Resultats de la cerca

Són exclusivament ovípars, amb metamorfosi incompleta Durant l’època de zel els mascles adopten una lliurea nupcial de coloració brillant, i, a més, en la majoria d’espècies, presenten una cresta, que s’estén per la meitat caudal del dors i per sobre la cua Són de vida amfíbia, ja que, llevat de l’hivern, habiten sempre dins l’aigua, on té lloc la fecundació, la posta i el desenvolupament de les cries A l’hivern passen per un estat de letargia i es colguen al fang Inclou els gèneres Triturus i Euproctus tritó

Molt dura i translúcida, de bella coloració en bandes concèntriques, és utilitzada, polida, en joieria i en la fabricació de material de laboratori morters L’àgata fou molt apreciada per assiris, egipcis, hebreus, grecs i romans, que la utilitzaren en ornaments, camafeus, etc Cal destacar la Copa dels Ptolemeus i el camafeu de la Sainte Chapelle o Gran Camafeu , tots dos a la Bibliothèque Nationale de París Posteriorment, les àgates foren molt usades, sobretot en incrustacions com l’arqueta de les àgates de la Catedral d’Oviedo, vasos i objectes d’adornament

Les cicatrius, de coloració pàllida i consistència dura, són formades per un teixit conjuntiu vell, pobre en vasos sanguinis, cèllules i substància fonamental i ric en fibres collàgenes aquestes fibres poden sofrir una hialinosi i una calcificació En les cicatrius manca el parènquima específic de l’òrgan o teixit que fou destruït pel procés inflamatori, pel traumatisme, etc Hi ha cicatrius adherents o sinèquies, cicatrius doloroses, per englobament de petits filets nerviosos, cicatrius hiperplàstiques o queloides, cicatrius retràctils, que són la causa de deformacions, rigideses…

Les manifestacions que poden originar les malalties hematològiques són molt variades tenint present que les alteracions de la sang afecten gairebé tot l’organisme Tanmateix, però, alguns dels trastorns que poden originar, si bé no són exclusius de les malalties de la sang, acompanyen algunes de les més habituals Així, entre els símptomes , és a dir, els trastorns subjectius, el més particular és el cansament o astènia, i entre els signes , és a dir, les manifestacions objectives, els més característics són els canvis de la coloració cutània, les hemorràgies, l’esplenomegàlia i…

Una de les imatges més característiques del coralligen és la que recull la fotografia, per la silueta dels grups d’estudiants o castanyoletes Chromis chromis peixos de coloració fosca, quasi negre en els adults, i d’un blau llampant en els joves Jean-Georges Harmelin Aquesta família de peixos de cos oval, alt i comprimit, inclou una considerable quantitat d’espècies de colors vius, pròpies de les zones litorals i dels esculls corallins, que solen formar moles Tenen un cap curt i obtús, proveït d’una boca petita i protràctil i unes mandíbules armades de dents caniniformes o…

Són de dimensions mitjanes 15 a 20 cm, de color marró variable l’aleta caudal és substituïda per una mena de cua prènsil sovint s’entortolliguen amb la cua a les posidònies i zosteres Tenen fecundació interna la parada nupcial, que precedeix la còpula, és complexa, i suposa canvis notables de coloració i de comportament en tots dos sexes el mascle cova la posta dins una bossa incubadora ventral que s’obre o rebenta quan els ous es desclouen A la Mediterrània són comunes dues espècies Hbrevirostris i Hguttulatus , aquesta darrera també anomenada cavallet marí , amb diferents subespècies

Oriünda de l’Amèrica del Sud, és extensament conreada a gran part del món Les llavors mongetes seques i els llegums immaturs mongetes tendres són aprofitats per a l’alimentació humana, i les plantes són destinades a l’alimentació del bestiar És profitosa també perquè enriqueix el sòl en nitrogen cicle del nitrogen S’adapta bé a qualsevol terreny, bé que prefereix els terrenys llimosos, i és tolerant respecte al clima N’hi ha nombrosíssimes varietats, que difereixen en l’hàbit de la planta nanes, enasprades, etc, en la forma dels llegums i en la forma, mida i coloració de les…

El cos és poc esvelt, més aviat arrodonit a la part mitjana, amb el front poc sortit, el musell ben diferenciat i llarg amb 32-150 dents, les aletes pectorals amples a la base, l’aleta dorsal triangular i l’aleta caudal d’uns 45 cm d’amplada Té una coloració uniforme o barrejada, grisa o blanquinosa Inclou vuit espècies, que habiten a les mars càlides de l’Amèrica del Sud oceà Atlàntic, l’Àfrica, l’Índia i l’Àsia oriental, especialment a les desembocadures dels rius, que solen remuntar en grups de dos o tres individus És anomenat també dofí fluvial

La coloració del cos varia des de grisenca a roja, amb taques o bandes grogues o castanyes la pell és parcialment escatosa, la mandíbula inferior no presenta làmines dèrmiques, i hi ha tres fiblons sobre els ossos infraorbitaris una taca negra a la part posterior de l’aleta dorsal és distintiva de l’espècie Típicament bentònic, com els seus congèneres, el captinyós habita quasi tot tipus de fons, fins als 50 metres de profunditat es nodreix principalment de crustacis La seva distribució és atlàntica i mediterrània rep també els noms de rasclot, ullot i escórpora de fang

Tampoc no penetra tant com aquestes en els rius i les llacunes salades Té un hàbitat similar al de la llobina és freqüent a tot el litoral de la península Ibèrica, però és més abundant a l’Atlàntic que no pas a la Mediterrània Taxonòmicament, a hores d’ara, alguns autors s’estimen més considerar la baila o llobarro pigallat i la llobina o llobarro integrants de la família dels morònids , ja que encara que comparteixin amb la dels serrànids el preopercle dentat presenten trets característics propis com una coloració grisenca i dues aletes dorsals en comptes d’una de sola