Resultats de la cerca
Es mostren 1044 resultats
Friedrich Theodor von Vischer
Filosofia
Filòsof alemany.
Hegelià, es preocupà dels problemes estètics, que enfrontà d’una manera psicològica més que no pas metafísica Considerat irreligiós i no patriòtic, fou expulsat de la càtedra de Tübingen 1844, on tornà a professar 1866-77 després d’haver-ho fet dotze anys a Zuric En la seva doctrina destaquen els conceptes d’expressió estètica i d’endopatia Són obres seves Ästhetic oder Wissenschaft der Schönen ‘Estètica o ciència del bell’, sis volums, 1847-58 i Shakespeare-Vorträge ‘Conferències sobre Shakespeare’, sis volums, 1899-1905
Marie Luise Kaschnitz
Literatura alemanya
Escriptora alemanya.
Representant d’un humanisme modern, es basa essencialment en l’antiga tradició literària per a tractar problemes actuals És autora de novelles Liebe beginnt ‘L’amor comença’, 1933 i Elisa 1937 de reculls de contes Das dicke Kind ‘L’infant gras’, 1951, Lange Schatten ‘Ombres llargues’, 1960, Ferngespräche ‘Conferències interurbanes’, 1966 i Eisbären ‘Ossos blancs’, 1972, i poesia Gedichte ‘Poesies’, 1947, Ewige Stadt ‘Ciutat eterna’, 1952 i Gesang vom Menschenleben ‘Cant de la vida humana’, 1974 Són també importants les seves obres radiofòniques i diversos assaigs
Centre d’Estudis d’Història Moderna Pierre Vilar
Historiografia catalana
Fundat a Barcelona l’any 1986 sota l’impuls de l’Associació d’Historiadors Modernistes Pierre Vilar creada un any abans, aquest centre d’estudis tingué com a objectius principals promoure l’estudi i la recerca de la història moderna, especialment de Catalunya.
Desenvolupament enciclopèdic Entre les seves activitats ha destacat la celebració anual de cicles de conferències amb el títol genèric d’“Història Moderna Història en construcció”, i la coedició de volums com La familia en la España mediterránea Siglos XV-XIX 1987 i 1640 La Monarquía Hispánica en crisis 1992 Dissolt l’any 1997, ha estat presidit per Carlos Martínez Shaw Lectures MARTÍNEZ SHAW, C “El Centre d’Estudis d’Història Moderna Pierre Vilar”, Historia Moderna Historia en construcción , Lleida 1999, vol I, p 9-17
convencions de la Haia
Història
Acords relatius a la guerra resultants de les conferències internacionals que tingueren lloc a la Haia el 1899 i el 1907.
La primera reunió maig-juliol del 1899, convocada pel tsar Nicolau II, aplegà representants de 26 països i regulà la guerra marítima, terrestre i aèria i creà un tribunal permanent d’arbitratge per a resoldre els litigis internacionals, constituït el 1901, amb seu a la Haia La segona conferència juny-octubre del 1907, amb assistència de plenipotenciaris de 44 estats, revisà els acords del 1899, estatuí l’obligatorietat de la declaració de guerra prèvia a les hostilitats i tractà de protegir la població civil dels països belligerants i els drets dels neutrals Les dues guerres mundials…
Conferència Internacional de Població
Nom donat a cadascuna de les conferències organitzades internacionalment sobre la població mundial, que reuneixen estats membres de les Nacions Unides.
A banda de l’anàlisi i les projeccions a partir de l’estat de la demografia mundial, hom hi impulsa pautes de política demogràfica Des de la primera, celebrada a Roma el 1954, en què només hi prengueren part 74 estats, el nombre de participants no ha cessat d’augmentar Belgrad 1965 en reuní 88, Bucarest 1974, 138 Mèxic 1984, 147 el Caire 1994, 175 Al llarg d’aquests anys, l’èmfasi sobre els temes tractats i el seu enfocament ha anat variant així, de la reconstrucció demogràfica posterior a la Segona Guerra Mundial, hom passà als aspectes metodològics i de coordinació de polítiques…
Miquel Massutí i Alzamora
Biologia
Educació
Biòleg, pedagog i lul·lista.
Llicenciat en ciències naturals, treballà en el Laboratori Oceanogràfic de Palma des del 1927 i el dirigí a partir del 1940 S'especialitzà en l’estudi del plàncton marí i descobrí algunes espècies noves De les seves obres es destaca Introducción al estudio del plancton marino 1950, en collaboració amb RMargalef Del 1932 al 1934 presidí l’Associació per la Cultura de Mallorca desplegà una tasca important de divulgació científica en collegis i mitjançant conferències, i publicà una sèrie d’estudis sobre les relacions entre Ramon Llull i la ciència
Foment de la Producció Espanyola
Història
Entitat proteccionista creada el 1876 per Pere Bosch i Labrús com a escissió del Foment de la Producció Nacional.
En fou el primer president el doctor Letamendi, i l’objectiu bàsic d’aquesta institució era estendre la producció catalana a la resta d’Espanya Entre els principals actes que organitzà cal ressaltar les conferències sobre arts i oficis 1880-81 i la manifestació proteccionista del 1881 Hi collaboraren JRoca i Roca, PEstasen i Cortada, TBaró, JFiter i Inglès, ABlanch, Jd’Argullol i Serra, MAngelón, VAlmirall i Llozer i JMaluquer i Viladot El 1889 es fusionà amb l’Institut del Foment del Treball Nacional i formà el Foment del Treball Nacional
témpores
Cristianisme
En la litúrgia romana, celebració penitencial i d’acció de gràcies que consagrava l’inici de les estacions (tempora) de l’any.
Hom les celebra el dimecres, divendres i dissabte antigament, a la vetlla dominical de la primera setmana de quaresma, de la setmana de Pentecosta, de la tercera setmana de setembre i de la tercera setmana d’advent D’inspiració bíblica, foren instituïdes probablement per Calixt I segle III Des dels temps de Gelasi I segle V hom hi acostumà a conferir els ordes sagrats la vetlla del diumenge El nou calendari 1969, sense abolir-les, en deixa la fixació i la manera de celebrar-les a les conferències episcopals de cada lloc
Servei d’Investigacions Prehistòriques
Servei d’arqueologia creat per la Diputació Provincial de València l’any 1927 a instàncies d’Isidre Ballester, que en fou el primer director.
Dotat amb laboratoris i biblioteca i responsable del Museu de Prehistòria, el SIP ha donat cobertura a les excavacions realitzades a les comarques valencianes, ha adquirit nombroses colleccions de materials arqueològics i ha editat la revista Archivo de Prehistoria Levantina i les sèries monogràfiques “Trabajos varios del SIP” i “Memorias anuales” Ha collaborat en l’organització d’exposicions i de museus locals valencians, ha estat present en nombrosos congressos i reunions científiques i ha organitzat multitud de conferències L’han dirigit també Lluís Pericot, Domènec Fletcher, Enric Pla i…
Amics del Liceu
Música
Associació privada d’aficionats a l’òpera.
Fundada el 1987, té com a objectiu difondre i donar suport ciutadà a l’activitat artística del Gran Teatre del Liceu i promoure l’òpera i la música en general Organitza conferències, colloquis, debats, exposicions i tallers al voltant del món líric i de les estrenes al Teatre del Liceu Publica anualment el llibre Temporada d’òpera del Liceu , on prestigiosos especialistes comenten els títols programats, que illustren reconeguts artistes contemporanis És membre fundadora de la Federació Europea d’Associacions i Fundacions d’Amics dels Teatres d’Òpera FEDORA
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina