Resultats de la cerca
Es mostren 272 resultats
Sant Andreu de Ruïtlles (Mieres)
Art romànic
Situació Vista de l’interior de l’església amb la capçalera A Martí L’església de Sant Andreu és l’antiga sufragània de la parroquial de Sant Pere de Mieres i centra un petit disseminat que es troba uns 2 km vers migjorn d’aquella població Mapa 259M781 Situació 31TDG706612 Per anar-hi, cal agafar la carretera de Banyoles a Mieres En arribar al poble i abans de passar el pont, cal girar a mà esquerra i travessar el veïnat, al final del qual una carretera que passa pel mig dels camps i després s’endinsa a la vall regada pel torrent de Ruïtlles porta a un punt, a 1 km, a la banda…
Els àgnats cefalaspidomorfs: llamprees
Els àgnats que colonitzen les aigües dels Països Catalans a penes estan representats per la classe dels cefalaspidomorfs No hi ha cap evidència que a la nostra mar s’hagin capturat mixínids Myxine glutinosa , i els únics registres que n’hi ha de la Mediterrània es refereixen a algunes captures esporàdiques del nord d’Àfrica Els cefalaspidomorfs actuals es caracteritzen pel seu esquelet cartilaginós i per la manca tant d’aletes parelles com d’escates i de plaques que revesteixin el cos La boca és formada per un disc oval sostingut per un anell cartilaginós El cos ofereix un aspecte…
Pacs del Penedès

Perspectiva del poble de Pacs del Penedès
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Penedès, situat a la depressió del Penedès.
Situació i presentació El municipi de Pacs del Penedès, d’una extensió de 6,27 km 2 és situat a la zona central de la comarca de l’Alt Penedès Limita al N amb els termes de Vilobí del Penedès i les Cabanyes, a l’E amb Vilafranca del Penedès pels turons de Sant Pau 302 m, al S amb Santa Margarida i els Monjos i a l’W el riu de Foix fa de divisòria amb el terme de Sant Martí Sarroca El terreny, bastant pla, és drenat també per la riera de la Maçana, que aquí pren el nom de riera de Llitrà El cap de municipi i únic nucli de població és el poble de Pacs del Penedès Hi ha els veïnats de la Fassina…
Seu episcopal d’Ègara (Terrassa)
Detall del paviment de mosaic de l’edifici que havia estat situat davant l’actual església de Santa Maria ECSA - F Bedmar A mitjan segle V el bisbe de Barcelona Nundinari divideix la seva diòcesi i crea el bisbat d’Ègara, i nomena Ireneu bisbe La relació d’altres bisbes egarencs la coneixem a través dels concilis en què eren presents Entre els bisbes d’Ègara destaca Nebridi 516-540, germà de sant Just d’Urgell, de sant Justinià de València i de sant Elpici d’Osca L’últim bisbe conegut és Joan, entre els anys 683 i 693 Cal destacar la data del 13 de gener de l’any 615, quan, presidit pel bisbe…
immigració
Sociologia
Moviment migratori vist des de la perspectiva del lloc d’arribada dels migrants.
Les migracions solen ésser motivades per la diferència existent en la relació població-recursos entre dos o més espais geogràfics comunicables Per això, els llocs d’immigració soler ésser les terres de colonització o les àrees urbanes La immigració urbana —moviment migratori que, actualment i sobretot en les societats industrials, s’origina quasi exclusivament en l'èxode rural —és directament proporcional al creixement econòmic i al gruix demogràfic de la ciutat, sempre que no existeixi cap planificació socioeconòmica adient Cal destacar, d’altra banda, que, si bé la immigració és atreta per…
serra de Toix
Serra
Continuació vers l’WSW de la serra de Bèrnia, més enllà del barranc de Mascarat, dins el terme municipal de Calp (Marina Baixa), que culmina al puig de Toix (337 m alt.) i que s’endinsa a la mar en forma de promontori (cap o morro de Toix), que tanca per ponent la badia d’Ifac.
el Cinca

El Cinca a Aïnsa
Damgraphy (CC BY-NC-ND 2.0)
Riu
Riu (171 km) de la conca de l’Ebre, afluent, per la dreta, del Segre.
El seu règim és nival al curs alt i nivopluvial a la plana El mòdul absolut a l’estació de Mediano és de 44,54 m 3 per segon Neix al mont Perdut, flueix en direcció WE per la vall de Pineta fins a la de Bielsa, on rep el Barrosa, després continua en direcció meridiana i rep el Cinqueta per l’esquerra i l’Ara per la dreta Aigua avall d’Aïnsa, els pantans de Mediano i El Grado regulen el riu abans de rebre l’Éssera per l’esquerra Quan deixa l’àrea muntanyosa i s’endinsa en el Somontano, la vall del riu s’eixampla, rep l’Alcanadre per la dreta, passa per Fraga i desguassa al Segre a…
William Sterndale Bennett
Música
Compositor i director d’orquestra anglès.
Vida La seva formació musical s’inicià al cor del King’s College de Cambridge al febrer del 1824 Fou considerat un veritable prodigi musical, i dos anys més tard, el 1826, pogué ingressar a la Royal Academy of Music, a Londres, on estudià violí i piano i després, per tal d’ampliar els seus coneixements, composició sota el guiatge de William Crotch Se sap que durant aquest període feu algun concert de piano, començà a destacar com a intèrpret d’aquest instrument i, fins i tot, intervingué com a cantant en alguna representació operística Les seves primeres composicions daten del 1831-32 entre…
Les valerianàcies
Valerianàcies 1 Valerianella olitoria a aspecte general de la planta en flor x 0,5 b detall d’un fruit x 7 c secció transversal d’un fruit amb la cavitat central engruixida pel dors i amb una sola grana, i dues cavitats ventrals, buides x 7 2 Valerianella rimosa a fruit x 7 b fruit seccionat transversalment, amb una cavitat fèrtil amb una sola grana i dues d’estèrils més grosses, buides x 7 3 Valerianella coronata a detall d’un fruit amb el calze acrescent a l’àpex x 7 b fruit seccionat, amb les dues cavitats estèrils, molt reduïdes x 7 4 Herba de sant Jordi Centranthus ruber detall d’una…
Les oleàcies
Oleàcies 1 Llessamí groc Jasminum fruticans a branca amb flors x 0,5 b detall dels fruits x 1 2 Freixe de fulla petita Fraxinus angustifolia a branca amb fruits x 0,5 b detall de la flor aclamídia x 3 3 Olivera Olea europaea a branca amb flors x 0,5 b flor seccionada longitudinalment x 4 c fruit, l’oliva, seccionada longitudinalment x 1 4 Fals aladern Phillyrea latifolia detall d’una flor x 6 Eugeni Sierra Esteses principalment pel SE asiàtic i per Austràlia, són una família gairebé cosmopolita que té 29 gèneres i unes 600 espècies d’arbres i arbusts, caducifolis i perennifolis, alguns…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina