Resultats de la cerca
Es mostren 719 resultats
Museu Comarcal de Cervera
Museu
Museologia
Institució museística composta pel Museu del Blat i la Pagesia i la Casa Museu Duran i Sanpere, totes dues seus situades al carrer Major de Cervera.
El Museu del Blat i la Pagesia té l’origen en un primer fons històric i etnològic que l’historiador, arxiver i arqueòleg Agustí Duran i Sanpere havia installat en una antiga casa del carrer Major al final dels anys cinquanta El 1975 i el 1976 s’hi sumaren les prop de 600 peces recollides per la Cooperativa del Camp Comarcal de Cervera en una crida que hom féu als pagesos el 1963, a instàncies del mateix Duran, per reunir objectes relacionats amb les feines i la vida al camp Actualment, aquest espai constitueix l’àrea de les colleccions d’art de Cervera i comarca, de les quals…
Ferran I
Història
Emperador romanogermànic i arxiduc d’Àustria (1558-64).
Rei de Romans 1531 i de Germània 1556 Segon fill de Felip I de Castella i de Joana I de Castella i de Catalunya-Aragó, passà la infantesa al costat de l’avi matern, Ferran II el Catòlic, i més tard, a Flandes, completà la seva educació en un ambient erasmista Per cessió del seu germà, l’emperador Carles V, des del 1521-1522, governà els dominis patrimonials dels Habsburg Alta Àustria i Baixa Àustria, Estíria, Caríntia, Carniola, Tirol, Württemberg i Sundgau, i el 1527, com a espòs de la reina Anna d’Hongria i Bohèmia, fou designat per a regir ambdós estats A Hongria hagué de combatre Joan…
Sant Josep de Sant Gallard (les Piles de Gaià)
Art romànic
El llogaret de Sant Gallard s’arrecera en un turó de 625 m d’altitud a l’extrem oriental del terme Actualment només és habitat els caps de setmana El poble, originat a l’edat mitjana al voltant d’un castell documentat des del segle XII, va pertànyer a la família Queralt fins a mitjan segle XIII, en concret fins el 1247, quan passà a dependre definitivament del monestir de Santes Creus per la cessió que li feu de tots els drets que posseïa en aquest indret Albert de Queralt El topònim d’aquest lloc fa suposar, versemblantment, que la primitiva església que tingué, bastida probablement abans…
Santa Maria del Pont (Perpinyà)
Art romànic
Aquesta església, avui desapareguda, era situada al raval del Tint, al costat del pont que permetia flanquejar la Bassa Fou construïda el 1265, amb el consentiment de Berenguer de Cantallops, bisbe d’Elna, a expenses dels burgesos perpinyanesos Ramon de la Font i Guillem Amalric Prengué aviat una certa importància gràcies a diverses fundacions de beneficis eclesiàstics i a nombroses donacions, entre les quals cal destacar les que feren les reines de Mallorca Esclarmunda de Foix, muller de Jaume II, i Constança d’Aragó, esposa de Jaume III Posteriorment s’afegiren a l’edifici primitiu dues…
Manuel del Val i Sáiz
Cinematografia
Distribuïdor.
Vida A dotze anys, entrà a treballar a CB Films de Barcelona, on tingué de company Tomàs Pérez i Collell, i tots dos marxaren el 1953 a Filmax, estudis en què T Pérez exercí de cap de vendes Després d’ocupar la gerència de la sucursal de Barcelona, el 1962 fou designat titular del departament de vendes en substitució del seu amic, càrrec que ocupà fins que el 1971 comprà, juntament amb Francisco Balcázar, les accions del fundador Alfredo Talarewitz El 1979, un cop tancada Filmax, i també Bengala i Concordia, marques incorporades a la casa el 1965 i el 1968, respectivament, M del Val creà…
Sant Julià de Tregurà (Vilallonga de Ter)
Art romànic
Situació Vista de la façana de l’església de Sant Julià de Tregurà F Tur Aquesta església és situada a l’extrem de llevant del poble de Tregurà de Dalt, al qual s’arriba per un curt trencall d’un parell de quilòmetres, que surt per la part esquerra de la carretera de Camprodon a Setcases, al lloc on la riera de Tregurà s’aboca al riu Ter i on hi ha una central elèctrica Mapa 218M781 Situació 31TDG415883 APF-JAA Història Les dades documentals sobre aquesta parròquia s’inicien amb un document fals copiat l’any 1354 i referit a una cessió feta, el 18 d’octubre del 955, pel comte de Besalú, Oliba…
arrendament de terres de conreu
Dret civil
Contracte, anomenat també d’arrendament rústic, consistent en la cessió de l’explotació d’un predi, per un preu i un temps determinats.
Ha estat reglamentat legislativament per mantenir la continuïtat de la relació d’arrendament D’altra banda, la preferència donada legalment al propietari que voldrà treballar personalment la terra, ha induït a concedir a l’arrendatari un dret d’adquisició preferent de tempteig o de retracte si la propietat és transmesa gratuïtament o onerosament parceria
regne de Viguera
Història
Regne navarrès creat al segle X, centrat en la ciutat homònima, que servia de defensa de les noves conquestes cristianes contra les reaccions musulmanes de Calahorra i Tudela.
El rei de Pamplona Garcia III, volent defensar els accessos meridionals del regne, feu donació al seu fill, l’infant Ramir, d’una haereditas , que coincidia amb el territori de Viguera, amb la titulació de rex Aquest fet és corroborat per un document que fa referència a Sanç II Abarca com a rei de Pamplona i a Ramir com a rei de Viguera 970-971 En morir Ramir I de Viguera, fou succeït pels seus fills Sanç I i Garcia I La mort prematura de Sanç I de Viguera feu que el reialme de Viguera passés íntegrament al seu germà Garcia I de Viguera 991- a 1030, que es casà amb Toda i tingué dues filles…
el Burgal

Capçalera de l’església del monestir de Sant Pere del Burgal
© Fototeca.cat
Abadia
Antiga abadia benedictina (Sant Pere del Burgal), dita més tard priorat d’Escaló, situada a l’esquerra de la Noguera Pallaresa, a migdia d’Escaló, al terme de la Guingueta d’Àneu (Pallars Sobirà), a l’extrem meridional de la vall d’Àneu.
La seva fundació és desconeguda el 859 Rampó de Tolosa concedí al seu abat Deligat un privilegi d’immunitat Decaigué aviat, i fou cedida a Gerri abans del 908 i a la Grassa abans del 948 aquesta doble cessió fou causa de llargs litigis Del 948 al 960 fou un monestir femení, i des del 950 la seva possessió es vinculà a la Grassa Les seves propietats s’estenien per les valls d’Àneu, de Cardós i Ferrera i per la ribera de Sort A la fi del segle XI esdevingué priorat de la Grassa però el 1337, a canvi de retenir la Grassa moltes propietats del Burgal, fou cedit a Gerri Secularitzat el 1570,…
Santa Eulàlia de Viladonja (les Llosses)
Art romànic
La parròquia de Santa Eulàlia de Viladonja era una de les quatre parròquies, juntament amb Sant Feliu d’Estiula i Sant Esteve de la Riba, del bisbat de Vic, i Sant Llorenç de Corrubí, sufragània de Sant Jaume de Frontanyà, que formaven l’antic municipi de Sant Esteve de la Riba, creat l’any 1830 i que l’any 1860 passà a anomenar-se Viladonja, fins a l’any 1974 que fou annexat al de les Llosses Les quatre parròquies pertanyien al monestir de Ripoll L’esment més antic, conegut, del lloc és el de l’any 975, quan Aga cedí al monestir de Ripoll la vila rural de “ Doneia ” o “ Donia ”, que tenia…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina