Resultats de la cerca

Valdis Dombrovskis va ser confirmat com a primer ministre de Letònia a l’octubre © Unió Europea Les eleccions del 2010 van dur el país a una situació d’inestabilitat, atesa l’atomització del nou Parlament Per això, el president Valdis Zatlers va fer ús dels poders que li atorga la Constitució per a convocar un referèndum en què es consultava al poble l’oportunitat de convocar noves eleccions El referèndum va tenir lloc el 23 de juliol de 2011 i, amb una participació del 44,7%, va decidir noves eleccions amb el 94,3% dels vots Aquestes es van celebrar el 23 de setembre i les va guanyar el…

En les eleccions legislatives del 25 de maig, el governant Partit Nacional Democràtic NDP va aconseguir 26 dels 51 escons del Parlament, mentre que el principal grup d'oposició la coalició anomenada V7 en va treure 17, i la resta es va repartir entre petits partits o coalicions De tota manera, segons la Constitució del país, per a ser investit president calen dos terços dels escons 34, i per aquest motiu el president Dési Bouterse va haver de negociar suports dels opositors per a ser reelegit, que els va aconseguir entre els diputats de la coalició V7 En l'àmbit…

Al desembre del 2015 el primer ministre, Irakli Gharibaixvili, va dimitir, després de nombroses tensions polítiques amb el president del país i amb el seu propi partit, i va ser substituït per Guiorgui Kvirikaixvili els dos polítics són militants del partit Somni Georgià El 8 d’octubre hi va haver eleccions legislatives a Geòrgia, amb resultats previsibles però no per això menys contundents El partit Somni Georgià –que té una agenda europeista i nacionalista, si bé no agressivament antirussa, i que manté decididament la seva candidatura per incorporar-se a la Unió Europea i a l’OTAN– va…

El país va veure com el 2009 es produïa una autèntica revolució, a l'estil de les revolucions de colors d'anys enrere, que va trasbalsar l'estructura política El 5 d'abril es van celebrar eleccions El Partit Comunista, al poder des del 2001, va guanyar amb el 49,5% dels vots i 60 escons, un menys dels necessaris per a elegir el president Les mobilitzacions al carrer, sobretot de gent jove convocada per mitjà d'internet "revolució Twitter" van dur a repressions policials i a un atzucac polític que va requerir noves eleccions parlamentàries, per al juliol En aquestes segones…

Es presentà com a gran opció de centreesquerra nacionalista al Principat de Catalunya, on fou, amb 11 diputats, la segona força política Per al senat sostingué, amb Centre Català i UDC, la coalició Democràcia i Catalunya, que obtingué dos escons

Els Estats Units celebren eleccions per renovar la Cambra de Representants i el Senat Per primera vegada en vuit anys els demòcrates guanyen la majoria més de 217 escons a la Cambra de Representants, mentre que al Senat la majoria republicana es reforça més de 50

Estaven dividits en nou clans exogàmics Els onondagues tenien catorze escons en el consell de la lliga i proporcionaven també el president i l’arxiver En la guerra independentista es fraccionaren entre partidaris dels anglesos i dels francesos El 1960 en restaven només uns 1 000 individus

Altres funcions són les del control polític del Govern Balear i l’elecció del seu president Té la seu al palau de can March, a Palma Amb un total de 59 escons 54 fins el 1987, 33 dels quals per a Mallorca, 13 per a Menorca, 12 per a Eivissa i 1 per a Formentera, es renova cada quatre anys i ha estat dominat des de la seva creació per Alianza Popular des del 1989 Partido Popular , partit en el govern del 1987 al 1999 i del 2003 al 2007 en coalició amb Unió Mallorquina i, en solitari, del 2011 al 2015 El 1995, amb els vots del PP fou aprovada una reforma de la llei electoral que…

Té l’origen en la Mesa de Altsasu, constituïda el 1977 per forces de l’esquerra abertzale ESB, ANV, EIA, que l’abandonà, HASI ex EHAS i LAIA El 1979 rebutjà l’estatut d’autonomia, política que li valgué 3 escons en les eleccions generals Segona força al parlament autonòmic el 1980 11 escons, posteriorment ha mantingut un espai electoral considerablement estable en la representació autonòmica, al País Basc obtingué 11 escons el 1984 i el 1994 13, el 1986 i el 1990 14, el 1998, però 7, el 2001 A Navarra foren 6 1983 i 1995, 7 1987 i 1991 i 8 1999 els…

Inspirat en els valors democratacristians, el partit s’erigí des dels inicis com la principal força de centredreta de Navarra Des del 1986 es presentà en les eleccions generals en coalició amb el PP, essent des d’aleshores la candidatura més votada a Navarra El 1991 signà el pacte foral de collaboració institucional i política amb el PP, mitjançant el qual la presència del PP a Navarra quedà en mans de la UPN aquesta dóna suport al PP en totes les institucions espanyoles en les quals ha obtingut entre 2 i 3 diputats al Congrés i europees Des d’aquest mateix any és la força més votada en les…