Resultats de la cerca
Es mostren 419 resultats
Els ḥuṣūn de Lleida
Restes del Castell Formós o de Balaguer, Balaguer, segles IX-XI RM El districte de Lleida ocupa un lloc destacat entre els de la Marca Superior de l’Àndalus, ja que el nombre de les fortificacions conegudes d’època omeia s’hi mostra extremadament elevat A mitjan segle X, Aḥmad al-Rāzī ja en mencionava una quinzena, entre les quals hi havia Mequinensa, Corbins, Balaguer, Fraga, Alcolea de Cinca, Montsó, Tamarit, Albelda, Àger i Estopanyà Evocant alguns d’aquests llocs, Ibn Ḥayyān assenyalava que l’any 896 Llop ibn Muḥammad havia fortificat la fortalesa de Montsó, i l’any següent la de Balaguer…
Sant Joan d’Avinyó
Art romànic
Situació L’església parroquial de Sant Joan s’aixeca al mig del poble d’Avinyó, a la Plaça Major Avinyó, poble petit situat a la vall mitjana de la riera Gavarresa, a frec amb el Lluçanès, és a uns 20 km de Manresa vers tramuntana Long 1°58’14” — Lat 41°51’40” Hom hi arriba per la carretera de Manresa a Artés, població des d’on, en direcció a tramuntana, per la carretera que enllaça el Bages amb el Lluçanès, hom passa per Avinyó Cal demanar la clau a la rectoria FJM-AMB Història Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell d’Avinyó Des de molt aviat degué tenir categoria de…
Sant Pere de Vilamarics (Monistrol de Montserrat)
Art romànic
Situació Aspecte que ofereix l’església des de llevant, amb la capçalera, llisa, i amb una finestra a l’absis, que és l’element que més s’ha conservat F Junyent-A Mazcuñan La capella s’alça vora un bosc que limita amb un planell conreat, en un indret després del terme, situat entre els municipis de Sant Vicenç de Castellet i Castellbell i el Vilar Long 1°49’04” - Lat 41°39’12” Hom hi va per la carretera de Castellbell a Marganell, al quilòmetre 3,1, de la qual surt un camí, situat a mà dreta, que en un breu recorregut mena a la capella, la qual, tot i que és emboscada, és visible des del camí…
Sant Marçal de Quarantella (Vilademuls)
Art romànic
Situació L’absis totalment llis és l’element més notable de l’església romànica, ampliada amb una capella lateral, un campanar i voltes noves F Tur El llogarret de Sant Marçal de Quarantella és format majoritàriament per masies escampades en un territori accidentat per serres poc elevades, amb petites valls i fondalades, a la capçalera de la riera de Siriana A la vora de l’església parroquial, al cim d’un serrat, hi ha unes poques masies, cap de les quals no és, avui, habitada permanentment Mapa L 39-12 296 Situació 31TDG893638 Hom hi pot arribar per la carretera local de Banyoles a la N-II o…
Néstor Almendros i Cuyàs
Cinematografia
Director de fotografia i realitzador.
Vida De ben jove començà a freqüentar el Cineclub Cinema, dirigit per Àngel Zúñiga i Joan Francesc Lasa, i escriví cartes al director en la revista "Cinema" 1947 El 1948 es traslladà a Cuba per reunir-se amb el seu pare, Hermini Almendros 1898 - 1974, prestigiós pedagog exiliat Es doctorà en filosofia i lletres per la Universitat de l’Havana, i fundà i dirigí el primer cineclub de l’illa 1949, amb Guillermo Cabrera Infante, Germán Puig i Ricardo Vigón, i la Cinemateca de Cuba 1960 El grup amb dues càmeres de 8 i 16 mm rodà curts documentals que foren el germen del Nuevo Cine Cubano Després…
Montmeló
Circuit de Montmeló, al Vallès Oriental, construït el 1991
© X. Pintanel
Municipi
Municipi del Vallès Oriental, estès a la vall baixa del Congost, a la seva confluència amb el Mogent; aquests dos cursos d’aigua formen, en unir-se, el Besòs, riu que constitueix el límit meridional del terme.
Situació i presentació Limita amb els municipis de Montornès del Vallès S i E, Granollers NE, Parets del Vallès NW, Mollet del Vallès SW i Martorelles S El terme comprèn el poble i cap de municipi de Montmeló i el barri del Sant Crist de la Grua Travessa el municipi i el nucli urbà la carretera BV-5003 en direcció Granollers i provinent de Martorelles Hi ha estació de ferrocarril de la línia Barcelona-França per Granollers que data del 1854 Així mateix, la via del tren de Barcelona a Sant Joan de les Abadesses travessa el sector nord del municipi, per on corre també l’autopista AP-7, un cop…
El mercader Robert
Teixit hispanoàrab de seda, segles XI-XII MDU-ECSA / GL Un document conservat en els Libri Antiquitatum de la catedral de Barcelona parla d’un mercader anomenat Robert, que, trobant-se malalt de mort a Barcelona, havia testat davant del canonge Bonuç i li havia manat que distribuís en bé de la seva ànima tot allò que havia portat a Barcelona, que eren catorze palliis de diversos colors El llegat serví perquè Bonuç i la resta de canonges demanessin al comte Ramon Borrell i al bisbe Aeci de restaurar l’edifici de la canonja —iniciada per l’emperador Carles el Calb i restaurada pel seu fill…
La retaulística al Principat
Tot i que les generalitzades destruccions sofertes pel patrimoni artístic català durant els segles XIX i XX —sobretot durant el juliol del 1936— ho han emmascarat, el retaule d’altar pot ser considerat el gènere emblemàtic de la història de l’art català al llarg de l’època moderna En aquella etapa, els retaules van esdevenir el nucli de les relacions artístiques van ser el producte més reclamat per la societat catalana i, evidentment, els treballs que van comprometre la major part de les activitats dels fusters, els escultors, els pintors i els dauradors Convé notar que el gènere de la…
dret mallorquí
Dret balear
Dret especial vigent a Mallorca, contingut, juntament amb el dret menorquí i l’eivissenc, en la Compilació del dret civil especial de Balears, aprovada el 1961.
L’ordenació jurídica de Mallorca, feta arran de la conquesta 1229, coincidí amb dos fets importants l’expansió del dret municipal enfront del dret feudal i la reintroducció del dret romà a l’Europa meridional El dret municipal tingué la seva expressió, a Mallorca, amb la Carta de franquesa de Jaume I 1230, que comprenia tot el territori de l’illa i suposava una derogació explícita dels drets feudals que signifiquessin una dependència personal o donessin lloc a exaccions tributàries En canvi, establí que en matèria penal regirien els Usatges de Barcelona Aquesta Carta de franquesa rebé la…
Biblioteca i Arxiu de Montserrat
Historiografia catalana
Biblioteca del monestir de Montserrat, actualment una de les més importants de Catalunya tant per la seva magnitud com per l’antiguitat de moltes de les obres.
Disposa d’un fons integrat per més de 275 000 volums, 30 000 fullets, 3 700 llibres del segle XVI, 1 380 manuscrits, 369 incunables, 17 000 gravats, 72 atles i 500 mapes antics Apareix documentada ja al segle XI, encara que l’incendi provocat l’any 1811 per les tropes napoleòniques dirigides pel mariscal Suchet durant la guerra del Francès feu desaparèixer bona part dels llibres Llevat d’algunes peces, el fons actual de la biblioteca s’inicià durant el període de reconstrucció del monestir, especialment durant l’abadiat del P Antoni M Marcet, i continuà creixent amb els abadiats posteriors…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina