Resultats de la cerca

Paper comercial de Josep Canals 1898 Josep Casals recollirà l’esforç de Jaume Sadó en una empresa de teixits de lli que fabricava sobretot jocs de taula, primer a Canet de Mar i després a Barcelona Jaume Sadó s’establí a Barcelona el 1835 Eren els anys en què el cotó s’anava imposant, relegant així les altres fibres Però hi havia productes per als quals el cotó no era adequat o no donava prou qualitat És el cas dels jocs de taula fins que requerien el lli com a primera matèria El cotó es reservava per a les estovalles i tovallons de més baix preu El 1844 Jaume Sadó presentarà a l’Exposició…

El seu origen és molt variat Les bretxes sedimentàries solen tenir un ciment calcari o silícic Segons el caràcter dels cairells, hom distingeix bretxes calcàries, silíciques, poligenètiques formades per cairells de roques variades En el curs d’un procés de sedimentació, una alteració causada per un esllavissament submarí, un sisme, una variació del nivell marí, etc, poden remoure uns sediments encara no totalment consolidats, fragmentant-los en blocs i cairells, que posteriorment són cementats i coberts per nous materials sedimentaris es formen així les bretxes intraformacionals…

Petita família pròpia de les regions temperades de l’hemisferi boreal, comprèn només dos gèneres i unes 15 espècies, totes llenyoses, de fulles palmades i fruits capsulars Visió parcial d’un castanyer d’índia Aesculus hippocastanum , de notables dimensions, en plena floració Noteu les fulles amb nervació palmada, de cinc a set folíols sovint una mica inclinats cap avall, i les inflorescències dretes i còniques, molt elegants Teresa Casasayas / Antoni Farràs El castanyer d’índia Aesculus hippocastanum , originari de la part central de la península Balcànica, es troba plantat als Països…

Els epidídims són un parell d’estructures de forma allargada, cada una de les quals se situa sobre la part posterior i la superior de cada testicle Cada epidídim es compon d’un sistema de conductes, als quals desemboquen els conductes eferents testiculars, que continua per un altre òrgan tubular, el conducte deferent En l’epidídim es diferencien tres porcions La part superior, anomenada cap , se situa per sobre del pol superior del testicle, al qual es troba adherit íntimament és la part més gruixuda i es compon d’una sèrie de conductes que són continuació dels conductes eferents del testicle…

Assoleix 40 cm de llargada, i té una cuirassa òssia al cap, acabada en dues punxes, i la boca arrodonida i petita Es desplaça mitjançant cops de cua i estenent les aletes pectorals, molt grosses, amples i en forma d’ala Habita al fons, bé que fa curtes volades fora de l’aigua N'hi ha a la Mediterrània, l’Atlàntic i la mar Roja, i és bastant freqüent a les aigües dels Països Catalans

La seva funció és de fer un corrent d’aigua que duu les partícules alimentàries cap a la boca

Comprèn la part baixa de la vall de Fullà o de Saorra drenada pel riu de Saorra, afluent, per la dreta, de la Tet, que s’obre pas fins al seu collector a través d’un engorjat, a la paret del qual s’obren les coves de Fullà , amb restes de Magdalenià i un petit sector de l’esquerra de la Tet fins a tocar del raval de Vilafranca de Conflent Els vessants de la vall de Fullà són coberts de bosc les Pinoses, al vessant occidental L’agricultura i la ramaderia són les principals fonts de riquesa del municipi els conreus, que aprofiten l’aigua del riu de Saorra, ocupen el fons de la vall…

Pertanyia al comtat d’Urgell, i defensava el pas de la conca de Tremp al baix Segre pel coll de Comiols i a l’Alt Urgell pel port de Bóixols Tenia tres recintes de muralles a més de restes del nucli residencial al NE, es conserva una part del temple romànic de Sant Sadurní L’adquirí, el 1030, Arnau Mir de Tost, que el cedí al seu gendre, el comte Ramon IV de Pallars El castell no ha estat reformat ni ampliat després del segle XII La disposició dels tres recintes, la distribució de les edificacions, la perfecta adaptació al terreny escarpat, constitueixen un model immillorable de l’art de la…

En resten diverses edificacions que formen un conjunt notable Hi ha la torre mestra rodona segle XI i restes d’un casal senyorial gòtic amb els cups, el colomar i altres senyals de dependències, com també de murs que protegien la part dels senyors La torre consta de tres pisos i s’hi accedeix per dues portes obertes al primer i segon pis els pisos segon i tercer estan coberts per falses cúpules de pedra Del casal destaca una sala coberta amb un arc de diafragma ogival A sota, en un petit planell, gairebé a frec del castell, hi ha l’antiga església parroquial de Sant Pere de…

Els megàlits més corrents són els funeraris, sepulcres collectius, que poden ésser de diversos tipus dolmen, galeria coberta, sepulcre de corredor, sepulcre de falsa cúpula i que generalment són coberts per un túmul entre els no funeraris es destaquen els menhirs Foren construïts durant el final del Neolític i les primeres edats dels metalls, a una bona part d’Europa i en algunes altres zones A l’Europa central són molt notables els conjunts de Stonehenge Anglaterra i Carnac Bretanya Bé que sovint hom anomena també megàlits altres monuments, molt diferents, de Menorca, Sardenya i…