Resultats de la cerca
Es mostren 462 resultats
Monòxid de carboni en el tabac
En la combustió del tabac també es produeix monòxid de carboni CO, un gas altament tòxic que constitueix del 3 al 6% del fum del tabac La seva concentració no varia en funció dels procediments industrials, per la qual cosa les presentacions comercials baixes en nicotina o baixes en quitrà no representen cap protecció en aquest sentit El monòxid de carboni és absorbit a nivell dels alvèols pulmonars, passa a la sang i es combina amb l’hemoglobina, la substància transportadora de l’oxigen D’aquesta manera, el CO desplaça l’oxigen i, en definitiva, redueix la seva concentració en la sang, per la…
Quitrà en el tabac
Un altre component fonamental del fum del tabac és el quitrà , un producte de color negrós i de consistència viscosa, constituït per una sèrie de partícules formades per diverses substàncies químiques que es generen en efectuar-se la combustió del tabac Les substàncies que el componen són principalment compostos orgànics rics en hidrocarburs aromàtics Llur concentració varia segons el tipus de tabac i fins i tot la marca dels cigarrets el consum d’un cigarret estàndard pot produir de 10 fins a 28 mg de quitrà La major part de les partícules de quitrà aspi-rades són expulsades quan s’exhala el…
Contingut del tabac
El fum produït per la combustió del tabac és un aerosol, constituït per una mescla de diversos gasos i vapors orgànics, en els quals es troben diverses partícules en suspensió La seva composició varia lleugerament segons el tipus de tabac, la forma de presentació i la manera de fumar de cada persona, ja que d’això depèn la temperatura assolida en el punt de combustió del tabac, que pot arribar fins a 1000°C En definitiva, el fum del tabac conté al voltant de 4000 substàncies diferents, tot i que per llurs efectes sobre l’organisme humà destaquen principalment quatre tipus de components…
gas natural comprimit
Química
Transports
Gas natural manufacturat per tal de poder-lo fer servir com a combustible per a vehicles dotats de motor tèrmic.
La raó de la seva compressió és disposar, el vehicle que l’utilitza, d’una autonomia comparable a la dels que funcionen amb combustibles fòssils Aquesta característica fa necessari dur uns dipòsits especials per a suportar l’elevada pressió d’emmagatzematge fins a 200 atmosferes Els principals avantatges que comporta la seva utilització és la diversificació energètica impulsada per les administracions a fi de reduir la dependència del petroli, així com la reducció de contaminants emesos a l’atmosfera durant la seva combustió respecte dels altres combustibles fòssils
John Mayow
Metge anglès.
Fou un dels primers que interpretà adequadament la finalitat de la respiració, en considerar-la com un bescanvi de gasos entre l’aire i la sang Distingí en l’aire una part activa, que anomenà spiritus nitro-aereus l’oxigen dels químics moderns i que considerà com a responsable del canvi de color de la sang en passar de venosa a arterial, com també de la combustió, tant a dins com a fora del cos humà Dels seus escrits cal destacar especialment el Tractatus duo i el Tractatus quinque
nitrocel·lulosa
Militar
Química
Èster nítric de la cel·lulosa, obtingut per l’acció de l’àcid nítric, sol o mesclat amb àcid sulfúric, sobre fibres de cel·lulosa, especialment cotó, fibra de fusta o pasta de paper.
Segons el grau de nitració de la cellulosa hom obté cotó pólvora més d’un 12% de nitrogen o piroxilina entre un 10,8% i un 12% La nitrocellulosa és un explosiu d’alta velocitat de combustió, la qual pot ésser moderada per gelificació amb èter i alcohol, i és la base de les pólvores sense fum i dels propergols sòlids emprats per a la propulsió de coets Les nitrocelluloses poc nitrades són emprades en la fabricació del celluloide, de vernissos i de fibres tèxtils sintètiques La nitrocellulosa fou descoberta per CFSchönbein 1845
butadiona
Química
Dicetona derivada del butà.
També rep els noms de diacetil, dimetilglioxal i dimetildicetona La seva fórmula és CH 3 CO 2 CH 3 Es troba en els processos de fermentació de la cervesa i de la mantega És un líquid groc verdós, d’olor característica, altament inflamable i miscible en aigua Té el punt de fusió a 4ºC i el d’ebullició a 88ºC Els seus vapors són més densos que l’aire i poden entrar en combustió en contacte amb una font de calor Es fa servir com a aromatitzant en la indústria alimentària
schnorchel
Transports
Dispositiu que permet el funcionament dels motors dièsel d’un submarí quan navega submergit a poca profunditat.
Consisteix essencialment en un tub d’uns 40 cm de diàmetre i d’uns 15 m de longitud a la part superior del buc, que sobresurt de l’aigua Conté una sèrie de tubs d’entrada d’aire, uns per a l’alimentació dels motors i els altres per a l’atmosfera interior del vaixell, i una altra sèrie de tubs de sortida per a l’expulsió de l’aire viciat i els gasos de combustió Solen dur dispositius antiradar El schnorchel és anomenat snorkel pels anglesos i snort pels nord-americans
calorimetria
Física
Branca de la física experimental que tracta de la mesura de l’energia en forma de calor que es transfereix en canvis físics o químics.
La calor pot ésser mesurada quantitativament calorímetre observant els efectes que produeix, els més importants dels quals són l’elevació de la temperatura d’una substància en fornir-hi calor el canvi de fase d’una substància, com, per exemple, de sòlid a líquid, de líquid a gas, etc i la transformació de l’energia química, elèctrica o mecànica en calor, o viceversa Són objectes de la calorimetria les mesures de la calor de combustió, la calor de reacció, la capacitat calorífica, la calor específica i les calors de transformació
apilament
Tecnologia
Acció i efecte d’apilar materials.
Els apilaments de materials granulats, deixats caure des d’una altura, tenen forma de con d’eix vertical l’angle entre el pla del sòl i la generatriu del com varia segons el producte entre 30° i 40° d’aquí que el diàmetre de la base de la pila sigui de 2,40 a 3,50 vegades més gran que l’altura del con Piles massa grosses poden provocar massissaments, escalfaments interns, etc així, tractant-se de carbó fragmentat, les piles no passen de 5 m d’alçària, a fi de no provocar-ne la combustió espontània
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina