Resultats de la cerca
Es mostren 409 resultats
Marc Fabi Quintilià
Educació
Literatura
Retòrica
Escriptor i mestre de retòrica llatí.
Educat des de jove a Roma amb els mestres Palemon i Domici Afer, tornà a Hispània durant el període 60-68, com a mestre de retòrica Novament a Roma, i protegit per Galba i Vespasià, rebé un sou oficial com a mestre de retòrica també Domicià li confià l’educació dels seus nebots 90 Ensenyà durant vint anys i escriví un parell de llibrets de retòrica, un De causis corruptae eloquentiae ‘Motius de la corrupció de l’eloqüència’ i la defensa de Nevi Arpinià, obres perdudes avui Cap a l’any 92 començà la seva gran obra De Institutione Oratoria , en 12 llibres, que és un tractat de retòrica…
oboè
Oboè
© Fototeca.cat
Música
Instrument aeròfon del grup dels de llengüeta consistent en un tub estret d’uns 60 cm, proveït de forats i claus, de forma lleugerament cònica, amb llengüeta doble en l’embocadura.
Hom n'obté el so, penetrant i de registre mitjanament agut, obturant i obrint els diferents forats mitjançant els registres corresponents Abasta tres octaves de l’escala cromàtica Té un origen molt remot i són nombrosos els instruments antics que poden considerar-se'n un precedent L’instrument actual s’originà vers el segle XVII, i n'han derivat també un gran nombre d’instruments, el més destacat dels quals és l’anomenat corn anglès Des del segle XVII figura en l’orquestra, i hom li confia un paper rellevant en la música simfònica i en l’òpera Vivaldi, CPhE Bach i Händel, entre…
Joan Salvat i Crespí
Música
Pianista, crític musical i pedagog català.
Mantingué contactes amb F Pedrell, i assolí una sòlida formació pianística després d’estudiar amb Joan Baptista Pujol i Carles Vidiella, que li proposà convertir-se en professor de piano de la seva acadèmia privada Després de treballar-hi una temporada ingressà en l’Orfeó Català, tot just creat el 1891 Lluís Millet li confià la direcció de la secció de nens, tasca que desenvolupà la resta de la seva vida Al mateix temps començà a exercir la crítica musical en "La Veu de Catalunya" Aviat s’interessà profundament pels estudis musicològics, i fou redactor en cap de la "Revista Musical Catalana"…
Werner Hollweg
Música
Tenor alemany.
De primer havia orientat la seva carrera cap a les finances, però el 1958 decidí dedicar-se al cant Estudià a Lugano, Munic i Detmold i debutà el 1962 amb la companyia de l’Òpera de Cambra de Viena Entre el 1963 i el 1967 cantà al Teatre Municipal de Bonn Posteriorment es presentà amb èxit al Maggio Musicale Fiorentino, a l’Òpera de Viena i al Festival de Salzburg El 1981 interpretà el paper principal d' Idomeneo, re di Creta de WA Mozart en la versió discogràfica dirigida per N Harnoncourt, que també confià en ell per a la posada en escena del 1988 de Die Fledermaus 'El ratpenat', de J…
SS
Història
Organització paramilitar i policíaca del Partit Nacionalista Alemany.
La SS fou creada el 1925 com a guàrdia personal de Hitler, i des del 1929 estigué a les ordres de H Himmler Els seus membres, 400 en els inicis, s’elevaren a 100000 el 1933 i a 240 000 el 1939 A partir del 1934, en què, amb l’eliminació d’E Röhm i de la Sturmabteilung , desaparegueren els seus rivals més directes, la SS assolí un notable poder hom li confià la seguretat de l’estat i, des del 1939, el control dels territoris ocupats Es transformà, doncs, en policia política del Tercer Reich i collaborà amb la Gestapo —també dependent de Himmler— en la lluita contra les organitzacions d’…
Joan Miquel de Vives i Feliu
Història
Militar
Militar.
En esclatar la Guerra Gran 1793 era mariscal de camp El capità general de Catalunya, José de Urrutia, li confià 1795 el comandament dels 20 000 voluntaris catalans allistats per la junta de diputats dels corregiments del Principat i coneguts amb el nom de miquelets Amb aquest motiu, publicà l’opuscle Obligacions dels miquelets dels nous Tèrcios de Catalunya 1795 Hi incorporà també els voluntaris honrats reunits a València i aconduïts a Barcelona pel marquès de la Romana Al davant d’aquestes tropes, assolí d’expulsar els francesos de la Baixa Cerdanya, assetjà Montlluís i probablement hauria…
Ató
Educació
Cristianisme
Bisbe (957-971) i arquebisbe (971) de Vic, mestre de Gerbert, futur papa Silvestre II.
La seva actuació com a bisbe de Vic es troba àmpliament documentada concessions per part del comte de Barcelona, Borrell, d’alguns castells, com el de Tous 970, i consagracions d’esglésies, com la del monestir d’Arles 968 El comte Borrell confià Gerbert a Ató, que li ensenyà les ciències del quadrivi, en especial les matemàtiques Borrell i Ató, el 970, emprengueren un viatge a Roma i s’endugueren Gerbert, el qual fou retingut pel papa Joan XIII En un moment que tota la vida catalana s’anava deslligant del domini franc el comte i el bisbe aprofitaren l’ocasió i aconseguiren, mitjançant cinc…
monestir de Camprodon
El monestir de Camprodon
© Fototeca.cat
Abadia
Abadia benedictina ( Sant Pere de Camprodon
), situada dins l’actual vila de Camprodon.
Fou fundada vers el 948 o 950 pel comte Guifré de Besalú, el qual inicialment li confià les villes rurals de la vall de Llandrius, dita després de Camprodon El seu patrimoni aviat adquirí una gran importància Entre el 1020 i el 1054 l’abadia estigué unida al bisbat de Besalú, i després a Sant Joan de les Abadesses Vers el 1067 tornà a tenir abat propi i una comunitat de més de vint monjos El 1078 fou unida a Moissac Llenguadoc, sota l’observança de Cluny, a la qual restà pràcticament sotmesa fins al voltant del 1461 El 1592 Climent VIII li reconegué la independència i li permeté…
Mateu de Montcada i de Vilaragut
Història
Noble.
Fill hereu de Pere de Montcada i de Luna, baró de Vilamarxant, i de Joana de Vilaragut El 1443 es casà amb la seva cosina germana Orfresina i aconseguí que el pare d’aquesta, Guillem Ramon III de Montcada i de Luna, en morir ~1456, els deixés l’herència i els títols baronials d’Aitona, Mequinensa, Artesa i Seròs, tot i que tenia un fill baró, Llorenç de Montcada i de Lioro Ambdós consorts tingueren els seus béns en indivís Llorenç s’hi oposà, fet que inicià una bandositat entre ell i Mateu i Orfresina, que no vacillaren a pressionar les autoritats de Lleida perquè els fessin costat…
Aspàreg de la Barca
Cristianisme
Bisbe de Pamplona (1212) i arquebisbe de Tarragona (1215).
Parent de la reina Maria, muller de Pere I de Catalunya-Aragó, presentà el rei Jaume I a les corts de Lleida 1215 Tingué un paper important entre els confederats de Montsó 1216, que aconseguiren la sortida de Jaume I del castell i la renúncia de l’infant Sanç 1218 El papa Honori III el nomenà un dels quatre membres del consell de regència del rei Intervingué en les treves entre els vescomtes de Cardona i de Bearn 1226 i presidí el tribunal que dictà la sentència d’Alcalà 1227, que posà fi a l’alçament de l’infant Ferran Fou consultat en procés d’anullació del primer matrimoni de Jaume I 1229…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina