Resultats de la cerca

Durant el setge de la ciutat pels sabins, Tarpeia s’oferí a obrir la porta de la roca als enemics a condició que li donessin els braçalets i els anells Els sabins, però, l’occiren amb llurs escuts Hom creu que, en els seus orígens, Tarpeia degué ésser una divinitat del mont Tarpeu, o roca Tarpeia , que designava un espadat del Capitoli on eren estimbats, des dels temps més antics fins al s I de l’Imperi, els culpables de delictes contra l’estat

Estirp de la família dels Pelòpides, fou occit, de petit, pel pare Tornat a vida pels déus, vencé el rei Enomau de l’Èlide i es casà amb la filla d’aquest, Hipodàmia La literatura i l’art antiga s’inspiraren sovint en el mite Considerat pare de molts fills, hom li atribuí la fundació dels Jocs Olímpics, però, segons els mitògrafs actuals, Pèlops no fou altra cosa que l’heroi epònim dels Pelopes , poble d’existència real, o mític, que degué donar el nom al Peloponès

Situació Torre rodona del segle XI que es troba fora del recinte F Baltà El castell era situat al cim de la muntanya de Sant Antoni, a 338 m d’altitud Defora el recinte i separada per un vall, la torre s’alça sobre un penyal rodó un xic més baix 310 m i situat més al nord Mapa 36-16420 Situació 31TDF165806 Per arribar-hi, des de Santa Coloma cal dirigir-se a la urbanització de Can Cartró a la qual es pot accedir també des de Torrelles de Llobregat i aleshores prosseguir a peu en direcció a tramuntana per un camí que s’enfila al cim de Montpedrós uns 200 m de desnivell aproximadament Història…

Fill d’un fuster Treballà al taller de Joan Rosenbach, i en morir aquest, en el de Carles Amorós Des del 1532 s’establí pel seu compte D’entre les obres que imprimí destaca la versió castellana d' El cortesano 1534 de Castiglione feta per Joan Boscà, els breviaris de la diòcesi de Barcelona, les Epístoles d’Antonio de Guevara 1544 i l’obra, en volums independents, de Jaume Callís 1549 Parent seu degué ésser el també impressor Arnau Guillem de Montpezat , que el 1539 estampà a Tortosa el Llibre dels costums de Tortosa

Acompanyà a Castella 1128 Berenguera, filla de Ramon Berenguer II, comte de Barcelona, a casar-se amb el rei Alfons VII Aquest el nomenà alferes i majordom i li cedí territoris jurisdiccionals Havent tornat a Catalunya, s’apropià per la força l’alou de Vilamajor, després d’unes aspres disputes amb l’abat d’Àger Es casà amb Sança, dama probablement castellana Segons alguns historiadors, fou comte a Lleó on degué morir vers el 1170 i pare de Ponç, senyor d’Almonacid, estirp de la branca lleonesa de la família

El castell d’ Orsera fou infeudat l’any 1107 a Galceran de Pinós per Ermengol Josbert, fill del comte de Cerdanya, i restà en poder de la casa dels Pinós fins el 1371, que degué ésser venut per Pere Galceran de Pinós al capítol d’Urgell juntament amb altres castells i llocs de la vall de Lavansa En el llibre de la dècima de la diòcesi d’Urgell del 1391, la parròquia d’Osas formava part del deganat d’Urgellet L’actual església d’Ossera és annexa a la parroquial d’Adraén

Aquesta església era dins de l’antic terme del castell de Balsareny, al lloc anomenat l’Alou No degué passar de capella rural El lloc i l’església apareixen citats el 1041 com a Sant Joan que diuen Alou de manera semblant es torna a citar el 1291, com a Sant Joan de l’Alou No sabem exactament quan es produí el canvi de titular, però el 1685 ja era Santa Margarida Actualment es troba sense culte i en estat d’abandó, puix que és utilitzada com a paller

Situada dins l’antic terme del castell de Castellar No degué passar de capella rural Aquesta capella podria correspondre a una deixa feta vers l’any 1285 a Sant Esteve i Sant Valentí d’ Ayrelar , ja que el nom que li donem de “cal Tinet” és nou a més, el testador és de Grevalosa i fa deixes a la majoria de les capelles de Castellar, per això creiem que és aquest Sant Valentí el qui rep la deixa, i, per tant, aquesta capella devia existir vers l’any 1285

Situada dins l’antic terme del castell de Súria, junt a una vila Degué ser una capella rural que es convertí en priorat de donades que tenien cura d’un hospital L’església apareix esmentada el 1205 com a Santa Maria de Vila Abans del 1276 un grup de donades es regien per una regla, possiblement de sant Agustí, i tenien cura d’un hospital situat al camí de Súria a Manresa Avui no queda cap resta d’aquesta església-hospital, si bé al principi del segle actual encara n’eren visibles les runes

Situada dins l’antic terme del castell de Guardiola, al lloc del Rauric No degué passar mai de capella rural L’església apareix esmentada diverses vegades, el 1282, el 1284 i el 1285 com a Santa Margarida de Guardiola Efectivament, l’antic terme de la ciutat de Manresa passava entre Sant Salvador de Vallformosa i Santa Margarida del Rauric, quedant aquest lloc en terme del castell de Guardiola, encara que avui sigui terme de Rajadell L’edifici d’aquesta església ha desaparegut gairebé del tot, però no sembla que conservés cap element romànic