Resultats de la cerca
Es mostren 558 resultats
Eduard Primo i Yufera
Químic.
Doctorat per la Universitat de Madrid 1944, des del 1947 exercí la docència i fou investigador a la Universitat de València El 1952 anà becat a la Universitat de Basilea, on estudià amb Tadeusz Reichstein El 1964 obtingué la càtedra de bioquímica i química agrícola de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers Agrònoms de València, de la qual des del 1987 fou professor emèrit Fou fundador 1957 i director de l’Institut d’Agroquímica i Tecnologia d’Aliments de València IATA, president de l’Instituto Nacional de Ciencia y Tecnología de los Alimentos 1970-74 i president del Consell Superior d’…
Vicenç Fisas i Armengol
Política
Sociòleg.
És doctor en estudis sobre la pau per la Universitat de Bradford Regne Unit Des de jove dugué a terme investigacions sobre conflictes, desarmament i defensa dels drets humans El 1988 obtingué el Premi Nacional de Drets Humans El 1992 fundà l’associació de suport a immigrants ‘Vallès sense fronteres’ Fou coordinador de les campanyes per la transparència i el control del comerç d’armes, dutes a terme des del 1994 per Amnistia Internacional, Greenpeace, Intermón i Metges Sense Fronteres Des del 1997 és titular de la Càtedra UNESCO sobre Pau i Drets Humans de la Universitat Autònoma de Barcelona…
associació
Geobotànica
Unitat fonamental en l’estudi tipològic de la vegetació segons l’escola fitocenològica sigmatista.
És un tipus abstracte en el qual són incloses totes les comunitats concretes representants d’associació que concorden bàsicament en llur composició florística i, per consegüent, també en llur estructura,ecologia, etc L’associació és definida per una taula d’inventaris i sol posseir un cert nombre d’espècies característiques, absents o presents només en quantitat més petita a les altres associacions del mateix territori Així, per exemple, les diverses menes d’alzinar que hom pot distingir als Països Catalans alzinar amb marfull, alzinar baleàric, alzinar muntanyenc, alzinar de…
biometria
Biologia
Branca de la biologia que estudia els fenòmens quantitatius en els éssers vius bo i emprant un conjunt de tècniques de mesura i de mètodes estadístics i matemàtics.
Nasqué al començament del s XX, amb els treballs de Francis Galton, WS Gosset, Karl Pearson, Ronald Alymer Fisher, etc, com a resultat de la necessitat d’un estudi quantitatiu de la vida el gran nombre de factors que actuen sobre els éssers vius són causa d’una elevada variabilitat en la majoria dels caràcters, tant en una població com en un individu, tant en un moment donat com a través del temps Per això els caràcters apareixen com a variables aleatòries i llur estudi i llur interpretació exigeixen l’aplicació dels mètodes de l’estadística La biometria s’encara amb problemes com ara el…
Joaquim Maluquer i Sostres
Historiografia catalana
Advocat, sociòleg i ornitòleg.
El 1963 es doctorà en sociologia a la Universitat de Ginebra amb la tesi L’assimilation des immigrés en Catalogne i el 1973 obtingué el doctorat en dret a la Universitat de Barcelona amb una tesi titulada La política algodonera 1940-1970 A més, durant la dècada del 1960 publicà diversos estudis sobre l’economia i la societat catalanes El 1976 impulsà la realització del Llibre Blanc de la Gestió de la Natura als Països Catalans Fou president de la Institució Catalana d’Història Natural 1976-78, 1998-99 Durant la Generalitat provisional fou director general de Promoció i, posteriorment 1980-…
paleoecologia
Paleontologia
Branca de l’ecologia que té per objecte l’estudi de la relació dels fòssils amb el medi ambient en què visqueren.
Per a la seva finalitat, connecta amb la bioestratigrafia i la paleontologia
Els estudis algològics
Els estudis algològics es poden dividir en tres línies de recerca fonamentals, dedicades respectivament a les algues continentals d’aigua dolça i d’aigua més o menys salada, a les algues bentòniques marines i al fitoplàncton marí Aquestes línies configuren, de fet, tres especialitats que han anat tradicionalment separades a causa de la diferent ecologia i adaptacions dels organismes objecte d’estudi, i de les diferents tècniques emprades També al nostre país, els especialistes i els grups de treball que s’han ocupat de cada línia no han estat, en general, els mateixos, si bé hi…
James Ephraim Lovelock
Física
Científic britànic.
Investigador 1941-61 al National Institute for Medical Research, on desenvolupà el cromatògraf de gasos de captura d’electrons, que feu possible la detecció de clorofluorocarburs CFC i altres gasos presents en petites quantitats en l’atmosfera El 1961 fou cridat per la NASA per a planificar experiments adreçats a detectar vida a Mart Inicià, així, els seus estudis comparatius de les atmosferes dels planetes propers que el portaren, d’una banda, a negar la possibilitat que hi hagués vida a Mart o a Venus, i d’una altra, a formular la hipòtesi —anomenada hipòtesi Gaia — que la composició de l’…
Thomas Eisner
Ecologia
Zoologia
Zoòleg i ecòleg.
La seva família, d’origen jueu, emigrà a Barcelona el 1933 quan Hitler pujà al poder Posteriorment, en esclatar la Guerra Civil Espanyola 1936, passà a l’Uruguai, i finalment als EUA 1947, on es graduà a la Universitat de Harvard el 1951 i es doctorà el 1955 El 1957 s’incorporà a la Facultat d’Entomologia de la Universitat de Cornell, on l’any 1964 cofundà el Departament de Neurobiologia i Conducta, en el qual desenvolupà tota la seva carrera científica Fou un dels precursors de l’ecologia química a partir d’estudis amb insectes i aràcnids i seva utilització de substàncies…
Emili Huguet i Serratacó
Botànica
Geografia
Geògraf, botànic i edafòleg; fou conegut per Huguet del Villar.
Molt jove, viatjà per l’Amèrica Llatina En tornà el 1900, i es llançà a la investigació geogràfica i naturalista Fou també periodista literari Amb la Geografía general 1907 introduí a la península Ibèrica la terminologia i les tendències de l’escola antropogeogràfica alemanya de FRatzel El 1914 s’abocà exclusivament a la investigació Descobrí el glacialisme al Sistema Central hispànic 1915-17, i trobà el valor ecètic ecètica , precedent de l’ecologia, amb el qual pretengué d’explicar fets tan sorprenents com la pintura d' El Greco 1928 El 1923 la Mancomunitat el nomenà regent de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina