Resultats de la cerca
Es mostren 374 resultats
veïnat de la Misèria
Veïnat
Veïnat del municipi de Montferrer (Vallespir), al límit amb el del Tec, a la vall de Coç.
Hi ha l’oratori de Sant Galderic
vall de la Batllia
Petita vall a la dreta del Tec, davant la vila d’Arles (Vallespir), en el seu terme municipal.
Hi ha les masies de la Batllia d’Amunt i de la Batllia d’Avall
La gestió i els problemes ambientals dels boscos monsònics
La reculada de l’espai forestal Els boscos monsònics tenen els mateixos problemes de desforestació que les pluviïsilves equatorials En general, des dels primers temps han estat més fàcils de rompre per ser destinats a l’agricultura i avui en queden molt poques àrees encara verges Actualment l’increment de la pressió demogràfica i la demanda de recursos forestals estan causant una ràpida desforestació a les regions monsòniques La colonització secular de l’àmbit monsònic La major part de les selves monsòniques de l’Índia, la Indo-xina i Java, si no totes, representen una successió secundària…
Francesc Lucchetti i Farré

Francesc Lucchetti i Farré en una escena de l’obra Agost
© TNC / David Ruano
Teatre
Literatura catalana
Actor i dramaturg.
Llicenciat en art dramàtic per l’Institut del Teatre i germà del també actor Alfred Lucchetti , s'inicià en el teatre independent amb grups com La Pipironda, elTEC o el GTI Intervingué en un gran nombre d’obres, com Marat Sade , de Peter Weiss El balcó , de Jean Genet El cafè de la marina , de Josep M de Sagarra Maria Rosa , d’Àngel Guimerà Damunt l’herba i Titànic 92 , de Guillem-Jordi Graells El manuscrit d’Alí Bei i Ai, carai , de Josep Maria Benet i Jornet Els set contra Tebes/Antígona 2002…
,
farga
Farga
© Fototeca.cat
Tecnologia
Establiment on, per reducció del mineral, es produïa el ferro pel procediment conegut arreu d’Europa com a procediment català o de la farga catalana.
Als Països Catalans, al període centrat en la baixa edat mitjana segles IX o X al XVI, les citacions textuals i la toponímia descobreixen fargues i ferreries a les comarques muntanyenques, des de la Vall d’Aran i la Fenolleda fins a l’Alcalatén i enllà Tanmateix, la zona del Pirineu català no tingué una concentració metallúrgica comparable a la de l’occità, l’aragonès i el basc Els segles XVII i XVIII són els de plenitud la producció d’algunes fargues podia assolir 100 tones anuals Alins de Vallferrera, Ordino, Ripoll, i la producció total devia ésser de dos milers de tones,…
Yangon
Ciutat
Capital de la província homònima, Myanmar.
Situada al delta de l’Irauadi, a la vora esquerra del Yangon, la uneixen a l’Irauadi i al Sittang canals navegables La ciutat és dominada per la pagoda Shwe Dagon, lloc sant budista Originàriament era un petit poble als peus de la pagoda, habitat per camperols i pescadors És un port important amb una gran activitat comercial, especialment exportació d’arròs i fusta tec, fet que n’ha accelerat el creixement i n’ha canviat la fesomia Les indústries principals són molins d’arròs, oleícola, cervesa, metallúrgia, cautxú, tèxtil, ciment, tabac i fusta Refineria de petroli i petroquímica Té aeroport…
Vila medieval de Prats de Molló (Prats de Molló i la Presta)
Situació Vista aèria de la vila, on es remarquen els dos nuclis medievals separats per un profund barranc, i elTec a primer terme ECSA - Camara JP Joffre La vila de Prats de Molló es troba a 735 m d’altitud, a l’alta vall de riu Tec, a la seva riba esquerra i prop de la confluència del torrent del Canadell Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 24′ 22″ N - Long 2° 28′ 48″ E Per a arribar-hi cal agafar, al Voló, la carretera D-115 Prats de Molló és 31 km a ponent de Ceret i a 23 km dels Banys d’Arles Es comunica amb el Ripollès, amb la vila de…
Dècan
Altiplà
Altiplà de l’Índia que s’estén per quasi tota l’àrea peninsular, que històricament donà nom a totes les terres al sud del Narmada.
És un altiplà inclinat d’oest a est, de roques paleozoiques i vores abruptes els Ghats Orientals i Occidentals L’interior és solcat per alineacions de turons i travessat pels rius que flueixen al golf de Bengala Godāvari Krishna i Penner Les costes són retallades a l’oest, amb bons ports, i baixes amb deltes i aiguamolls a l’est Els rius són poc navegables i poc aprofitables per al regadiu Les pluges monsòniques arriben a 2 000 mm anuals al litoral, cobert de selva tropical, i a l’interior es redueixen entre 500 i 1 000 mm, puix que els Ghats aturen el monsó del sud-…
monestir de Sant Andreu de Sureda
Abadia
Antiga abadia benedictina situada al poble de Sant Andreu de Sureda (Rosselló), entre el Tec i la serra de l’Albera.
S'hi installà vers el 820, amb el seu abat Miró, després de deixar la cella de Sant Martí, sota el castell d'Oltrera, on es formà originàriament la comunitat Fundà les celles de Sant Martí de Montforcat, Sant Hilari i Sant Martí de Fonollà El 1109 la comtessa Ava, regent del Rosselló, l’uní a Santa Maria de la Grassa Al segle XIII inicià una etapa de decadència, fins que el 1592 fou unit al monestir d’Arles Des d’aleshores els abats d’Arles s’anomenaren també abats de Sant Andreu de Sureda La sèrie d’abats, alguns simples prebendaris nomenats pel rei, fou continuada fins el 1801…
Sant Salvador de la Menera
Situació Portal de la façana sud, l’element millor conservat de l’església romànica ECSA - A Roura L’església parroquial de Sant Salvador és al nucli urbà del poble de la Menera Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 21′ 40″ N - Long 2° 31′ 16″ E Per a arribar a la Menera venint d’Arles cal prendre la carretera D-44 que arrenca a mà esquerra de la D-115 poc abans d’arribar al poble del Tec La carretera D-44 passa per Serrallonga i acaba al poble de la Menera CPO-JAA Història L’actual edifici és una construcció del segle XIV, per bé que conserva algun element de l’edifici anterior En un…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina