Resultats de la cerca
Es mostren 706 resultats
investigació operativa
Matemàtiques
Branca de les matemàtiques molt lligada a l’estadística i a l’anàlisi dels processos d’optimització, consistent a aplicar tècniques matemàtiques i estadístiques a la solució de problemes governamentals, empresarials, industrials, educatius, etc.
Les tècniques de la investigació operativa són particularment útils en l’equilibrament d’objectius conflictius amb un gran nombre de línies d’acció alternatives, amb conflictes d’interessos i amb un gran nombre de variables complexes i interaccionants La investigació operativa s’utilitza per a conduir i coordinar les operacions o les activitats dins un sistema organitzat empresa, administració pública, etc, i els estudis que en són el resultat intenten proporcionar a l’executiu una base sòlida, científica i quantitativa per a la presa de decisions Es caracteritza també per l’aplicació del…
energia eòlica
Parc eòlic del cap de Villano, a la mar Atlàntica, província de la Corunya, Galícia
© M. Pujol i R. Poyato
Tecnologia energètica
Energia
Energia del vent que pot ésser transformada en treball o electricitat mitjançant un aerogenerador.
Independentment de la utilització de l’energia del vent per fer moure vaixells de vela, l’energia eòlica és una de les fonts d’energia més antigues explotades per l’home Els perses, 200 anys aC, utilitzaven molins de vent d’eix vertical per moure les moles de pedra de moldre el blat, que foren molt utilitzades a tot Europa a partir del segle III Als Països Baixos, fins al principi del segle X, hom utilitzava molins de vent per al drenatge dels pòlders i a Anglaterra, a partir del segle VI, hom els utilitzà per a moure màquines industrials fins a l’adveniment de la màquina de vapor Els molins…
Isidre Nonell i Monturiol
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i dibuixant.
Fill d’un petit fabricant de pastes de sopa Fou deixeble de Josep Mirabent i de l’acadèmia Martínez Altés, on conegué Xavier Nogués Estudià després amb Lluís Graner El 1892 ja presentà a la sala Parés algunes obres que foren qualificades d’impressionistes per la crítica, i l’any següent, dins el grup Acadèmia Lliure, formà part d’una exposició collectiva encapçalada per Rusiñol, que també fou molt combatuda per l’esbossament de les obres presentades Alumne de Llotja, en 1895-96 hi coincidí amb Joaquim Mir —amb qui formava la Colla del Safrà — i amb Gosé, Sunyer i Torres-Garcia El 1894…
realisme
Literatura
Doctrina estètica basada en la descripció objectiva de la realitat, en obres literàries i artístiques, sense concessions a l’embelliment o a la idealització.
En literatura, el realisme apareix cap al 1850 com una reacció contra els excessos de la novella romàntica i esdevindrà escola, definida a França i irradiada arreu fins a l’època actual Cal cercar-ne els antecedents en la novella picaresca i en la novella sentimental del segle XVIII Però és amb els romàntics que el realisme s’obre camí, pròpiament, amb el propòsit de descriure una societat, en Balzac Després del 1850, la difusió del positivisme i el progrés de les ciències naturals influeixen en els escriptors que prenen una actitud de rigorosa observació i es plantegen un problema d’escola…
Castell de Salo (Sant Mateu de Bages)
Art romànic
Situació Vestigis del que probablement fou un tros de mur del castell, avui totalment colgat al sòl F Junyent-A Mazcuñan El castell devia erigir-se dalt un turonet que es dreça al costat del fossar i que hom anomena “El Castellot”, a redós del qual s’arrauleixen l’església i les poques cases que constitueixen aquest llogarret, situat a la banda dreta de la riera de Matamargó i a l’extrem nord-occidental del terme, en un indret que ja raneja el Solsonès Long 1°39’28” - Lat 41°50’42” Hom hi arriba emprenent la carretera de Manresa a Solsona, a l’esquerra de la qual i després d’haver passat…
Occitània i els trobadors. 950-1200
Els comtats catalans mantingueren sempre una estreta relació amb les terres occitanes, amb les quals els unia un mateix sistema polític i social, a més de compartir una mateixa cultura i parlar una llengua molt propera Pel camí d’enllaços matrimonials, l’or musulmà o, directament, per la via militar, l’expansió catalana fou una realitat al llarg dels segles XI i XII Entre 1112 i 1245 els comtes de Provença ho foren del Casal de Barcelona Una política matrimonial Política matrimonial dels comtes catalans 917-1133 Des de mitjan segle IX fins al començament del segle XIII, els comtes de l’antiga…
Jordi de Sant Jordi
Les dues primeres estrofes de la poesia Presoner, de Jordi de Sant Jordi, al foli 96 r del cançoner català
© Bibliothèque Nationale, París / Fototeca
Història
Literatura catalana
Cavaller i escriptor.
Vida i obra Des de molt jove és documentat amb el càrrec palatí de cambrer reial fruí de la protecció d’Alfons el Magnànim El 1416, per ordre del rei, féu un viatge al regne de França el 1420 prengué part en l’expedició a Sardenya i Còrsega, on coincidí amb altres personalitats literàries del moment, com Andreu Febrer i Ausiàs Marc, i en la qual fou adobat a novell cavaller i investit de la castellania de laValld’Uixó Participà en l’acció de Calvi i en el setge de Bonifazio i, sempre al…
,
Camins ramaders
Camins ramaders al País Valencià al segle XVII La transhumància fou una activitat important als Països Catalans durant tota l’edat moderna, però no se’n coneix bé l’evolució Tanmateix tot fa pensar que fou més gran el seu protagonisme en els temps medievals que no pas en els moderns Malgrat això, el nombre d’animals que es movien anualment entre les pastures estiuenques de muntanya i les hivernals del pla i de la costa continuà sent alt fins al segle XIX Els avenços de l’agricultura varen fer recular aquests moviments i, especialment al Principat, al final del vuit-cents, molts camins…
La Mesta i la Dogana
Pedro Rodríguez de Campomanes, comte de Campomanes, avorria la Mesta I, tanmateix, aquest polític i economista illustrat, servidor de la corona espanyola, presidí l’òrgan suprem de govern d’aquesta institució ramadera des del 1779 fins al 1796 Les seves idees avançades topaven frontalment amb els principis d’una organització medieval incompatible amb les concepcions de la nova societat industrial que ja començava de configurar-se a Europa Per això, paradoxalment, posà la seva autoritat de president del Concejo de la Mesta al servei de l’afebliment d’aquesta organització, la definitiva…
Melcior Miralles
Cronologia
Història
Historiografia
Cristianisme
Cronista.
Vida i obra Clergue, mestre en teologia i en arts, el 1435 fou nomenat capellà d’Alfons IV de Catalunya-Aragó Alfons el Magnànim Residí a Nàpols del 1453 al 1466 Se li atribueix la confecció del text que és conegut amb el títol de Dietari del capellà d’Alfons el Magnànim , d’ençà que el 1932 Sanchis i Sivera l’identifiqués com l’autor d’aquell manuscrit que fins llavors es considerava d’autor anònim en les bibliografies valencianes del segle XVIII després de l’edició de Sanchis i Guarner també hi ha hagut la de VJ Escartí el 1988 i la de MD Cabanes i Pecourt el 1991 Miralles, pel que explica…
, ,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina