Resultats de la cerca
Es mostren 1337 resultats
Bread and Puppet Theatre
Teatre
Grup de l’Off-Off Broadway novaiorquès ( Off-Broadway
), creat i dirigit per Peter Schumann (1965).
Els seus espectacles, generalment de carrer, es basen en el treball collectiu sobre temes d’actualitat i es distingeixen pel seu voluntari primitivisme i per la seva actitud de protesta Cal destacar-ne Christmas Story 1966, contra la guerra del Vietnam, i The Cry of the People for Meat 1969, amb temes bíblics, contra la política nord-americana al Tercer Món
Enric Espieu
Literatura
Poeta occità.
Féu de l’exercici quotidià de la poesia, des de Telaranha 1949 fins a Finimond 1966, una ocasió de fulguracions verbals i un humanisme Participà en l’aventura de l’occitanisme polític i poètic Els darrers anys de la seva vida el seu lirisme es feia menys allucinat i més collectiu El 1968 publicà la primera història total d’Occitània
Benjamin Mottelson
Física
Físic nord-americà, naturalitzat danès.
Estudià als Estats Units d’Amèrica, a les universitats de Harvard i Purdue, i el 1951 se n’anà a Dinamarca a treballar, al Nordic Institute for Theoretical Nuclear Physics El 1975 li fou atorgat el premi Nobel de física, juntament amb Aage Bohr i James Rainwater , pels seus treballs sobre el moviment collectiu i els de les partícules en els nuclis atòmics
Comunistes Catalans Independents
Partit polític
Grup marxista i independentista fundat el 1977 per exmembres dels Grups pro-Independència de Catalunya-Catalana, com Josep M. Cervelló.
Assistí a la I Conferència d’Organitzacions d’Esquerra Independentista Alguns dels seus seguidors contactaren amb Jordi Arquer i es proposaren refundar el Bloc Obrer i Camperol signaren documents com CCI per la refundació del BOC dels Països Catalans Collaboraren amb el Collectiu Comunista Català en l’edició de KO La majoria dels integrants participà en la fundació d’ Independentistes dels Països Catalans al març de 1979
bé comunal
Dret
Bé aprofitat i fruït exclusivament per la comunitat de veïns del municipi on es troba.
L’aprofitament dels béns comunals ha d’ésser per explotació comuna o per conreu collectiu, o segons els usos i costums tradicionals, o mitjançant l’adjudicació de lots Hi ha importants patrimonis de béns comunals a la Vall d’Aran i en altres comarques, i són constituïts per boscs destinats a ésser aprofitats per tots els veïns per a tallar-hi llenya o pasturar-hi ramats
La Geneta
Caça
Publicacions periòdiques
Revista de caça publicada a Barcelona des del 2002.
Editada per la Federació Catalana de Caça com a continuació del Butlletí del Caçador i escrita en català, el seu objectiu és promoure l’esport de la caça i tractar els temes que afecten el seu collectiu La periodicitat, amb irregularitat, és semestral, el tiratge és de 60000 exemplars i s’envia a tots els federats, així com a les diferents administracions i armeries
Patañjali
Nom amb què és conegut l’autor al qual hom atribueix dues obres cabdals del pensament indi: el Yoga sūtras i el Mahābhāsya.
El primer, format per quatre volums, és una descripció dels diversos estadis de la pràctica del ioga El segon és una defensa de l’obra del gramàtic Panini en resposta als seus detractors Almenys pel que fa al Yoga Sūtras , hom creu que el nom és un pseudònim collectiu, per tal com sembla que fou escrita entre el segle II a C i el segle V dC
bilingüisme
Sociologia
Ús alternatiu de dues llengües en un individu i, per extensió, en un grup social.
Alguns autors contemporanis prefereixen el terme de multilingüisme, que abraçaria un nombre indeterminat de llengües en contacte El bilingüisme no és un fenomen de la llengua, sinó del seu ús la lingüística, doncs, s’hi interessa pràcticament en funció dels fenòmens d’interferència La psicologia i la pedagogia s’interessen, per contra, per les conseqüències del bilingüisme en la formació de l’individu Modernament la sociologia s’ha ocupat també del bilingüisme com a element del conflicte entre cultures diverses, i això ha contribuït a la naixença de la sociolingüística En matèria de política…
contagi
Lingüística i sociolingüística
Fenomen pel qual una unitat lingüística de qualsevol nivell pren una característica que no li és pròpia a causa d’una analogia amb una altra unitat.
En el pla fonètic en resulta generalment una assimilació quan es nasalitza, per exemple, una vocal en contacte amb dues consonants nasals veïnes nen, mans En el pla morfosintàtic i semàntic hi ha contagi en una construcció com ara La gent deien que sí , en comptes de La gent deia que sí , a causa del sentit collectiu del subjecte de l’oració, que modifica les relacions sintàctiques del verb
flassader
Història
Menestral que fabricava flassades.
A Barcelona formaven gremi des del 1331, segons A Capmany, però no ingressaren al Consell de Cent fins al s XV Hom els anomenava també teixidors de mantes El gremi rebé ordinacions el 1519 El 1548 fou reorganitzat, i el 1575 se'n separaren els davantalers Obtingueren noves ordinacions el 1603, i el 1773 establiren un molí collectiu Els flassaders de València eren inclosos dins el gremi dels teixidors de llana
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina