Resultats de la cerca
Es mostren 2473 resultats
Francesc Soro i Juan
Altres esports de pilota o bola
Jugador de pilota valenciana, conegut com a Soro III.
La major part de la seva carrera ha jugat a escala i corda a la posició de rest o dauer És una de les principals figures d’aquest esport, juntament amb Álvaro i Genovés II El seu palmarès inclou una Copa Diputació de València 2009, un Màster de la Ciutat de València 2011 i un campionat del Trofeu President de la Diputació de Castelló 2011, entre d’altres Ha estat campió 2012, 2013, 2014, 2015, 2017 i 2019 i subcampió 2010, 2011 i 2016 del Campionat Individual d’Escala i Corda L’any 2021 es retirà de la competició
Joan Mestre i Tudela
Història
Dirigent carlí.
D’una família de terratinents, estudià dret i exercí d’advocat a Lleida, on fou el darrer alcalde del regnat d’Isabel II Destituït el 1868, es passà al bàndol carlí i presidí 1870 i 1871 la junta provincial del partit En crear-se la Diputació General de Catalunya 1874, en fou vicepresident —bé que hom el coneixia com el President — i hagué de defensar l’autonomia de la Diputació davant l’autoritat militar carlina Ferit al setge de la Seu d’Urgell, fou empresonat Alliberat, el 1888 s’adherí a l’integrisme i esdevingué l’inspirador doctrinal del Diario de Lérida
Voluntaris de la República
Història
Milícia ciutadana organitzada a Barcelona i en altres municipis de Catalunya durant la Primera República com a transformació dels antics Voluntaris de la Llibertat.
Ja el febrer del 1873 la Diputació de Barcelona havia creat, amb paisans, dues companyies de Guies de la Diputació, que, comandades per B Lostau, lluitaren contra els carlins, però fou després de la dissolució de l’exèrcit regular març que els quatre batallons de Voluntaris barcelonins prengueren importància Nodrits bàsicament per elements de la petita burgesia, menestrals i alguns simpatitzants internacionalistes, desenvoluparen tasques d’ordre públic i participaren, amb eficàcia variable, en la campanya anticarlina Decretat llur desarmament després del cop d’estat del general Pavía,…
Pere Oliver de Boteller i de Riquer, cabiscol i canonge de Tortosa (1575-1578)
El 22 de juliol de l’any 1575, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Pere Oliver de Boteller i de Riquer Tortosa 1517 – Barcelona 1587, cabiscol i canonge de Tortosa diputat militar Berenguer Arnau de Cervelló-Castre i de Boixadors, vescomte d’Illa i baró de la Llacuna diputat reial Jaume d’Oms, ciutadà honrat de Barcelona oïdor eclesiàstic Antoni Quintana, canonge de Barcelona diputat reial Miquel Ferrer de Bosquets i de Luna, donzell de Montblanc diputat reial Antoni Joan Castelló i Granell, ciutadà de Tortosa El diputat eclesiàstic Pere…
1518-1714: Vitalitat política i creixement institucional
L'administració central de la Generalitat a Barcelona, al final del segle XVI Font Pérez Latre, M, 2001 En el curs del segle XIV la Diputació s’havia anat afermant 1359 Els drets del General, consolidats el 1363 i coneguts com a drets d’entrades i eixides i de la bolla, així com la capacitat d’emetre deute públic venda de censals, obtinguda el 1365, s’havien convertit en la base de l’erari públic del govern català El 1413 la Generalitat havia consolidat les competències d’organisme vigilant de la legalitat constitucional, les quals li van ser confirmades i perfilades el 1481 Constitució de l’…
Joan Palau i Vera

Joan Palau i Vera
Educació
Pedagog.
Llicenciat en filosofia i lletres Fundà i dirigí el Collegi Mont d’Or 1905, escola privada experimental dirigida a la classe burgesa Lligat a la Institución Libre de Enseñanza, aprofundí el mètode Montessori , el qual, becat per la Diputació de Barcelona, estudià a Roma 1912 Capdavanter en la seva divulgació i introducció organitzà la primera escola montessoriana de Barcelona Casa de la Maternitat de la Diputació Publicà Un assaig d’aplicació del mètode Montessori a la Casa de la Maternitat 1919, a més de nombroses traduccions Edità manuals didàctics d’aritmètica, ciències naturals i,…
Miquel d’Agullana, ardiaca d'Empordà i canonge de Girona (1593-1596)
Galeres al port de Barcelona, segle XVI RM El 22 de juliol de l’any 1593, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Miquel d’Agullana Girona a 1549 – 1598, ardiaca d’Empordà i canonge de Girona diputat militar Onofre d’Alentorn i d’Oms, senyor de Seró diputat reial Francesc Bonet, doctor en drets i ciutadà de Barcelona oïdor eclesiàstic Juli Cordelles i Oms, doctor en drets, prior de Sant Pere de Maleses, canonge i cabiscol de Barcelona oïdor militar Pere Ausiàs Marc, donzell de Cervera i senyor de Montcortès oïdor reial Bartomeu Piquer,…
1556-1598: Expansió institucional i iniciativa política
Plafó ceràmic de Sant Jordi, Palau de la Generalitat RM La Diputació del General encetà la segona meitat del cinc-cents amb una notable salut financera, derivada de l’exercici de la seva funció fiscal en un temps de bonança econòmica Atès que la fiscalitat del General s’assentava sobre els intercanvis comercials i sobre la producció, bàsicament tèxtil, el ritme dels seus ingressos anà indestriablement lligat a la conjuntura econòmica Els anys centrals del segle, i encara fins a la meitat de la dècada dels vuitanta, foren d’enorme puixança Aquesta es reflectí —encara que en el seu…
1359-1518: La gènesi de la Generalitat de Catalunya: de la Cort de Cervera a Ferran II
Institucions de l'administració general i municipal de Catalunya a la baixa edat mitjana La Generalitat o, com era anomenada a l’edat mitjana, la Diputació del General, fou una comissió amb poders delegats per les corts que nasqué a mitjan segle XIV com a organisme temporal, es consolidà com a institució permanent al darrer quart del segle XIV i rebé una organització definitiva el 1413 que la independitzà de les corts pel que fa a l’elecció dels diputats i al funcionament de la institució La Generalitat és una de les institucions històriques catalanes més significatives i originals Bé que es…
Alfons Saura i Llorens
Arts decoratives
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor, ceramista i gravador.
Pensionat per l’ajuntament d’Alcoi, estudià a San Fernando Madrid Becat per la diputació provincial d’Alacant, amplià estudis a Roma, a l’Escuela Española de Bellas Artes Visità Bèlgica, Holanda, Grècia i Itàlia, llocs on féu obres molt representatives Féu exposicions personals a les galeries italianes Fontanella i Martino Treballa l’oli i les tècniques mixtes Arran d’entrar en contacte amb Faenza s’introduí en l’art de la ceràmica mural Ha estudiat el gravat i ha exposat a Altea —on viu i treballa—, Alacant, Alcoi, Madrid i Ginebra 1976 Té obra en colleccions particulars, al…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina