Resultats de la cerca

Exercí com a veterinari municipal de la vila de Gràcia i dirigí l’escorxador municipal de Barcelona Fou acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Medicina 1927-39 i degà del Cos de Veterinaris Municipals de Barcelona 1930-39 És autor de nombrosos estudis de clínica i de sanitat veterinàries publicà Nuevo tratado de Medicina Veterinaria 1899, en collaboració amb FSugrañes i Bardají, La enfermedades más frecuentes del ganado vacuno su profilaxis y tratamiento 1917, en collaboració amb Martí i Codolar i, entre d’altres, Nuevo tratado práctico de Avicultura 1917

Doctor en teologia i en ambdós drets Residí a Roma i fou canonge degà de la catedral de Tarassona És autor dels comentaris teològics Speculum veritatis 1598, d’uns comentaris i interpretacions de l’art breu de Ramon Llull, Generalis et admirabilis methodus ad omnes scientias facilius et citius addiscendas 1613, que precedí d’una biografia, en llatí, de Llull, d’una Defensa de la doctrina de Llull publicada vers el 1613 com a procurador de la causa lulliana a Roma i d’uns comentaris a l' Ars Magna de Llull, que restaren inèdits

Havia estat canonge doctoral de Tui, penitencier de Salamanca i degà de Saragossa 1771 A Girona desplegà una gran activitat religiosa, cultural i cívica amplià l’hospici que porta el seu nom 1776 i hi creà càtedres de gramàtica, retòrica i dibuix, i una fàbrica de mitges de cotó fundà un hospici a Olot, amb escoles per al poble, féu construir la capella neoclàssica de Sant Narcís, a l’església de Sant Feliu, i creà una biblioteca i noves càtedres al seminari, on obtingué, des del 1795, que es poguessin donar graus acadèmics

Llicenciat el 1899, treballà als tallers Vulcano Durant quinze anys residí a Bilbao, on desenvolupà la seva activitat professional als Altos Hornos de Vizcaya Novament a Barcelona, s’integrà als tallers Damians Projectà i dirigí, entre d’altres, la construcció de l’esfera de la part superior dels antics Magatzems Damians, a Barcelona, les estructures metàlliques dels palaus de l’Exposició de Montjuïc i el telefèric de Sant Jeroni de Montserrat inaugurat el 1929, la seva màxima realització Exercí també la docència a l’Escola del Treball, d’on fou degà

Llicenciat 1975 i doctor 1981 en ciències físiques per la Universitat Autònoma de Barcelona UAB, ha estat becari del programa USIA del govern dels Estats Units i de l’OTAN, i ha fet estades de recerca a Alemanya DFVLR, els Estats Units Universitat de Califòrnia, Berkeley i el Canadà Universitat de Sherbrooke Catedràtic de física de la matèria condensada a la Universitat de Girona, i posteriorment a la UAB, fou degà de la Facultat de Ciències d’aquesta universitat 1991-93, des d’on impulsà la titulació de ciències ambientals degà de la Facultat de Ciències…

Llicenciat en lletres i en dret a Barcelona, es doctorà a Madrid el 1928 Fundador d’Unió Democràtica de Catalunya, arribà a la secretaria general 1931-38 Exiliat primer a l’estat francès i després a Santo Domingo, el 1941 s’installà definitivament a Xile Fou professor d’història de l’art a la Universitat Catòlica, i, posteriorment, degà de la Facultat de Ciències Socials de la Universitat del Nord Antofagasta La seva línia de recerca se centrà en estudis sobre la història de l’Església i l’etnografia dels s XVII i XVIII al nord de Xile

Fundat el 23 d’octubre de 1779 per impuls dels advocats Guillem Bestard i Antoni Pujals i amb l’autorització del rei Carles III, aprovà els seus estatuts l’any següent D’entrada aplegà 21 dels 46 advocats que llavors exercien a Palma i seguí l’exemple d’altres ciutats que ja havien obert els respectius collegis Els primers estatuts ja establien la collegiació obligatòria i l’elecció anual del degà, el primer dels quals fou Miquel Frontera Té la seu al número 10 de la Rambla dels ducs de Palma i edita la revista Missèr

Doctorat a Madrid el 1959, fou catedràtic de la Universitat de València, i el 1970 fou nomenat degà de la facultat de dret Escriví llibres de dret mercantil El 1975 participà en la constitució de la Junta Democràtica del País Valencià, de la qual fou president Formà part del grup Demòcrates Independents del País Valencià el 1977 Fou vicepresident de la Comissió Mixta de Transferències de l’Administració de l’Estat al Consell del País Valencià El 1979 fou elegit senador per UCD i posteriorment fou Secretari d’Estat per a les Autonomies 1981-82 Morí en un atemptat d’ETA

Fou professor de filosofia a Siena, canonge de Sogorb, degà de València i bisbe de Viesti, Itàlia 1586-94 i d’Oriola 1594-97 En morir era arquebisbe electe de Tarragona Consagrà la catedral d’Oriola 1600, publicà el sínode del 1600 1602 i procurà la conversió dels moriscs de la diòcesi Dedicà a Sixt V el tractat De potestate coactiva quam Romanus Pontifex exercet in negotia saecularia Roma, 1586, i és autor, entre altres tractats, d’una Paranaesis 1590 als catòlics francesos sobre Enric de Borbó Deixà inèdit un Lexicon ecclesiasticum vocum, phrasum ac rituum veteris ecclesiae…

Fou catedràtic de dret civil a les universitats de Sevilla 1904 i de Barcelona 1906-44, i alhora tingué una considerable actuació professional com a advocat Milità en el partit reformista de Melquíades Álvarez, fou diputat per Lleida 1923 i s’oposà a la política catalanista Fou degà 1926-30 del Collegi d’Advocats de Barcelona i ministre d’instrucció pública en el govern presidit per Lerroux maig del 1935 Després del 1939 defensà els interessos de Joan March en el plet de la Barcelona Traction Publicà, entre altres obres, Una revolución en la lógica del derecho 1932 i La propiedad…