Resultats de la cerca

Fou el primer grup en el seu gènere, i tingué els precedents en la primera exhibició de dansa tradicional catalana celebrada el 1902 a Vic, i en el primer premi de dansa popular convocat pel Centre Excursionista de Catalunya l’any 1905 Fundat amb el nom d’Esbart de Dansaires per Aureli Capmany i Rafael Tudó, l’any següent aquest hi protagonitzà una escissió amb el nom actual, que el 1909 passà a ser dirigida per Capmany fins el 1917 Joan Amades , que en fou director en 1925-26, collaborà estretament amb l’entitat amb la publicació de diversos llibres Amb gran èxit de públic i participació…

Originària del Friül Friül-Venècia Júlia, s’estengué per tota la Itàlia septentrional La referència més antiga es troba en el recull de danses editat per P Phalèse Chorearum molliorum collectanea 1583, que conté L’arboscello , un ballo furlano en compàs binari simple Des del final del segle XVII i fins a la meitat del XVIII esdevingué una dansa cortesana francesa, elegant però amb connotacions lascives, amb un compàs diferent 6/8 o 6/4 que mantenia la típica reiteració motívica Es troben furlanes incloses, per exemple, en els ballets d’A Campra, JJ Mouret i JP Rameau, en els…

Musicalment, sol caracteritzar-se per l’alternança dels modes menor i major i per l’increment progressiu del tempo Ballada usualment per una parella encerclada i acompanyada per castanyoles i tamborins tocats pels mateixos dansaires, presenta les característiques d’una enèrgica dansa de festeig de gran destresa Pren el nom de la ciutat de Tàrent El seu origen ha estat associat a un ball terapèutic contra la malaltia del tarantisme, manifestació histèrica convulsiva popularment atribuïda de manera infundada a la picada de la taràntula i que hauria estat guarida mitjançant una dansa …

Sorgida d’una de les figures de la dansa baixa, al segle XV n’era el pas concloent, i al segle XVI era ja una de les danses de grup més populars a França Els balladors, agafats per les mans, formaven un cercle o una cadena, i es desplaçaven amb un moviment lateral característic La música podia ser cantada o instrumental Thoinot Arbeau, en la seva obra Orchésographie 1588, en distingí quatre tipus principals i més d’una vintena de variants que diferien en caràcter i ritme

Tots dos ballarins començaren a collaborar l’any 1980 i presentaren diverses obres coreogràfiques Danzas para interiores , 1981 Alhambra , 1983 Five to Two , 1983 Amb l’espectacle Desfigurat 1985 iniciaren la trajectòria com a companyia estable, una de les més consolidades i de més prestigi del panorama internacional de la dansa contemporània Des de l’any 1987 és companyia associada del Teatre Lliure , institució que coprodueix i acull l’estrena de les noves produccions, i del 2003 al 2012 en fou companyia resident Ha estat també, del 1989 al 2003, companyia coresident al Hebbel-Theater de…

Ha fet els muntatges següents Solstici , Sol de dansa amb so , Madonna , Antra 1979, Montserrat, dotze meditacions sobre l’acte de viure 1983, Collage molècula 1984, Figures 1985, Més cèntric impossible 1986, Tu ets jo i jo sóc tu 1987, Es pot arribar tard 1990, Amor, amor, amor 1991, No et fiïs de les aparences , tu també pots guanyar 1992, Coloratures per a cinta magnètica 1993, Vien's on se'n va 1993-94, Traviata 1994, La era de la ensalada —pensaments ocults— 1995 i El somni de la nit de Sant Joan 1996

Debutà amb l’espectacle Mudances al Festival de Teatre de Tàrrega, i el 1986 li fou atorgat el Premi Nacional de Dansa El 1988 estrenà Kolbebassar , a la qual seguiren Atzavara i Solo per a habitació d’hotel , el 1992 Suite d’estiu 1993 Corolla Arbre de te i Saó , el 1996 En els darrers anys ha presentat Tèrbola 1998, L’edat de la paciència 1999, Peces mentideres 2000, El somriure 2001, Origami 2002 i Urbs#1 2004

Els primers documents que es coneixen sobre l’escriptura de la dansa i la coreografia daten del segle XV Manuscrit de Bourgogne 1460 De arte saltandi et choreas ducendi , de Domenico da Piacenza 1462 De pratica seu arte tripudii , de Guglielmo Ebreo 1463 Il perfetto ballerino , de Rinaldo Rigoni 1468, i Il libro dell’arte del danzare 1460, d’Antonio Cornazano 1429-84 L’any 1588 Thoinot Arbeau publicà Orchésographie, ou Traité en forme de dialogue par lequel toutes personnes peuvent facilement apprendre et pratiquer l’honneste exercise des danses , i el 1688 aparegué Le livre de…

Autodefinida com Associació per al Desenvolupament d’Activitats Coreogràfiques, la crearen les companyies Iliacán d’Álvaro de la Peña, Nats Nus de Toni Mira i Clàudia Moreso, Las Malqueridas de Lipi Hernández, Senza Tempo d’Inés Boza i Carles Mallol, Lapsus d’Alexis Eupierre, Búbulus de Carles Salas, Emergències Coreogràfiques de Montse Colomé, Trànsit de Maria Rovira i la companyia Sol Picó Situada en una antiga fàbrica de tres pisos del barri de Gràcia, l’associació començà essent un lloc d’assaig i de classes fins a convertir-se els darrers anys en una activa fàbrica de creació independent…

Presumptament el seu nom prové de l’expressió alla pavana , que podria haver indicat l’estil paduà de la peça Com alguna dansa anterior, per exemple, la bassadanza , usualment precedia una altra dansa amb la qual -ja fos pel caràcter, el tempo , etc- constrastava saltarello , piva , gallarda Sovint, ambdues danses es basaven en el mateix material melòdic o harmònic Molt similar al passamezzo , possiblement se’n diferenciava més per l’estructura coreogràfica que per la musical Al principi del segle XVI adquirí una gran popularitat i es difongué per Europa al final d’…