Resultats de la cerca

En aquest últim cas, de vegades no és clara la distinció entre la crítica i l’estudi musicològic o l’anàlisi filosòfica d’una obra musical De tota manera, hom tendeix a considerar més pròpiament com a crítica els comentaris que apareixen en publicacions periòdiques, especialitzades o no Hom troba ja alguns comentaris crítics aïllats en alguns tractats del s XVI, com el Dodekachordon 1547, de Glareanus Al s XVII les polèmiques entre compositors com ara la suscitada entre Artusi i Monteverdi referents a la pràctica correcta en la composició i la interpretació incorporen molt del que actualment…

Situació Església parroquial del poble de Vallespinosa, un edifici rectangular del final del segle XII, transformat a causa de l’obertura de noves capelles i de la refacció d’una part de la volta ECSA - M Catalán L’església parroquial de Sant Jaume és al bell mig del poble de Vallespinosa Mapa 34-16418 Situació 31TCF623897 Per a arribar a Vallespinosa cal seguir la carretera comarcal C-241, que de Santa Coloma de Queralt es dirigeix vers Sarral i Montblanc Un cop passat el trencall de mà esquerra que porta a Biure, surt en aquesta mateixa direcció la carretera local TV-2015, que porta al…

De l’antigament anomenat gavià argentat, hom, actualment, diferencia el gavià argentat, pròpiament dit Larus cachinnans , a dalt, a l’esquerra, amb el bec groc i les potes grogues i molt comú tant a les costes com a l’interior, i el gavià argentat de potes roses Larus argentatus , a baix, espècie molt més rara al nostre país L’expansió del gavià argentat al nostre país ha arribat a l’extrem de colonitzar el medi urbà, com demostra aquest niu a dalt a la dreta, construït al cor de Barcelona Jordi Garcia Petit, Xavier Ferrer i Oriol Alamany El gavià argentat pròpiament dit és un ocell força…

Tint i estampació d’indianes, RWagner, Barcelona, sd AC / GS La indústria química va néixer a l’empara de la indústria del cotó els primers decennis del segle XIX El blanqueig i l’estampat de les teles necessitaven una sèrie de productes —carbonat de potassa, alum, caparrós, etc— l’obtenció dels quals per mètodes tradicionals era llarga i costosa Per això, quan al final del segle XVIII es produí l’expansió de la indústria cotonera a Europa, l’escassetat i l’elevat preu d’aquests productes amenaçaren de frenar aquest procés expansiu La solució, la donà la química, una ciència que…

Ja en temps protohistòrics hom construí fortificacions estacades, fossats, muralles de fang i de palla, bé que fins a l’edat mitjana l’aprofitament de fortificacions naturals prevalgué sovint sobre altres consideracions en escollir el lloc d’una fundació, com és el cas de tants pobles penjats de Provença o de la Catalunya Nova, situats en altures d’un accés difícil, malgrat l’absència de fonts, de rius i de terres de conreu Els murs de carreus irregulars i els fossats secs foren l’etapa següent, que donà pas als recintes emmurallats les acròpolis, situats a les parts altes de les ciutats…

Drena el terme el barranc de Torrent anomenat també rambla de Xiva o riu de Xest, que hi rep per la dreta el barranc de l’Horteta El sector forestal, a la zona muntanyosa de l’W, és cobert de matollar en la major part, amb importants pinedes al Vedat de Torrent, amb un total de 1 200 ha L’agricultura ocupa unes 2700 ha de secà i 3000 ha de regadiu el primer, en retrocés els darrers decennis, es localitza al sector occidental, en part abancalat, i es dedica a garrofers 900 ha, raïm de taula 760 ha, oliveres i ametllers 400 ha entre tots dos el segon, que aprofita l’aigua de pous i…

Els virus es reprodueixen gràcies a un mecanisme peculiar, anomenat replicació , gràcies al qual el seu àcid nucleic es reprodueix ell mateix, i alhora, dirigint el metabolisme de la cèllula que infecta, orienta l’elaboració de les seves proteïnes i la càpsida Esquemàticament, la replicació vírica es produeix en quatre fases infecció, síntesi, maduració i alliberament Durant la fase d’infecció , el virió s’enganxa o s’absorbeix a la membrana cellular, abandona l’embolcall extern, penetra en l’interior de la cèllula, perd la càpsida i permet que el nucli víric quedi en contacte directe amb el…

La família , J Berga, sd MCG / RM Durant cl primer terç del segle XX es produïren profundes transformacions en la població dels Països Catalans, com passava a gran part de les nacions i regions d’Europa Transformacions que, tot consolidant el procés històric anomenat de transició demogràfica, motivaren un augment importantíssim del nombre d’habitants i de la distribució espacial de la població Només en trenta anys, els Països Catalans passaven de tenir poc més de quatre milions d’habitants l’any 1900 a superar els cinc milions quatre-cents mil, un augment d’un milió dos-cents mil habitants…

Existia una consciència que l’estudi del període era encara un greu buit historiogràfic, malgrat el llibre pioner de Jaume Vicens i Vives Industrials i polítics 1958 El comitè de redacció era format per Albert Manent, Joaquim Molas, Pere Puig Quintana i Manuel Riu, mentre que Soldevila assumí la direcció de la cinquantena de collaboradors --intellectuals i científics més representatius del moment en cada una de les diferents branques del saber i el coneixement-- que hi participaren i fou l’encarregat de redactar el fil polític de l’època fins el 1898 una feina en la qual li fou molt útil la…

El cotó, “un nou invent que no es coneixia en aquest regne” Aquesta frase de la Junta de Comerç de Barcelona resumeix perfectament l’opinió que, a mitjan segle XVIII, tenien els contemporanis del que era la manufactura cotonera Es tractava d’una indústria nova, però no tant pel tipus de fibra que treballava —la fabricació de teixits de cotó blauets i barrejats amb lli fustanys tenia una llarga tradició a Catalunya— com per la manera d’organitzar la producció que havia adoptat i pel gènere final que elaborava, la indiana Sorgida a Barcelona al final dels anys trenta del segle XVIII, es…