Resultats de la cerca

Collaborà en nombroses publicacions i, amb Enric Badia i Ramon Monzón, fundà l’Acadèmia d’Ensenyança de Dibuix per Correspondència 1958 Treballà per a l’Editorial Bruguera 1971 i posteriorment es dedicà a l’humor esportiu en revistes com Barrabás 1972 i El Papus 1973, en publicacions esportives com Don Balón o Mundo Deportivo i en diaris com el Diari de Barcelona Entre altres distincions, obtingué el premi Heraclio Fournier 1966

Autor de diversos reculls de versos en francès, no aconseguí gaires èxits fora del grup d’Action Française, al qual pertanyia El millor de la seva obra resta escrit en occità Lo Rebat sus l’autura 1926, L’autura enviblada 1930 i els Jòcs dau desei mai dau desaire 1934 Sap extreure de la natura nombrosos símbols subtils i establir una perfecta correspondència entre la seva ànima i el món

El 1506 era ja rector de Manacor, i el 1510 canonge de la seu de Mallorca És interessant la correspondència que rebé del lullista Nicolau de Pacs des de Valladolid, segons la qual intentà de fundar a la ciutat de Mallorca un collegi de jesuïtes, i dels juristes Pere i Nicolau Malferit Escriví diverses obres, perdudes, segons les cartes del cardenal Jaume del Pozzo al seu germà Jaume

Collaborà en la Nouvelle Revue Française , de la qual fou director des del 1919 Excellent crític, publicà els seus Études 1912 sobre Baudelaire, Cézanne, Debussy, Gide i altres Empresonat en començar la Primera Guerra Mundial, dedicà els anys de captivitat a la creació literària Aimée 1922, À la trace de Dieu 1925 i L’Allemand 1918 Mantingué una interessantíssima correspondència amb Alain-Fournier, molt amic seu, i Paul Claudel

L’allunyament de la seva filla, quan aquesta es casà amb el comte de Grignan, motivà una abundant producció de Lettres 1725, amb successives recopilacions, si bé les seves cartes tingueren també altres destinataris, com Charles de Sévigné, Mme de La Fayette, el seu cosí Bussy-Rabutin, etc Aquesta correspondència reflecteix la vida de la cort de Versalles i de la vida provinciana durant l’època de Lluís XIV

Té com a idea de base que qualsevol acte de comunicació lingüística pressuposa tres components principals un contingut comunicat per senyals lingüístics anomenat sentit determinades formes físiques usades per a comunicar el contingut, anomenades text i un conjunt de correspondències entre sentits i textos que constitueixen la llengua La teoria sentit-text apunta a la descripció de la correspondència entre el sentit i el text per mitjà de la construcció de models formals

Fou fundat el 1940 arran de la fusió del Club d’Escacs Mirror 1932 i el Club d’Escacs Capablanca 1934 Guanyà diversos Campionats de Catalunya en diferents categories i la temporada 1994-95 fou subcampió de segona divisió Un dels jugadors més destacats és Josep Garriga, doble campió de Catalunya i subcampió d’Espanya en categoria juvenil, que també sobresortí en la pràctica dels escacs per correspondència Organitza el trofeu internacional Costa Catalana

Seguí la carrera militar a les ordres de Condé 1640-49, sense abandonar, però, el conreu de les lletres, sobretot la línia satírica Ultra una Comédie des Académistes pour la reforme de la langue française , fou autor d’un pamflet sobre el tractat dels Pirineus 1659, on ridiculitzava la política de Mazzarino, per la qual cosa es veié obligat a exiliar-se a Anglaterra D’aquesta època data la seva interessant correspondència

Jesuïta el 1687, fou ordenat de sacerdot 1700 Des del 1702 es dedicà a la redacció dels Acta Sanctorum , obra de la qual esdevingué director el 1723 Mantingué una activa i erudita correspondència amb el lullista mallorquí Jaume Costurer publicada el 1915 De la seva producció cal destacar els Acta beati Raymundi Lullii 1707 destinats als Acta Sanctorum , els Tractatus praeliminares de patriarchis alexandrinis 1707 i sobretot el Martyrologium Usuardi monachi 1715-17

Professor de grec i membre de l’Acadèmia Sueca, fou bisbe de Växjö 1824 La seva poesia és una síntesi vigorosa de classicisme i Romanticisme, amb influències de la Illustració i l’idealisme Inicià l’obra amb tons patriòtics, com en Svea 1811 i Frithiofs saga 1825, però un estat de salut deficient el prostrà fins a la força adolorida de Mjältsjukan ‘La malenconia’, 1826 Fou també orador excellent i de correspondència brillant