Vilatge de Montconill (Biosca)

Situació

El vilatge abandonat de Montconill és situat 4 km a l’est de Lloberola i a 2 km de l’ermita de Santa Maria del Solà, i domina la confluència del barranc de la Vila amb la riera de Sanaüja.

Mapa: 34-13 (329). Situació: 31TCG682402.

S’hi accedeix per la pista que de Biosca passa per Sant Pere Sasserra, la qual després segueix per la carena en direcció nord-est fins a la desviació de Cal Piteu. Cal seguir la pista fins a aquesta masia i continuar fins a l’abandonada masia de Montconill, situada al peu del turó on hi ha les restes del vilatge. També s’hi pot anar per la carretera LV-3005, que va de Torà a Solsona. Al cap de 14 km haurem de prendre una pista a mà esquerra en direcció oest que porta a can Montconill. (JRG-DRR-JIR-JMT-XSB)

Poblat

Aquest poblat segurament estava format per una petita fortificació a la part superior i cases per la solana. Uns 200 m a l’oest del poble abandonat hi havia la capella de Sant Andreu de Montconill, ara en ruïnes, amb tota probabilitat l’església del vilatge.

Al cim del turó, hi ha restes d’una construcció de planta rectangular, amb una filada de pedres al sud. La roca immediata té senyals de recolzament d’estructures de fusta, un retall en angle al nord-oest i un dipòsit al sud-oest excavat completament en la pedra sorrenca, de forma rectangular i de gairebé 2 m de costat. Pel nord i per l’est hi ha traces d’un petit vall.

Els testimonis de l’antic hàbitat es troben bàsicament a la banda meridional del turó. Al cingle rocós hi ha algun forat de biga, si bé allò més significatiu és un gran bloc caigut pel vessant que també té forats pels dos costats: a la part nord hi ha una filada de forats i a la meridional n’hi ha dues, les quals podrien correspondre a dos moments d’ús de la roca, ja que alguns traus són ara horitzontals, és a dir, adaptats a la posició actual de la pedra, mentre que d’altres són inclinats i devien correspondre a una posició diferent de la roca. També hi ha restes d’algun muret que probablement complementava la construcció.

Tant l’existència de la propera església romànica com la localització al jaciment de ceràmica grisa medieval indiquen clarament que el lloc era habitat almenys a partir del segle XI, fet que no descarta un origen més antic. L’actual masia de Montconill, però, és un edifici bastit al segle XVI. (JRG-DRR-JIR-JMT)