Resultats de la cerca

L’estrofa i, eventualment, la tornada musicals s’adapten a les característiques ritmicomètriques de l’estrofa i la tornada textuals, respectivament Cada repetició musical pot suposar, però, algun canvi, per exemple en l’acompanyament o la tonalitat D’altra banda, la presència d’una tornada musical pot donar peu a algun desajustament entre text i música En concret, el darrer vers de l’estrofa textual pot coincidir amb l’inici de la tornada musical és el cas de l’anomenat "vers d’enllaç" del villancico , o l’alternança entre estrofa i tornades musicals pot no correspondre a l’…

El territori d’Aiguaviva degué ser conquerit als voltants del 1157 pel comte de Barcelona Ramon Berenguer IV al mateix temps que la ciutat d’Alcanyís Inicialment el terme formà part del de la Ginebrosa, dins de la batllia de Castellot Els dominis van correspondre, en primer lloc, a Espanyol de Castellot, després a l’orde del Sant Redemptor i finalment al Temple L’església parroquial d’Aiguaviva és una de les poques esglésies que no apareixen documentades en les dècimes papals dels anys 1279-80, cosa que no vol dir que no existís abans del 1300 L’actual església parroquial,…

El llogaret de Forn és situat a l’antic terme de Fígols d’Organyà, prop del veïnat de Caferna En el seu terme hi ha les restes, molt minses i cobertes per la vegetació, de l’església de Sant Miquel i Sant Esteve, sufragània de la parròquia de Fórnols De l’església no es tenen noticies històriques, tan sols un parell de documents esmenten el lloc Un d’ells data del 1015, que es ven una terra situada “ in comitatu Orgilitano, in apendicio de Forno, in loco ubi dicitur Mainadel… ” l’altre, de l’any 1032, pel qual els comtes Ermengol i Constança vengueren un alou situat al terme de Lavansa,…

El primer esment, ara per ara, conegut del lloc de Lladorre és de l’any 1146, en l’acta de consagració de l’església de Sant Martí de Cardós o del Pui, en la qual els habitants d’aquesta vila es comprometien a pagar anualment a la nova església, per al seu manteniment, un modi de blat L’any 1314, en la relació d’esglésies parroquials del deganat de Cardós visitades per delegats de l’arquebisbe de Tarragona consta l’església de Sancti Martini de Ribera Ayque , que, per l’ordre o itinerari de les esglésies visitades, ha de correspondre a Sant Martí de Lladorre, encara que podria…

No disposem de notícies documentals directes que facin referència a aquesta església, encara que hi ha la possibilitat que fos una de les esglésies edificades al terme del castell de Llordà i d’Isona suposadament donades, l’any 973, pel comte Borrell II i el seu germà Guifré, al monestir de Sant Serni de Tavèrnoles Aquest document ha estat qüestionat per F Udina, que el considera fals També podria ser una de les esglésies del terme del castell de Llordà que Arnau Mir de Tost deixà en el seu testament del 1071 a Sant Sadurní de Llordà De la capella de Sant Andreu, situada en un serrat al nord…

Les referències documentals més antigues d’aquesta església i de la seva vila podrien correspondre a l’any 979, en què foren donades unes terres situades a Pugalto a favor de l’església de Sant Vicenç de Saurí, sense cap indicació que ens permeti situar, amb precisió, el lloc i a l’any 1082, en què el comte Artau II, el seu germà Ot i llur mare Llúcia donaren al monestir de Gerri, entre d’altres béns, l’església de Santa Maria de Pujalt Si aquest esment es correspon a la vila de Pujalt, cal suposar que es produí un canvi d’advocació, ja que en la visita efectuada pels delegats de…

Situada dins l’antic terme del castell d’Ardèvol, no degué passar de capella rural o sufragània de la parroquial de Santa Maria d’Ardèvol Les primeres notícies de l’església es troben al testament sacramental de la muller del senyor del castell, Retrudis, publicat l’any 1027, en el qual feia una deixa d’un mancús a l’església de Sant Guerau “ Sancti Geraldi ” com que feu deixes a totes les esglésies del terme del castell d’Ardèvol, ha de correspondre a aquesta d’aquí L’any 1064 el vescomte de Cardona, Ramon Folc, i la seva muller donaren a Ramon Gerbert l’església de Sant Guerau…

Situació Vista de l’interior de l’església on hom pot veure la barreja d’èpoques de construcció F Junyent-A Mazcuñan Capella propera al mas Comallonga i erigida al costat de la masia de Betlem, a la banda de tramuntana del terme, a frec del territori de Sant Mateu Long 1°42’38” - Lat 41°47’10” Per anar-hi cal agafar una pista, en molt bon estat, que arrenca, a mà esquerra, poc després del quilòmetre 10 de la carretera de Callús a Castelltallat Hom també hi pot anar per Fonollosa, però l’itinerari descrit és el més viable Les claus d’aquesta església es troben al mas …

Situació Mur nord d’aquesta possible fortificació, totalment malmesa i coberta d’enderrocs i vegetació EFS Aquesta construcció és situada al lloc anomenat la Torreta, al capdamunt del límit meridional de la serra de l’Aguda que corre parallela a la riba dreta del Llobregós, des d’on es domina tota la vall i també les elevacions de més al nord Aquestes restes foren localitzades per Jaume Coberó Mapa 34-14 361 Situació 31TCG654324 Cal arribar-hi des de Torà, on s’ha de prendre una pista que puja a l’Aguda Prop del cim, hi ha una desviació a l’esquerra que porta a les masies de Domènecs i de…

Bé que notícies més antigues sembla que li atribueixen la major part del territori valencià, durant el s III aC i les primeres fases de l’ocupació romana s II i I aC n'ocupava la part central El límit nord podia correspondre a la serra d’Almenara, puix que Sagunt era dels edetans, i la Plana, dels ilercavons El límit meridional corresponia al curs final del Xúquer, atès que Xàtiva pertanyia als contestans La frontera interior és incerta Sovint ha estat suposat que s’estenien també, a través del Maestrat i dels Ports, a la zona de l’Ebre mitjà, cap a Saragossa, però es tracta d’…