Resultats de la cerca
Es mostren 1516 resultats
Tel Quel
Publicacions periòdiques
Revista fundada el 1960 i publicada per les Éditions du Seuil.
Reuní, al voltant de Philippe Sollers i Julia Kristeva, un grup d’intellectuals com Jean Ricardou, Denis Roche, Marcelin Pleynet i altres, els quals, des de perspectives diferents lingüística, semiòtica, psicològica i marxista, s’interrogaren sobre els problemes de la creació literaria en el món actual, sobre la funció de l’intellectual i la possibilitat de trencar els motlles ideològics i lingüístics El seu parallelisme intencional amb el moment surrealista fou evident Proclamà la intenció de renovar l’home en el seu contacte amb el món, transformant, primerament, el seu llenguatge El…
Real Academia de la Historia
Història
Institució que té l’origen en unes reunions d’erudits a la biblioteca reial de Madrid el 1735.
Felip V aprovà el projecte de creació d’aquesta acadèmia el 1738 Després d’un període de decadència, fou reorganitzada i rebé nous estatuts entre el 1847 i el 1856, que són els vigents Té 36 membres numeraris no tots residents a Madrid i molts corresponents La seva biblioteca és important uns 1500 còdexs visigòtics de San Millán de la Cogolla i Cardeña fons Villanueva Flórez Abad y Lasierra, etc Edita un Boletín ha publicat obres d’interès, com són, entre d’altres, l' España Sagrada , de Flórez i Risco i el Memorial histórico español, Cortes de los Antiguos reinos de España i el…
Oswald Spengler
Oswald Spengler
© Fototeca.cat
Filosofia
Filòsof alemany.
Consagrat exclusivament a l’activitat literària i obert a tot l’àmbit de la cultura política i economia, ciències i arts, religió i filosofia, destacà com a filòsof de la història Assolí la celebritat amb la seva primera obra sobre la decadència d’Occident Der Untergang des Abendlandes , 2 volums, 1916-20 posteriorment propugnà una “filosofia alemanya” i anuncià àdhuc un futur politicocultural regit pels alemanys Neubau des Deutschen Reiches ‘Reconstrucció de l’imperi alemany’, 1924, Der Staat ‘L’estat’, 1933 A Jahre der Entscheidung ‘Anys de decisió’, 1933 cercà, tanmateix, de…
Joan Baptista Parés i Carbonell
Economia
Comerciant d’art.
Fill de Joan Parés, comerciant de làmines i marcs establert al carrer de Petritxol de Barcelona El 1877 fundà la primera galeria d’art al mateix carrer al costat del seu domicili, i el 1884 —d’acord amb el propietari de la finca, Maurici Serrahima—, obrí al costat la sala gran del seu establiment, que continua actualment amb la seva estructura arquitectònica inicial Sala Parés Promogué les arts i acollí pintors i escultors de diverses tendències Romanticisme, naturalisme, Modernisme, postimpressionisme, etc La sala tingué la seva millor època al voltant del 1900 A partir del 1910 s’inicià…
escola de Fontainebleau
Diana caçadora , pintura de l’Escola de Fontainebleau (Musée du Louvre, París)
© Corel Professional Photos
Art
Escola artística, especialment escultòrica i pictòrica, que es donà a Fontainebleau amb l’arribada d’artistes italians cridats per Francesc I.
La primera escola de Fontainebleau és obra de GBRosso i de FPrimaticcio, dels seus seguidors Ndell’Abate, Pellegrini i Majorici i dels artistes francesos JGoujon, JCousin i ACaron L’estil d’aquesta escola de Fontainebleau és elegant, fred, de cànon allargat, continuador del manierisme italià, però amb influències flamenques i locals La segona escola de Fontainebleau, formada després del 1588, en el regnat d’Enric IV, manca d’una veritable personalitat i és la decadència de l’estil de la primera Els seus artistes principals són TDubreuil d’Anvers, JBunuel de Blois, ADubois d’…
George Best
Futbol
Futbolista irlandès.
Fill d’una família protestant humil, a 17 anys fitxà pel Manchester United, equip amb el qual jugà 466 partits i fou autor de 178 gols entre els any 1963 i 1974 Amb el Manchester guanyà dos cops la Premier League anglesa 1965 i 1967 i una Copa d’Europa al 1968, el mateix any en què rebé la Pilota d’Or al millor jugador europeu També fou 37 cops internacional amb Irlanda del Nord En el cim de l’èxit esportiu i de la popularitat, l’alcohol i tota mena d’excessos el portaren per un camí de decadència esportiva Es retirà l’any 1984
Sant Pau de Tordera (Granyanella)
Art romànic
Poques són les notícies que es disposen sobre aquesta església sufragània de Sant Pere de la Curullada Sembla que tingué uns orígens parallels als del castell de Tordera És possible que durant els segles XIV i XV el temple entrés en decadència i s’enrunés o estigués en mal estat, perquè quan el bisbe Lluís Sanç de Solsona féu una visita pastoral el 1598 a Tordera manà que s’hi construís una capella El 1771 hi féu una fundació de misses fra Josep de Vilallonga, gran prior de Catalunya L’actual edifici presenta una estructura del segle XVII i no conserva res d’època romànica
Xuanzong
Història
Nom imperial amb què és conegut Li Long-ji, sisè emperador xinès de la dinastia tang (712-756).
Conegut també com a Minghuang ‘emperador illuminat’, era net de l’emperadriu Wuhou Com a reacció contra els privilegis extraordinaris que fins llavors tenia el budisme, prestà suport al confucianisme i s’inclinà cap al taoisme i el misticisme Reprengué la política d’expansió a través de l’Àsia central, i conquerí Mongòlia, el Sinkiang i el Tibet L’aliança entre turcs i àrabs 751 significà, això no obstant, la derrota de l’exèrcit xinès i la decadència de la dinastia tang La rebellió d’An Lushan 755 el feu abdicar en un dels seus fills i provocà l’emigració dels intellectuals…
Ronda
Municipi
Municipi de la província de Màlaga, a Andalusia.
Situada a uns 720 m d’altitud, a la Serranía de Ronda, és travessada pel Guadalevín per una gorja de 80 m de profunditat, anomenada Tajo, i que la separa en dos barris Dedicada sobretot a l’agricultura cereals, és centre comercial i mercat comarcal La ramaderia cavalls, sobretot hi és en decadència La ciutat conserva vestigis de l’època musulmana, tots del s XIV uns banys, una casa, dues portes de l’antiga muralla L’església major s XVI fou bastida damunt l’antiga mesquita s XIII-XIV La famosa plaça de Ioraus és del s XVIII, així com el pont sobre el Tajo, obra de JMartínez de Aldehuela 1784-…
Cura
Santuari
Santuari de la Mare de Déu de Cura, al cim (543 m) del puig de Randa, dins el municipi d’Algaida (Mallorca), al límit amb el de Llucmajor.
En aquest indret Ramon Llull feu bastir, el 1275, en una cova natural que li havia servit d’aixopluc durant el seu retir, un altar marià la Mare de Déu de Randa amb una cella adjunta, nucli d’un estudi lullià escola de Randa, que perdurà fins el 1826 com a escola de llatinitat El santuari adquirí importància al segle XVI i prengué ja aleshores, sembla, la denominació actual Entrat en decadència al segle XIX, fou restaurat al començament del segle XX pel bisbe Pere Joan Campins els terciaris regulars franciscans se'n feren càrrec el 1913 i hi installaren el noviciat de la província…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina