popularitat, com el Te Deum laudamus , la Misa pastoril , concebuda encara dins l’estètica del segle XIX, i diverses composicions de tipus devocional…

Quan la seva família emigrà, es quedà al capdavant de l’empresa familiar de Seesen, però el 1859 n’establí una altra de més important a Brunsvic amb el seu soci, Friedrich Grotrian Després de la mort dels seus germans, es traslladà a Nova York per fer-se càrrec de la casa Steinway i vengué la de Brunsvic, ciutat on, tanmateix, tornà al final de la seva vida La seva formació científica, que comprenia coneixements exhaustius de les lleis acústiques, li permeté completar la gran revolució tecnològica de Steinway i crear el prototip del piano modern

Ingressà en l’orde dels franciscans, on exercí diversos càrrecs, entre els quals el de provincial a la ciutat de València S’ocupà de compilar la documentació dispersa de l’orde i escriví diverses obres històriques, si bé només en publicà una l’any 1741 Narración histórica de la antigüedad y progreso del Real Monasterio de la Purísima Concepción de Valencia , on descriu detalla-dament la fundació i posterior evolució d’aquest monestir

Vida i obra Fou ordenat de prevere a vint-i-quatre anys i beneficiat degà del clergat suecà D’una banda, destacà per la intensa activitat mantinguda per a ajudar els sectors socials més desfavorits, com els xiquets i els ancians, i de l’altra, per la seva contribució a la historiografia de Sueca i Benassal Alt Maestrat, lloc on residí algunes temporades per prescripció facultativa, a causa d’una cistitis crònica De les seves llargues estades a la població, on anava a prendre les aigües medicinals, sorgiren els fullets Iglesia parroquial de Benasal , Gozos lemosines de San Cristóval Mártir y…

Estudià filosofia i dret a la Universitat de València Treballà en els periòdics El Diario Español i La Época i fou president de l’Audiència territorial de Llerena Afeccionat a la història, escriví l’obra Reseña histórica de los pueblos de la Marina inèdit i La mujer, su historia, su influencia, su educación 1856

Es doctorà en dret a l’Estudi General de Lleida Fou secretari del comú de Puigcerdà El 1584 escriví un cèlebre dietari d’aquesta vila, titulat Llibre de les cerimònies i coses memorables de la fidelíssima vila de Puigcerdà Assistí a les corts de Montsó 1585, on fou ennoblit per Felip II

Començà a treballar en empreses ceràmiques als catorze anys i el 1951 installà el seu propi taller Exposà sol, entre d’altres, a Castelló de la Plana, Madrid, Barcelona, Onda, València i Tortosa Participà en diverses exposicions collectives i obtingué premis del Concurs Nacional de Ceràmica de València i de l’Internacional de Gdańsk El 1976 un plafó seu fou seleccionat al concurs de ceràmica mural per a l’Autopista de l’Ebre Té obres als museus de ceràmica de València i Ginebra i als d’art contemporani de Vilafamés i Madrid Autoqualificat de pintor ceramista, s’adscriu a una abstracció no…

Vida i obra Net de l’humanista Martí de Viciana , membre de la noblesa, a qui s’atribueix la traducció de textos clàssics d’Aretino i de Sèneca, exercí el càrrec de pontantveus de general de la governació de la Plana Segons alguns historiadors, Rafael Martí de Viciana fou titulat doctor en ambdós drets, circumstància que no apareix documentada en els llibres d’actes de l’Estudi General de València Probablement realitzà algun curs de lleis abans de l’esclat de la Germania tanmateix, durant l’època foral la graduació en dret no era obligatòria per a exercir la professió de notari Residí a la…

D’ascendència pagesa, el seu pare, Joan Baptista Fuster i Seguí, abandonà el camp, creà un taller d’imatgeria religiosa, exercí de professor de dibuix i fou un destacat carlí de la comarca Fuster començà 1942 els estudis de dret a la Universitat de València, on es llicencià el 1947 A penes exercí l’advocacia després d’haver fet de passant uns pocs anys en un bufet de València i d’haver obert despatx propi a Sueca, deixà les causes legals per la dedicació en exclusiva a la literatura i les contribucions retribuïdes en la premsa periòdica Es doctorà en filologia catalana el 1985 Des del 1983…

Deixà inèdit un extens Diccionari valenciano-castellano , els materials del qual foren incorporats posteriorment a la tercera edició del Diccionario de Josep Escrig i Martínez 1887